Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sra. Aurora Huerga Barquín
SRA. AURORA HUERGA BARQUÍN.
Fotografia: Àngel Font

SRA. AURORA HUERGA BARQUÍN. UNIÓ COMARCAL DE COMISSIONS OBRERES DEL BAIX LLOBREGAT

Obra:

Text del 2002

Tots vam entendre que unir esforços i buscar el consens ens beneficiava a tots, empresaris i treballadors.

La Unió Comarcal de Comissions Obreres del Baix Llobregat neix l’any 1965 a l’església de Sant Jaume de Cornellà i comença a treballar en la clandestinitat lluitant per la llibertat i la defensa dels drets dels obrers: “Al Baix Llobregat, a més, es va fer una cosa que no es va fer a la resta d’Espanya, i és que es va utilitzar el sindicat vertical per mobilitzar els treballadors. És a dir, a través dels òrgans de representació en les eleccions sindicals es va anar reunint els obrers i, fins i tot, s’utilitzaven els mateixos locals del sindicat vertical.”

Així és com ens ho explica Aurora Huerga, secretària general de la comarca des de l’any 2000, però vinculada al sindicat des de 1972: “La primera vaga que jo vaig viure de forma efectiva va ser l’any 1974, una vaga en contra de la caror de la vida. En aquells moments, l’IPC estava al voltant del 17%, i milers de treballadors del Baix Llobregat vam fer una marxa fins al Govern Civil de Barcelona.”

De tota manera, Aurora Huerga encara té un record anterior d’una dura càrrega policial l’any 1973: “Recordo que estàvem reunits en un local del sindicat a Cornellà i va arribar la policia. Vam sortir tots al carrer i van començar a carregar contra nosaltres. Vaig arribar a casa amb una porra marcada al cos.”

Aleshores, ella era molt jove i, per sort, les coses han canviat. D’aquella època, no en sent cap nostàlgia, però afirma que en va aprendre moltes co­ses: “Penso que tots vam entendre que unir esforços i buscar el consens ens beneficiava a tots, empresaris i treballadors. Vam passar una època molt dolenta, amb una crisi industrial molt forta que va fer arribar la comarca a un índex d’atur del 23% a finals dels anys setanta i principis dels vuitanta.”

Va ser precisament davant d’una situació tan dura com aquella que els sindicats, les patronals i la mateixa Administració van buscar un acord: “Vam anar a demanar a la Generalitat i al Govern central que ens declaressin zona d’urgent reindustrialització, i ho vam aconseguir.”

Tant treballadors com empresaris, doncs, han après que la unió fa la força: “Cada vegada que hi ha algun problema laboral i territorial ens asseiem junts a la taula i ens posem d’acord sobre quin és el problema que ens afecta a tots. Llavors ja podem començar a negociar per tal que tots hi guanyem alguna cosa.”

La lluita que actualment mantenen sindicats i patronals ja no és la mateixa que anys enrere: “Tant els uns com els altres hem entès que la clau és la capacitat de diàleg i de sacrifici que ha de tenir cada una de les parts; només d’aquesta manera aconseguim arribar a posar-nos d’acord.”

S’ha avançat en llibertat, en formació i en infraestructures, però encara no s’ha avançat tant com agradaria a la Unió Comarcal de CCOO del Baix Llobregat: “Encara ens queda molt per fer. És evident que no hem arribat tan lluny com hauríem volgut, però per això continuem lluitant. Ens queda encara lluitar en contra d’un mercat de treball que no ens agrada, perquè es basa en la rotació i la precarietat. Ens falta avançar en unes infraestructures que estan pensades per a Barcelona però no per al Baix Llobregat; i encara molts temes més, com l’ensenyament de qualitat, la sanitat, etc.”

De fet, Aurora Huerga assegura que Catalunya i Espanya encara tenen un greu problema per resoldre: “El gran repte que té Espanya en aquests moments és invertir sobretot en investigació i desenvolupament. No podem continuar te­nint tanta indústria que depèn de mà d’obra barata i de baixos costos de producció, perquè amb l’ampliació de la Unió Europea hi sortirem perdent. Hem de fer un tipus de feina la rendibilitat de la qual no vingui pel baix cost laboral sinó pel valor afegit.”

El Baix Llobregat és una comarca eminentment industrial, on CCOO té 25.000 afiliats i 2.500 delegats i delegades, i en la qual, a més, per primera vegada, una dona ha estat elegida secretària general: “Suposo que això de­mostra que les coses estan canviant, i més encara si tenim en com­p­te que el 72% dels afiliats són homes.”

En definitiva, però, la qüestió és continuar treballant a favor de la millora de les condicions dels treballadors i treballadores del nostre país. L’última gran mobilització ha estat arran de la nova llei laboral: “En el moment que el govern decideix per decret llei i el posa en funcionament pel tràmit d’urgència, pensem que s’està cometent un atemptat gravíssim per a tot el mercat de treball i ens posem a organitzar la vaga general del 20 de juny de 2002.”

Organitzar una vaga d’aquestes característiques no és fàcil: “Malgrat que teníem només un mes i mig, vam ser capaços d’anar a les empreses i fer reunions amb els treballadors per explicar-los quines raons te­níem per plantejar-nos una vaga general, però, a més, també vam aconseguir que el moviment ciutadà estigués d’acord amb les nostres propostes. Vam parlar amb associacions de veïns, de comerciants, i també amb partits polítics. Per això, el dia de la vaga va ser un èxit que no discuteixen ni els mateixos empresaris.”

De tota manera, el punt de vista del Govern va ser molt diferent: “Les informacions que es van donar van ser un despropòsit. Ningú no es va creure que només hi havia 15.000 persones a la manifestació de Barcelona i que es podia dir que no hi havia hagut vaga general. La informació que van donar Televisió Espanyola, Antena 3 TV i Tele 5 va ser vergonyosa, i jo mateixa vaig acabar mirant les notícies de Televisió de Catalunya, una televisió autonòmica, perquè era la que més fidelment explicava el que havia passat.”

Sigui per la vaga general o pel que sigui, sembla que el Govern ha fet marxa enrere: “La vaga hi ha tingut molt a veure, de la mateixa manera que hi ha tingut a veure la manifestació d’octubre a Madrid i les diverses enquestes. No obstant això, per a nosaltres encara és insuficient aquesta marxa enrere perquè no s’ha solucionat el problema del PER. Continuem pensant que s’ha de trobar una solució per a Andalusia i Extremadura.”

El Baix Llobregat té ara un gran repte amb el pla Delta, i CCOO ja hi ha començat a treballar: “Sembla que es crearan més de 20.000 llocs de treball, i hem començat a demanar solucions en el tema de la formació professional dels joves de la nostra comarca. Durant massa temps hem pensat que els nostres fills havien d’anar a la universitat per guanyar-se la vida i hem deixat de banda la formació professional. Ara ens adonem que s’estan buscant professionals que no els forma la universitat.”

La formació és un dels temes prioritaris del sindicalisme del futur, com també ho és la lluita per la globalització dels drets socials i laborals i la integració de la nova onada immigratòria que està arribant a Catalunya: “La majoria dels qui vivim al Baix Llobregat vam arribar de fora, i penso que hem de demostrar que nosaltres també som capaços d’obrir-nos als qui arriben ara com els catalans es van obrir amb nosaltres en el seu moment.”