Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Domènec Domènech Roig et alia
SR. DOMÈNEC DOMÈNECH ROIG.
Fotografia: Àngel Font

SR. DOMÈNEC DOMÈNECH ROIG. FUNDACIÓ MERCÈ FONTANILLES DE MANEJAMENT DE SERVEIS D’INICIATIVES SOCIALS

Obra:

Text del 2002

Compromesos amb les necessitats més emergents

La societat actual amaga molts problemes que requereixen inter­ven­cions immediates i serioses. La Fundació Mercè Fontanilles de Mane­jament de Serveis i d’Iniciatives Socials tracta de trobar resposta a les nece­s­sitats socials més emergents. Es va constituir l’any 1991, tot i que la se­va activitat és anterior ja que recull l’experiència de l’associació Estrep des de 1986. Avui, la Fundació Mercè Fontanilles, defugint tot pro­ta­go­nis­me, es configura com una entitat complexa i professional amb un paper social de gran importància. El seu President és Domènec Domènech i Roig.

L’objectiu principal de la Fundació se centra en l’abordatge dels pro­blemes socials, prioritzant aquells que provoquen més marginació. “La nostra actuació comença en detectar una problemàtica no prou atesa. La societat es veu sorpresa i li costa de reaccionar ade­quadament. Així, al 1986, ens vam centrar en la rehabilitació i rein­serció de dro­go­­­­dependents, tot seguit l’atenció social dels malalts per la sida, amb co­munitats terapèutiques, pisos de reinserció, cursos de forma­ció ocu­pacional, etc. En aquells moments la xarxa assistencial no po­dia donar-hi prou resposta. La Fundació porta el nom de Mercè Fonta­ni­lles, una dona valenta, sensible i d’una mentalitat ober­ta. Va ser pio­ne­ra dels serveis socials com a pro­fessional de la Diputa­ció de Barce­lona, i una de les primeres a dedicar-se a les dro­go­­depen­dèn­cies. Des d’un principi ens va animar decidi­dament. La se­va tra­jec­tòria va ser molt significativa i és ara, faltant ella, que és un refe­rent per a tots nosaltres.”

La Fundació Mercè Fontanilles aplega els socis de l’associació Estrep, també a professionals educadors, psicòlegs i d’altres especialitats, volun­taris, col·laboradors, empresaris… Es desenvolupen projectes molt di­­versos, formes d’intervenció que sovint poden generalitzar-se. “Pau­tes de treball que ajudan al desenvolupament del model d’inter­venció més adequat a cada problemàtica, sempre des d’una pers­pectiva integral de col·laboració amb les diferents xarxes de salut, treball, justícia, ensenyament, lleure, infància, gent gran…, és a dir, la xarxa pública. Es tracta, també, d’identificar els mitjans neces­sa­ris que cal destinar i les competències i responsabilitats de cadas­cú. Prime­rament els projectes contenen una dosi de risc, però aca­­bem de­mostrant que són factibles. Finalment cal consolidar els ser­veis, integrant-los en les xarxes sociosanitàries.”

Però, com s’aborden les necessitats socials emergents que encara no han estat ateses per cap organisme? “Hi ha una primera etapa de sen­sibilització, adonar-nos de la realitat, conèixer quins són els agents directament implicats i qui és competent per actuar-hi i tot se­guit, oferir-nos a col·laborar en la recerca de solucions procurant la màxima eficiència i eficàcia dels mitjans de l’Administració pública, que són els recursos de tots.” Aquesta última no és l’única que ha de prendre partit en les problemàtiques socials. “Es tracta de treballar sem­pre des de la societat sencera, sense deixar ningú al marge, tots hi tenim un paper protagonista a representar.”

L’activitat de la Fundació va encaminada, principalment a la realització de serveis assistencials. “La nostra actuació abasta tota mena de col·lec­tius que per una o altra raó (raons físiques, psíquiques, situació legal, de raça i cultura, socials, econòmiques, etc.) es veuen exclosos i marginats. En el camp de la inserció laboral, hem creat empreses de rein­serció, cursos de formació específicament adreçats a aquests co­l­­lec­tius desfavorits, cercant nous ‘filons d’ocupació’, disminuint l’atur de la dona, les situacions de risc social, drogodependents… Treballem a la presó per prevenir les dificultats d’integració laboral dels reclusos quan han complert la seva condemna, etc. En def­i­nitiva, cal donar a tot­hom l’oportunitat de recuperar la seva dignitat i no dependre dels subsidis.”

Un problema emergent en l’actualitat és la immigració. Dins d’aquesta, és especialment preocupant la situació dels menors sense família. La im­mi­gració ens descobrirà necessitats socials que encara s’han de detec­tar en la seva veritable dimensió. “Treballem en l’àrea d’atenció a la in­fàn­cia, la família i l’adolescència, sobretot en aquells entorns familiars amb més alt risc social. Actualment, ens hem centrat en l’atenció als menors immigrants sense suport familiar. Ens hem ofert a la Direcció General d’Atenció al Menor i hem adaptat a aquests nous col·lectius els tradicionals centres d’acollida, fins i tot contractant educadors de cultura àrab. Hem desenvolupat alternatives a la intervenció tradi­cio­nal en medis tancats, aconseguint així, ser respectuosos amb la men­ta­litat d’independència d’aquests menors i oferint-los, al mateix temps, la protecció que necessiten per distanciar-se de les xarxes d’ex­plotació i delinqüència. Cal formar-los professionalment, inserir-los al mercat laboral quan la seva edat ho permeti, integrar-los a la societat adulta i a la cultura que els acull. A Catalunya, sabem molt bé que la immigració és un factor d’enriquiment pel país; només cal recor­dar les onades migratòries dels 60. El capital humà sempre genera riquesa, però a condició de proporcionar mitjans a l’immigrant perquè s’integri: feina, educació, habitatge… Cal prevenir conflictes i atendre el desemparament d’aquests menors.”

La Fundació destaca per la seva branca assistencial però també ofereix assessorament, suport executiu, a tota mena d’iniciatives socials. “Des del Centre de Gestió d’Iniciatives i Projectes Socials impliquem empreses conscients de la seva responsabilitat social. Tenim una coordinadora que porta el nom, prou significatiu, de Sinergia Social. És un espai obert a entitats i empreses amb iniciatives per a la millora del benestar social on s’ofereixen serveis adaptats a les característiques de cada entitat. Aquesta línia d’impuls ha estat una constant en la Fundació, ja que a l’inici, vàrem veure el paper de les associacions d’afectats, sobretot en el camp de les drogodependències i sida, donant a conèi­xer la realitat i descobrint que no es podia associar un problema social amb culpabilitat. Ara donem suport a les associacions de malalts mentals (creació de residències i habitatges), disminuïts etc., i impul­sem projectes incipients, procurant accelerar les respostes de la socie­tat davant aquests reptes. Mirem d’aplegar recursos de les enti­tats financeres i les administracions, i que els afectats o els seus familiars s’organitzin i deixin sentir la seva veu.” Un altre àmbit emer­gent de sensibilitat ciutadana és el de la cooperació internacional: “Tam­bé li donem suport amb la confecció de projectes de desenvo­lu­pa­ment des d’una perspectiva global, ja que els problemes, per més allu­nyats que semblin, sempre acaben repercutint-nos directament.”