Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Daniel Belando Pérez, Sr. Manolo Ferrer Nieto
SR. DANIEL BELANDO PÉREZ, SR. MANOLO FERRER NIETO.
Fotografia: Àngel Font

SR. DANIEL BELANDO PÉREZ, SR. MANOLO FERRER NIETO. VIMACO

Obra:

Text del 2002

L’esperit cooperatiu no s’ha de perdre i s’ha de pensar en el futur i en les noves generacions que hauran de portar el pes d’aquest treball artesà.

El treball artesanal, acurat i precís del vidre encara perviu en algunes indústries catalanes que fan del seu esforç i art un signe de qualitat. És el cas de VIMACO (Vidrieria del Maresme), una cooperativa de Mataró especialitzada en la confecció d’ampolles i pots de vidre a partir d’un procés de producció artesanal. El president d’aquesta cooperativa és Manolo Ferrer Nieto, una persona vinculada a l’entitat des de l’any 1960 quan va entrar-hi de soci. Ha viscut l’evolució irregular de la cooperativa i recorda amb tristesa els mals moments pels quals ha hagut de passar. Avui, però, acompanyat per Daniel Belando Pérez, gerent de VIMACO, es mostra satisfet de l’evolució de la cooperativa en el darrer període fruit d’una renovació i professionalització de l’equip directiu. VIMACO va néixer el 1953 a partir d’una fàbrica de vidre que ja existia. “L’empresa de fabricació de vidre va enfonsar-se i els treballadors més antics van decidir continuar amb el negoci obrint una cooperativa. No tenien ni mitjans ni diners però si un fort esperit emprenedor que els va fer portar endavant la seva iniciativa. Van trobar una persona, el senyor Francisco Cano, que va ser qui va aportar el capital necessari per engegar la cooperativa. Aquesta persona va assumir la gerència de l’entitat que de mica en mica va entrar en un procés de creixement progressiu que va comportar l’augment del número de treballadors. Anys més tard es va crear un departament comercial per facilitar la venda dels productes de vidre però no va acabar de funcionar. El fins aleshores gerent, el senyor Cano, va deixar la cooperativa i això va fer que s’entrés en una nova etapa marcada per la recerca de mitjans i de clients per portar endavant el negoci.”

L’empresa va anar creixent i l’espai de treball que ocupava des de l’inici es va fer petit: “Vam comprar els habitatges que envoltaven la fàbrica, situada al mig del casc urbà de Mataró, i vam ampliar el local, que va passar de 600 m2 a 2.800 m2. També es va comprar nova maquinària. El procés d’expansió no cessava i el 1996 vam comprar una nau industrial en un polígon de la ciutat amb l’ajuda de l’Ajuntament de Mataró. Aquesta forta inversió va coincidir amb una baixada del volum de feina. Vam entrar en una etapa de recessió. La tasca de les persones que dirigien la cooperativa no va ser correcta i la situació es va anar agreujant fins a l’extrem que el president va decidir vendre la fàbrica. Va ser una decisió no compartida per la majoria dels socis. Si bé amb els diners obtinguts es van pagar alguns deutes, no va ser suficient per cobrir-los tots. Estava molt clar, calia un canvi total de rumb d’una cooperativa a punt de morir.”

Manolo Ferrer explica aquest tram final de la història de VIMACO amb tristesa. Desprendre’s de la fàbrica va ser un cop molt fort per a tots els cooperativistes. L’àrea comercial és bàsica en qualsevol empresa de negoci. Si bé la cooperativa va arribar a tenir un volum de clients important, la fàbrica havia entrat en una crisi total per manca d’una gestió adequada i d’un departament comercial professional. “Els socis que ens hem mantingut fidels a la cooperativa, al voltant de quaranta, hem posat la fàbrica a les mans d’un equip de professionals encapçalat per Daniel Belando. No ha hagut de passar gaire temps perquè es notés el canvi de gerència. S’ha iniciat una nova política comercial i un nou sistema de treball que ens fa veure el futur amb expectatives.”

La lluita cooperativa i industrial és diària. VIMACO és un exemple de les dificultats per les quals han de passar moltes empreses. Avui deixar les regnes de l’empresa en mans de gerents professionals és la clau per portar endavant un negoci, com indica Daniel Belando: “VIMACO va esperar que la cooperativa estigués a punt de desaparèixer per adonar-se que calia contractar un gerent. No s’ha d’esperar tant per contractar professionals dels negocis i la gerència. Aquest és un problema que arrosseguen moltes cooperatives. Els socis són molt bons en el seu ofici però no saben gestionar el negoci. L’1 de maig del 2002 el meu equip i jo entràvem a treballar a la cooperativa i trobàvem una plantilla de socis amb una bondat i unes ganes de treballar que ens van entusiasmar. Vam reajustar la cooperativa i vam marcar com a prioritària l’acció comercial per buscar nous clients i anar solucionant els problemes financers. El futur avui ja sembla esperançador. De totes maneres, és una llàstima que s’hagués venut la fàbrica perquè la situació d’aquell moment no feia necessària la venda del patrimoni. El meu compromís amb VIMACO i la seva gent és que en els propers set anys es treballi per poder comprar una nova nau i donar-los garanties que la cooperativa funcionarà de forma correcta i professional en un futur. La fórmula cooperativa catalana adequada als temps actuals és totalment vàlida. És fantàstic que una persona treballi amb allò que se sent seu. No hi ha millor incentiu.”

En aquests moments, la cooperativa fabrica bàsicament ampolles i pots de cuina però s’està treballant en nous projectes per permetran oferir una gamma de productes nous a clients de tot el món: “L’ampolla que es produeix no és estàndard, que és la que treballen les empreses multinacionals. Fem unes ampolles especials, amb formes diverses, complexes de fer, i en funció de la demanda del client. Actualment tenim al voltant de 15.000 referències diferents entre ampolles especials i pots de cuina. Fa trenta anys que em bellugo en el món del vidre i només conec dues empreses que siguin capaces de fer ampolles com les de VIMACO, de qualitat. Les multinacionals ens han pres molt de mercat però no poden produir peces artesanals com les nostres. Per aquest fet, per la qualitat del nostre vidre, crec que la cooperativa té futur. El comentari sobre el nostre producte és que VIMACO és la millor cooperativa fent ampolles especials.”

Una qualitat que ja s’ha començat a exportar a països de l’estranger: “Estem buscant nous mercats on vendre els nostres productes. En aquests moments exportem a França, Holanda, Estats Units i el Japó però volem anar molt més enllà. A més, estem entrant en un nou camp, el dels objectes de regal, i d’aquí a poc iniciarem la línia d’il·luminació.”

Avui VIMACO és la tercera cooperativa de fabricació de vidre de l’Estat espanyol. Aquesta fàbrica manual i de tall artesà del vidre la formen 40 cooperativistes i 40 treballadors. El compromís del consell rector és que quan el negoci arribi a un nivell d’estabilitat coherent s’obrin les portes de la cooperativa a nous socis. “L’esperit cooperatiu no s’ha de perdre i s’ha de pensar en el futur i en les noves generacions que hauran de portar el pes d’aquest treball artesà.”