Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Ferran Cebrian Raimundo et alia
SR. FERRAN CEBRIAN RAIMUNDO, SR. JORDI GRAS, SR. SALVADOR ZOROA.
Fotografia: Àngel Font

SR. FERRAN CEBRIAN RAIMUNDO, SR. JORDI GRAS, SR. SALVADOR ZOROA. FEDERACIÓ D’ENTITATS DEL CLOT-CAMP DE L’ARPA

Obra:

Text del 2002

Per a les institucions, una federació és un interlocutor molt vàlid per accedir a totes les associacions.

Un total de cinquanta-cinc associacions integren la Federació d’Entitats  del Clot-Camp de l’Arpa. Ferran Cebrian, Salvador Zoroa i Jordi Gras en són, respectivament, president, vicepresident i vocal. Tots tres estan d’acord que “si a Catalunya l’associacionisme ha progressat tant, és, en bona part, gràcies a la història del nostre país. Als catalans, per diverses raons, sempre ens ha interessat mantenir-nos junts; d’aquesta manera ens sentim més forts. De fet, antigament, ja hi havia els gremis d’oficis, la gènesi de l’associacionisme. L’inici de qualsevol associació es produeix quan un seguit de persones amb un interès comú decideix reunir-se. A poc a poc, el projecte va creixent i es converteix en una associació.”

“Al barri del Clot i el Camp de l’Arpa, de 65.000 habitants, sempre hi ha hagut un teixit associatiu molt viu”, ens revelen. Durant l’etapa franquista, “les entitats barcelonines es trobaven molt disperses. Tinguem en compte que, als pobles, els ajuntaments es poden dedicar molt més a les entitats, a diferència del que passa a les grans ciutats.”

Continuem, però, fent història: “L’any 1977, les entitats del nostre barri es van adonar que calia fer pinya per organitzar actes d’una certa envergadura en el marc de la festa major de Sant Martí. Volíem fer barri, recuperar el carrer.”

Aquesta festa major, doncs, va ser el tret de sortida perquè les diverses associacions del barri comencessin a cooperar: “Primerament, vam constituir una coordinadora, i el 1998 naixia la Federació”, una entitat que ja ha encapçalat l’organització de múltiples activitats d’interès per a tots els veïns del barri.

Subratllen que “a la nostra barriada hi ha entitats seculars i d’altres de recent creació. Cap d’elles, però, no té prou força per fer camí tota sola. Hi ha activitats de grans dimensions que no es poden organitzar si no s’hi implica un gran nombre de persones.”

A més, “per a les institucions, una federació és un interlocutor molt vàlid per accedir a totes les associacions. Periòdicament, ens reunim amb el regidor del districte per comentar la marxa quotidiana de la Federació. En cas que sorgeixi un problema, aquestes reunions resulten molt útils.”

Les entitats que integren la Federació són de tot tipus: “N’hi ha de co­merç, que inclouen mercats i associacions de carrers; de comunicació, confessionals, educatives, esportives, infantils i juvenils, socioculturals i solidàries.”

Entre aquestes entitats n’hi ha que es dediquen a atendre la població immigrant del barri, en continu creixement com a la resta de l’àrea metropolitana. Els representants de la Federació destaquen el fet que “a les escoles del Clot-Camp de l’Arpa no hi ha hagut cap problema d’integració per part dels alumnes i les famílies procedents d’altres cultures.”

Ara bé, també lamenten que, “en general, els immigrants no participen en les as-sociacions del barri, si bé, per descomptat, ningú no els ho impedeix. Aparentment, s’estimen més agrupar-se entre ells. Confiem que, amb el temps, aquest fet canviarà.”

Aquesta varietat d’associacions és d’allò més positiva: “El que unes no poden aportar, ho aporten altres. Els intercanvis entre entitats són molt habituals. L’experiència d’unes i altres ens enriqueix.”

Aquestes entitats es divideixen en dos grans grups, “les col·laboradores i les actives. Les primeres les constitueixen bàsicament els botiguers, mentre que les segones són les que participen al ple mensual de la Federació. Som totalment assemblearis. Totes les decisions es prenen al llarg d’aquestes sessions plenàries.”Es tracta, doncs, d’una institució indiscutiblement democràtica.

Entre les activitats organitzades per la Federació hi ha “el Carnestoltes, la campanya de recollida de joguines per Nadal, la cavalcada de Reis, les cercaviles de gegants i capgrossos, etc.”

També han tingut la pensada de muntar “mostres d’entitats que permeten a cada associació exposar, a peu de carrer, totes les seves propostes particulars.”

Innegablement, un dels objectius de la Federació consisteix a preservar les tradicions populars. Val a dir que compten amb el suport de l’Administració local: “L’Ajuntament ens proporciona les infraestructures necessàries i nosaltres ens encarreguem de l’organització dels actes. El fet que la ciutadania organitzi les festes tal com ella les vol és molt positiu.”

De fet, ens recorden que “la Coordinadora es va crear per reviure la festa major.”

Ara bé, “la nostra entitat no presta atenció únicament a les festes.”

Els seus membres tenen moltes altres inquietuds i fins i tot un tarannà reivindicatiu. “La Federació dóna suport a qualsevol iniciativa sorgida d’una associació de veïns del barri que consideri pertinent. Per exemple, aconseguir la construcció de l’Institut d’Educació Salvador Espriu va ser fruit de l’esforç de la Federació i de les Associacions de Pares d’Alumnes.”

Un altre exemple: “Si el centre La Farinera no va acabar convertint-se en un centre cívic, va ser també gràcies a la nostra intervenció, perquè pensàvem que aquesta iniciativa podia significar una competència deslleial per a les múltiples entitats del barri. D’aquesta manera, vam aconseguir que La Farinera esdevingués un centre cultural cogestionat tant socialment com financera pel districte i la Federació, un model que ens sembla satisfactori. Hem aconseguit un programa que representa, per damunt de tot, un servei per al ciutadà, sense ser competitiu.”

Afegeixen que és justament al centre històric de La Farinera on la Federació ha trobat un marc immillorable per organitzar-hi activitats relacionades amb un dels seus principals interessos, l’art i la cultura: “Disposem d’un espai per organitzar-hi exposicions, premis literaris, espectacles de música i dansa, cursets de danses d’altres racons del món, esbarts…” Una àmplia oferta per satisfer els interessos d’un veïnat plural: nens, joves, grans, estudiants, treballadors, catalans, immigrants, etc.

És evident que, sense la col·laboració dels voluntaris, cap de les iniciatives de la Federació no es podria fer realitat. En aquest sentit, el president de l’entitat ens recorda que “Barcelona ja destacava pel seu voluntariat molt abans de les Olimpíades del 1992. Ho demostren les associacions centenàries que integren la Federació: la cooperativa L’Amistat, la cooperativa L’Antiga, Foment Martinenc, La Formiga i el Futbol Club Martinenc.”

Ara bé, en aquesta mena d’iniciatives mai no sobra gent, joves i grans. Els representants de la Federació animen, doncs, els veïns del barri a sumar-se a la seva proposta, sense oblidar que “la unió fa la força.”