Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Felip Masip Gilabert
SR. FELIP MASIP GILABERT.
Fotografia: Àngel Font

SR. FELIP MASIP GILABERT. GREMI DE PROFESSIONALS DE PNEUMÀTIC

Obra:

Text del 2002

Calia que els comerciants i re­paradors de pneumàtics es posessin d’acord per tipi­ficar els serveis.

Els tallers catalans són higiènicament impecables, compten amb la més alta tecnologia i un personal uniformat i preparat.

A Espanya hi ha més de sis mil tallers dedicats al pneu­màtic, el 25% dels quals són a Catalunya. Entre les múl­tiples entitats que els re­presenten hi ha el Gremi de Professionals del Pneumàtic de Barcelona i Tarragona, al capdavant del qual hi ha Felip Masip, que també presideix la Federació Catalana de Professionals del Pneumàtic i la Unió de Gremis d’Automo­-ció de Catalunya. És al­hora vi­ce­president de la Federació Nacional de Comerciants i Reparadors de Pneumàtics, FENACOR. El representant de l’entitat que ens ocupa està convençut que “l’associacionisme és ne­ces­sari per al nostre país. A tots els professionals de qualsevol gremi els cal una entitat que els guiï. El nostre objectiu no és altre que assessorar els companys sobre temes jurídics, laborals, comercials… En definitiva, contribuïm perquè desenvolupin la seva professió tan bé com sigui possible.”

El Gremi de Professionals del Pneumàtic ja té un quart de segle. Els seus orígens no podien ser més pragmàtics: “Calia que els comerciants i re­paradors de pneumàtics es posessin d’acord per tipi­ficar els serveis.” Avui, el Gremi el componen més de dues-centes empreses, i ofereix un ampli ventall de serveis als seus socis. El seu president celebra la idea que aquesta i altres entitats s’unissin per constituir la Cambra de l’Automòbil de Catalunya. La Unió de Gremis d’Automoció de Catalunya està dotada d’una complexa estructura, amb més de dos milers d’associats, i cobreix els sectors pneumàtic i mecànic. La Federació Catalana, al seu torn, representa mig miler de membres, i també les quatre províncies catalanes, davant l’Administració autonòmica. Per la seva banda, FENACOR, nascuda fa vuit anys, és una institució que presta servei als professionals del pneumàtic de tot l’Estat espanyol per accedir a l’Administració i consultar els problemes que afecten el sector.

El sector s’enfronta amb moltes dificultats, sobretot amb les relacio­nades amb el medi ambient, i és que “als tallers ens suposa una gran despesa traslladar els pneumàtics desgastats allà on ens diu l’Administració. No obstant això, segons la llei, aquests costos haurien d’anar a càrrec de l’usuari. Tanmateix, ni el Govern espanyol ni la Unió Europea han fet res per posar en pràctica aquesta llei.”

La proposta del Gremi és senzilla: “El fabricant hauria de cobrar un cànon inclòs en el preu del pneumàtic que en cobrís el trasllat un cop conclosa la seva vida útil; l’Administració hauria de fer-se’n càrrec i cobrar-lo als fabricants.”

El reciclatge de pneumàtics té moltes possibilitats, com per exemple “l’aprofitament del seu material per fabricar l’asfalt, que, quan conté aquesta mescla, presenta una millor adherència i insonorització.”

Avui els pneumàtics ja no es fabriquen exclusivament de cautxú, sinó que incorporen un nou component, la sílice, que, “a més d´evitar un ús abusiu de matèria primera natural, abarateix els costos de producció i atorga més resistència al pneumàtic.”

La investigació en el món de la roda és constant. El president de la institució ens recorda que “ja fa anys que va desaparèixer el pneumàtic amb cambra interior d’aire. Abans, amb aquest model, si un cotxe punxava una roda, aquesta baixava al moment. Ara, en canvi, el pneumàtic únicament perd aire pel punt en què ha punxat, de manera que el vehicle pot continuar circulant, ja que la roda es desinfla molt a poc a poc.”

La innovació és contínua: “Actualment, s’estan preparant sistemes d’avís que en un futur s’incorporaran al vehicle.”

Felip Masip afegeix que “avui, al nostre país, gaudim d’uns tallers que són autèntiques meravelles, la qual cosa genera un grau elevat de confiança entre els clients.”

Assolir aquest nivell no ha estat fàcil: “Ha requerit anys, però hem evolucionat molt més ràpid que la resta d’Europa. Els tallers catalans són higiènicament impecables, compten amb la més alta tecnologia i un personal uniformat i preparat.”

La preparació dels professionals és una de les principals inquietuds del Gremi: “Organitzem cursets tant a través dels fabricants com mitjançant convenis amb la Generalitat. En un futur, ens agradaria fundar una escola dedicada íntegrament al sector del pneumàtic.”

És molt positiu que el sector creï un gran nombre de vocacions entre els nostres joves: “La majoria dels estudiants de formació professional de la branca d’automoció acaba treballant en algun taller.”

Malgrat tot, “avui no és fàcil trobar mà d’obra qualificada, perquè molts titulats aspiren a un salari molt elevat quan tot just han finalitzat els estudis.”

Felip Masip considera que aquests joves, quan deixen l’escola, no estan preparats per desenvolupar les tasques que exigeix un taller, per la qual cosa: “La formació hauria d’ampliar-se.”

Aquesta dificultat té a veure amb “la desaparició de la figura de l’aprenent.”

Una mancança amb una possible alternativa, que seria que “l’Estat proporcionés als tallers finançament perquè es fessin càrrec de la formació pràctica dels treballadors menys experimentats.”

Espanya és fabricant i exportadora de pneumàtics des de fa anys. Felip Masip ens revela que la qualitat de les rodes produïdes a l’Estat espanyol no té res a envejar a les de la resta del món. Afortunadament, queda lluny el temps en què els catalans aprofitàvem pneumàtics de segona mà procedents de França o Alemanya. I és que el mateix Codi de Circulació ens prohibeix “circular amb pneumàtics que tinguin una profunditat de dibuix inferior a 1,6 mil·límetres, per motius de seguretat. El mateix Gremi s’ha encarregat de dur a terme campanyes per advertir l’usuari d’aquest fet i perquè prengui precaucions, com verificar l’estat de la goma.”

Tots els conductors podem aprendre molt d’una entitat com la que presideix Felip Masip, per exemple el fet que “uns pneumàtics es deterioren molt més quan el vehicle és al carrer que quan el propietari el desa en un recinte tancat. També, cal tenir en compte que un pneumàtic de tres a quatre anys d’edat comença a esquerdar-se; malauradament, l’usuari no acostuma a donar-hi im­por­tància i es mira més la banda de rodament que la carcassa.”

Finalment, ens recorda que “les condicions climatològiques afecten severament les rodes. L’excés de sol, d’aigua i les temperatures elevades són totalment contraproduents.” Uns consells que cal recordar, si tenim en compte que provenen del representant d’una institució especialista en el món de l’automòbil.