Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Andreu Chulià et alia
SR. ENRIC ANDREU CHULIÀ, SR. EDUARD RAFOLS.
Fotografia: Àngel Font

SR. ENRIC ANDREU CHULIÀ, SR. EDUARD RAFOLS. FUNDACIÓ CARES

Obra:

Texto del 2002

Intentem inserir laboralment els col·lectius més desfavorits perquè esdevinguin ciutadans més plens.

“La logística és una ciència horitzontal que inclou diverses branques i que, bàsicament, es pot definir com la disciplina que transforma d’una manera espacial mercaderies i/o persones eficientment i eficaçment a un cost raonable i en el mínim temps possible.” En la logística tenen un pes transcendental els ports, que històricament han estat considerats com “espais tancats en si mateixos i sense projecció en la societat. El port de Barcelona, que ocupa el primer lloc d’importància dins de l’Estat es­panyol i el cinquè en tota la Unió Europea i que és el port més im­por­tant de la Mediterrània, ha intentat trencar amb aquesta imatge a tra­vés de dues iniciatives. La primera ha estat obrir aquest espai, quan ha estat possible, a la ciutadania de Barcelona i del món, tal com ha suc­ceït en el cas del Port Vell. La segona, atorgar una dimensió social a la tasca quotidiana de la comunitat logística portuària, formada per les 600 empreses que hi desenvolupen activitats.”

Aquesta dimensió so­cial s’ha vista materialitzada mitjançant la Fundació Cares, que respon cla­­rament al tarannà compromès del Port de Barcelona: “Les empreses d’una determinada grandària han de complir el requisit legal de con­trac­tar un 2% com a mínim de la seva plantilla amb una discapacitat. El Port de Barcelona és una de les entitats que supera amb escreix aquest percentatge i això no és pas casual, sinó que respon a la nos­tra filosofia.”

La creació de la Fundació, doncs, va ser la conseqüència d’una inquietud i una sensibilitat social especials: “La Fundació és una en­titat sense ànim de lucre que intenta inserir laboralment els col·lec­tius més desfavorits, és a dir, les persones que presenten una dis­ca­pa­citat psíquica, física o sensorial. Així, aconseguim incorporar-los a la societat i que esdevinguin ciutadans més plens. Paral·lelament, tam­bé alleugerim el pes de les famílies, que moltes vegades no saben molt bé què fer-ne.” Al mateix temps, però, els responsables de la inici­a­ti­va es van adonar de les necessitats existents en l’àmbit de la logística per part de l’empresariat i van aprofitar-les per incorporar al mercat laboral uns sec­­tors poc reconeguts i valorats socialment, justament per crear l’efecte contrari.

Els patrons fundacionals d’aquesta iniciativa nascuda el 1998 van ser “en­titats pertanyents al sector públic, empresarial i social. CILSA, l’en­­titat pública, va aportar el seu coneixement del mercat i l’ús de les se­ves instal·lacions. CTC Servicios Integrales, S.A. va incor­po­rar al pro­jec­te la infraestructura de gerència econòmica i operativa ne­­cessària, així com el saber fer de producte servei. Finalment, La Aso­­ciación para el Desarrollo de la Economia Social, ADES, va in­te­­grar el desenvolupament de la infraestructura social i l’ex­pe­rièn­cia en serveis socials.” Aquesta trajectòria en atencions socials fa re­fe­­rència als coneixements en teràpia ocupacional, serveis d’orientació i for­mació, centres ocupacionals, centres especials d’ocupació, empreses d’in­serció i llars-residència. Posteriorment s’han incorporat al projecte pa­­trons del sector privat com l’empresa de seguretat Grupo Prosegur i em­­preses col·laboradores com les fàbriques de begudes Damm o de mo­tocicletes Yamaha.

La Fundació Cares disposa de tres tipus de servei: un situat a una àmplia nau multiclient a les mateixes instal·lacions del Port de Barcelona; un al­tre relacionat amb el suport de l’emmagatzematge, on es duen a terme les tasques administratives i les relacionades amb dipòsits i comandes; i uns altres ubicats a les mateixes empreses clients, on es tracten els seus re­si­dus o es fan tasques de packaging i expedició. Les activitats que els tre­balladors de la Fundació Cares porten a terme són molt diverses, però giren entorn de dos eixos vertebradors: els serveis de suport lo­gís­tic i els de manipulats. Dins d’aquestes tasques, a més del tracta­ment de resi­dus, els operaris s’encarreguen de feines específiques molt di­ver­ses, en­tre les quals destaquen les següents: muntatge, emblistat, en­va­sat, re­trac­tilat, manipulació de devolucions, línies de producció, picking, em­ma­gat­zematge de productes que s’han de manipular, expedicions, em­pa­que­tat, etc. Per poder desenvolupar totes aquestes tasques, els tre­­balla­dors dis­posen “de programes de formació continuada, de monitors que coor­dinen i els animen i els fan sentir-se integrats i feliços en la seva activitat diària, de tota una sèrie d’activitats d’es­barjo que in­ten­ten inserir-los socialment perquè esdevinguin au­tònoms en la me­sura de les seves possibilitats. Per altra banda, una part reduïda del nostre personal està formada per psicòlegs, orientadors, etc., que ajuden a reforçar la missió social que pretén assolir la Fun­da­ció Ca­res a través dels Serveis Complementaris d’Ajustament Personal i Social (SCAPS).”

L’activitat que està duent a terme la Fundació Cares, a més de ser un ac­te “de justícia social, és un projecte totalment sostenible i rendible eco­nòmicament. Per a les nostres empreses clients, contractar els nostres serveis no és un acte de beneficiència, sinó una opció –un servei–, l’anomenat outsourcing, que els surt més rendible per­què els permet concentrar-se en allò que té mes valor. Utilitzant els nostres serveis, que inclouen el suport social de la Fundació Ca­res al personal, es garanteix una atenció eficient i acurada, tal com hem demostrat durant la nostra curta història. Som un projecte jo­ve, l’evolució i el creixement del qual s’ajustarà a les necessitats del mercat, però sempre partint del fet que la importància dels serveis lo­gístics en els propers anys farà que la nostra extensió sigui ex­po­nen­cial. Creiem que en dos o tres anys podrem arribar a tenir con­trac­­tades unes 300 persones amb discapacitats.”

La trajectòria ascendent i molt optimista del projecte ha conduït els seus res­ponsables a plantejar-se nous reptes: “Estem a punt d’obrir una de­le­gació a Madrid i una altra a Múrcia i estem estudiant un avant­pro­jec­te per a la construcció d’habitatges especialment pensats per a aquest jovent.”

Si, des de la perspectiva laboral, les més difícils d’in­te­grar són les persones amb discapacitat psíquica, a l’hora de superar els obs­tacles que les ciutats i edificis moderns presenten, els discapacitats fí­sics han de superar una dura prova cada dia: “Volem promoure ha­bi­tat­ges amb una arquitectura adequada per a aquestes persones.”

I to­tes les seves iniciatives seran possibles gràcies a que “tots els ex­ce­dents que la Fundació Cares produeix s’inverteixen íntegrament a millorar i ex­pandir la promoció del treball i els nostres serveis i atencions so­cials.” D’aquesta manera contribueixen a integrar aques­tes persones per­què tinguin una vida semblant a la nostra de manera que esdevinguin vertaders ciutadans els que fins no fa gaire s’havien de quedar a casa a cura d’unes mares que ara ja no els poden atendre perquè s’han in­cor­po­rat al mercat laboral.