Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Ferran Llopis Sarrió et alia
SR. FERRAN LLOPIS SARRIÓ.

SR. FERRAN LLOPIS SARRIÓ. MUTUA MONTAÑESA

Obra:

Text del 2002

Com que el nostre és un poble petit i sense Estat, ens ha calgut agrupar-nos per poder tirar endavant allò que semblava que ningú faria per nosaltres.

Abans que existís la Seguretat Social en un sentit ampli, hi va haver una forta preocupació empresarial per organitzar-se per la qüestió de la malaltia i l’accidentalitat laboral dels treballadors. Això va fer que l’any 1900 aparegués una llei que recomanava als empresaris disposar d´una assegurança d´accidents la-borals, però no va ser fins més endavant que va néixer la voluntat empresarial d’agrupar-se per protegir aquest tipus d’accidents: “De la mateixa manera que els empresaris van crear un conjunt de colònies fabrils en les quals posaven a la disposició dels seus treballadors allotjament i escola per als seus fills, també els podien donar protecció mèdica. Però tot això no es podia fer a títol indi­vidual, calia unir-se.”

Així ens explica Ferran Llopis, durant molts anys a la Junta Directiva de la Mutua Montañesa, el naixement de les mútues a Catalunya: “Sempre he tingut la sensació que, com que el nostre és un poble petit i sense Estat, ens ha calgut agrupar-nos per poder tirar endavant allò que semblava que ningú no faria per nosaltres. Per això comptem amb un nombre d’associacions molt superior al de la resta d’Espanya.”

El mateix Ferran Llopis ens explica per quina raó va aparèixer a Catalunya la Mutua Montañesa, nascuda a Santander a principis de segle: “Jo aleshores era director de personal de la Companyia d’Indústries Agrícoles, una empresa del sector del sucre amb moltes empreses a tot Espanya, i junt amb els directors de personal d’altres grans empreses de Catalunya, com Nestlé, La Seda, Gallina Blanca o Solvay, vam impulsar l’entrada en aquesta mútua. Abans de l’any 1962 les empreses tenien assegurat el risc dels seus treballadors en companyies d’assegurances –en el nostre cas estàvem totes a Hispania Zurich–, però va sortir una llei que deia que les companyies no podien fer pòlisses d’accidents laborals, que s’havien de donar de baixa aquestes pòlisses i passar a una mútua patronal d’accidents de treball.”

Davant d’això, els caps de personal de les empreses abans esmentades es van reunir: “Teníem uns metges vinculats a la companyia d’assegurances que donaven un servei molt personalitzat i això no ho volíem perdre. Vam voler constituir una delegació territorial catalana de la Mutua Montañesa amb força autonomia respecte de la seu central de Santander.” De fet, la gran quantitat d’afiliats que van aportar aquestes empreses va fer que la delegació territorial fos gairebé tan gran com la central.

El primer que calia fer per donar un bon servei era dotar-se d’un personal molt qualificat, i així va ser com van entrar a la Mutua metges tan reconeguts com els doctors García Cugat, Pérez Sánchez, Quer Brossa i Piulachs Clavera. Actualment, el doctor Cugat, un dels traumatòlegs més reconeguts a Europa, i el seu equip continuen aquesta línia de qualitat. El doctor García Espuche, al capdavant de l’entitat, no escatima esforços per mantenir constants els nivells de qualitat aconseguits en tots aquests anys: “Al principi, la gestió encara estava força burocratitzada, perquè provenia de l’equip de la companyia Hispania Zurich, però de mica en mica vam aconseguir que predominés l’element mèdic i assistencial; per això vam decidir posar un metge al capdavant de l’entitat.”

Un dels aspectes que han caracteritzat la Mutua Montañesa durant tots aquests anys ha estat el servei individualitzat que han donat als seus pacients i la forma com se’ls ha tractat. El senyor Torras, farmacèutic vinculat a la Mutua des de fa vint anys, comenta: “Hem aconseguit que la gent vingui a la mútua com si anés a casa seva, gràcies a que el pacient ha conegut des del bidell fins al metge i s’ha sentit molt ben atès tant per un com per l’altre. Ha estat fonamental integrar-nos a l’empresa. Es tractava que nosaltres fóssim una branca de l’empresa, no l’empresa una branca de la mútua.”

A més, a la Mutua Montañesa tothom s’ha sentit ben atès: “Sempre que hem hagut de concertar un servei que nosaltres no podíem donar, ho hem fet buscant el millor que hi havia al mercat, perquè creiem que és més barat tenir un bon especialista que no deixi seqüeles que no pas abaratir el servei i haver de tornar a intervenir.”

Precisament la professionalitat és la clau de volta d’aquesta entitat: “No podem perdre mai de vista l’evolució de la ciència, i per això volem que els nostres professionals estiguin molt ben preparats i que es reciclin tant com calgui. Tenim uns serveis de fisioteràpia amb gent molt bona i els hem dotat d’uns mitjans que fan que tinguem unes sales de rehabilitació molt ben equipades.”

Però no solament els metges i els fisioterapeutes són bons professionals, sinó també la resta del personal: “Sempre s’hi ha comptat amb ell i se li ha donat la importància que té.”

Ferran Llopis, a més, explica una decisió que es va prendre quan va néixer la mútua i que ha estat fonamental per donar exactament el que els pacients necessitaven: “Moltes mútues i companyies d’assegurances tenien petites clíniques pròpies però amb uns mitjans molt precaris. Aleshores, la primera reflexió que vam fer-nos va ser que no havíem de muntar cap clínica que es digués Mutua Montañesa, que l’important era tenir un servei assistencial de dispensari immediat de molta qualitat. La solució no era tenir una clínica en una torre molt maca de Sant Gervasi si no podíem tenir els mitjans adequats. Ens va semblar que el millor era posar-nos en contacte amb un centre hospitalari per quan els nostres pacients necessitessin estar ingressats, perquè d’aquesta manera els garantíem una bona assistència.”

Quant a la prevenció dels riscos laborals, la Mutua Montañesa presta també servei a les empreses afiliades: “Quan va sortir la llei no es parlava de les mútues, però es va fer pressió i vam aconseguir que se’ns considerés entitats gestores del servei de prevenció, perquè nosaltres érem les úniques que feia anys que treballàvem en aquest tema.”

L’important del servei que dóna una entitat com aquesta és, segons Ferran Llopis, que “es vegi l’excel·lència d’una gestió privada d’un servei públic. Jo sóc un gran defensor del servei públic, però també del fet que pot portar-ne la gestió una entitat privada. Aquesta ha de tenir sempre present que està fent un servei públic amb una gestió competitiva i defensar l’ètica fonamental en tots els camps.”