Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Artur Agud Cabeza et alia
SR. ARTUR AGUD CABEZA.
Fotografia: Àngel Font

SR. ARTUR AGUD CABEZA. ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL DE PERITS D’ASSEGURANCES I COMISSARIS D’AVARIES

Obra:

Text del 2002

Els perits espanyols som més imaginatius i disciplinats que els col·legues europeus.

La importància del món associatiu arriba a totes les professions i els sectors de la societat catalana. Una mostra n’és l’Associació Professional de Perits d’Assegurances i Comissaris d’Avaries, presidida per Josep Villalba. L´entitat agrupa els heterogenis professionals d’aquesta branca cada ve­gada més important en la nostra societat: “L´Associació va sorgir l´any 1962 arran d’una reunió informal a la ciutat de Saragossa de tots els professionals del sector i va denominar-se Associació Professional de Perits i Taxadors d’Assegurances. Quinze anys més tard, ja en període democràtic, va passar a ser l’Associació de Perits Taxadors d’Assegurances i, finalment, l’any 1982 va adquirir la denominació actual, que respon millor a les tasques i funcions dels professionals que hi tenen cabuda.”

En a­quest moment, hi ha uns 3.200 associats a tot Espanya, dels quals 700 són catalans. “Aquesta xifra informa de la importància que la nostra associació ha tingut sempre en el país. De fet, es podria dir que la nos­tra comunitat ha estat la que més empenta ha donat al moviment associatiu dins de la nostra professió.”

L´objectiu de l´Associació és agrupar els professionals del sector per tal d’homologar criteris, caminar cap a un codi deontològic únic i reciclar-se constantment. “Tot i que sabem que encara ens queda molt camí per recórrer, ens sentim molt satisfets perquè hem avançat moltíssim i esperem fer-ho encara més en els propers anys.”

Una prova del seu nivell d’eficiència és que tot i el gran nombre d’incidents en què participen, gairebé no hi ha denúncies per negligències. Per això, de cara al futur desitgen centrar la seva funció en la divulgació i la imatge del perit. Per exemple, usualment l’assegurat es conforma amb el peritatge de la companyia quan per llei pot demanar-ne un de propi que defensi els seus interessos. “Volem que els assegurats disposin d’aquesta informació i sol·licitin la col·laboració d’un perit independent a través de l’Associació.”

Els perits reunits al voltant d’aquesta associació estan especialitzats en les branques següents: peritatge agrari, d’automòbil, mèdic, d’incendis i riscs di­versos, d’assegurances de reconstrucció d’accidents, d’accidents i els co­missaris d’avaries. Aquesta figura poc coneguda pel gran públic s’encarrega de “la taxació de les incidències que es produeixen als vaixells, com ara reparació de cascos, taxació dels danys soferts per les mercaderies que transporten aquestes naus, etc.”

Un canvi fonamental s’ha esdevingut en els darrers anys. Es tracta del fet que la nova normativa no circumscriu exclusivament la tasca dels pe­rits a l’avaluació dels danys materials que el sinistre ha ocasionat, sinó que també dóna pas a la valoració dels danys personals –depenent, és clar, de la preparació i especialització del perit–, la qual antigament estava exclusivament a mans dels metges. En aquest context, no és gens estrany l’e­levat grau de formació que es requereix per exercir aquesta professió: “És imprescindible disposar d’uns coneixements tècnics sobre l’especialitat concreta –automòbil, mèdics, etc.– més una formació específica en la branca de les assegurances que els permeti poder valorar els danys rebuts en funció de la pòlissa contractada. No­més després de la taxació i de l’estudi i anàlisi d’aquest document es podrà fer una proposta d’indemnització a l’assegurador que ve­rita­blement sigui equilibrada i que respongui a les quantitats per les quals tenia assegurats els seus béns.”

Molt sovint ocorre que aquestes quan­titats són molt inferiors al valor real de la possessió, de manera que la compensació rebuda és també molt inferior al seu preu en el mercat, amb totes les repercussions que això té en l’assegurat. Tan­mateix, malauradament, aquesta problemàtica no és deguda a cap negligència per part de la companyia, sinó a la falta d’una cultura de l’assegurança en el nostre país. El requisit de formació d’especialitat es concreta en les titulacions d’arquitectura, medicina, enginyeries o, en el cas de la branca d’automoció, el títol de tècnic superior, de les quals ha de seguir un curs de formació intensiva en la branca d’assegurances. En qualsevol cas, però, són molt conscients que, a més de la formació intel·lectual, és fonamental fer servir el sentit comú: “En la nostra feina, cal que apliquem un 20% dels nostres coneixements i un 80% de la nostra intuïció.”

La primera cosa que ha de fer el perit en examinar un sinistre i intentar determinar la intencionalitat, implicació i innocència de l’assegurat és “determinar la causa que l’ha motivat, per a la qual cosa és necessari moltes vegades dur a terme una investigació més o menys perllongada.”

Pel que fa a la responsabilitat de les companyies d’assegurances, és bo saber que: “En el cas dels incendis, només el descobriment que aquest succés ha estat provocat per l’assegurador –directament o indirectament– o per un dels seus familiars inhibeix la companyia del pagament de la indemnització.”

La qualitat de la feina dels professionals del peritatge en el nostre país és considerada tan o més bona que la dels seus companys d’altres països europeus. De fet, normalment es considera que “els perits espanyols són més imaginatius i més disciplinats que els col·legues europeus. Individualment, són molt més professionals que els de la resta d’Europa. En canvi, pel que fa als equips, els perits d’altres països europeus són més metòdics i sistemàtics. L’únic inconvenient dels nostres professionals és la manca de coneixements d’altres idiomes del continent com ara el francès o l’anglès. Aquesta coneixença els permet poder treballar a més països, cosa que no succeeix en el nostre cas.”

Al contrari del que molta gent pensa, “la nostra feina és molt humana. El fet de ser dels primers, amb els bombers, en arribar al lloc del sinistre, possibilita que puguem tranquil·litzar i confortar la persona que ha sofert un accident, un incendi, etc. A més a més, després la nostra actuació fa possible que recuperi part del seu patrimoni i que pugui continuar amb la seva vida habitual.”

Per acabar, des de l’Associació de Professionals Perits d’Assegurances i Comissaris d’Avaries voldrien fer una vegada més una crida a la responsabilitat de l’assegurador a l’hora de valorar les seves pertinences, tot i que se senten molt orgullosos de l’avenç que s’ha viscut d’un temps ençà. “L’assegurador és la persona que millor sap el valor de les seves possessions i ha de ser conscient de les conseqüències de no assegurar-les convenientment, ja que sovint no s’actualitza el patrimoni assegurat, amb les repercussions que això provoca en cas d’incidència.”

Tot i així s’ha de reconèixer que s’ha avançat força  en aquest aspecte en els darrers anys.