Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Ferran S. Amago Martínez et alia
SR. FERRAN S. AMAGO MARTÍNEZ.
Fotografia: Àngel Font

SR. FERRAN S. AMAGO MARTÍNEZ. COL·LEGI OFICIAL D’ENGINYERS TÈCNICS DE TELECOMUNICACIÓ CATALUNYA

Obra:

Text del 2002

Ens caldrà professionals millor capacitats i necessitarem les ciències socials i altres ciències complementàries per donar a la nostra un sentit més pràctic.

El Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació de Catalunya (COETTC) es va crear l’any 2001. És una demarcació efectiva del Colegio Oficial de Ingenieros Técnicos de Telecomunicación (COITT) que funciona amb uns estatuts, un reglament i una Junta de Govern autònoms. “El treball intens i conjunt d’ambdues juntes ens conduirà a desconcentrar els òrgans de poder i a constituir un col·legi català –que tots desitgem– que promogui els sentiments corporatius per al bé del col·lectiu.”

Ferran S. Amago n’és el degà, i està convençut de la importància que suposa per a la societat catalana l’existència d’un col·legi. Un col·legi “que representi, davant els poders públics i les autoritats, una professió que s’està expandint vertiginosament; que vetlli pel prestigi moral, social i tècnic dels col·legiats; que defensi els nostres drets i, alhora, exigeixi el compliment de les normes ètiques i morals i una conducta exemplar respecte dels companys així com dels ciutadans. Gràcies a la nostra pressió, s’ha consolidat una realitat –l’embrió de l’organisme– que representarà eficaçment tots els enginyers tècnics de telecomunicació que exerceixen a Catalunya: protegirà els nostres interessos i aproparà la professió a tota la societat.”

Actualment, dels 4.500 enginyers de telecomunicació titulats, 980 ja són col·legiats i 170 ja exerceixen lliurement la professió: “Esperem que acabin col·legiant-s’hi tots. En telecomunicacions, els enginyers sempre han treballat per a altri. Amb l’establiment de la demarcació, l’àmbit professional s’amplia i l’enginyer integra l’exercici lliure en la seva capacitació laboral.” “Ha estat imprescindible reclamar unes competències d’àmbit estatal i d’àmbit català que ara ja tenim, l’especificació d’un marc competencial perquè els enginyers poguéssim desenvolupar-nos professionalment.”

Les ICT o Infraestructures Comunes de Telecomunicació són una de les principals atribucions professionals de l’enginyer tècnic de telecomunicació: “Depèn de nosaltres la promoció i la implantació de les ICT en els habitatges nous o de rehabilitació que hi ha a Catalunya. Des del Col·legi, reafirmem la nostra postura sobre la necessitat de complir més la llei.”

Davant la dualitat de normatives sobre les ICT existent a Catalunya, generadora de confusió en el sector i en l’usuari català, el Col·legi adopta una postura activa i de sentit comú: “Cal que les administracions unifiquin els seus criteris, perquè els nous immobles incloguin unes ca-nalitzacions capaces d’absorbir les xarxes de telecomunicació del futur. Hauria de prevaler l’interès general.”

La implantació de les ICT comporta nombrosos avantatges: “El fàcil accés dels habitants d’un edifici a tots els serveis de telecomunicació disponibles contribueix a reduir les desigualtats socials. Sens dubte, el paper de l’Administració local, els promotors i els usuaris és fonamental per situar el país en el lloc que li correspon en l’expansió de la societat de la informació i la comunicació.”

El Col·legi es compromet a situar Catalunya en el millor punt de referència i pretén ser una eina eficaç al servei de les entitats locals i l’usuari, sobretot quan comencen a haver-hi polèmiques fruit del desconeixement de la població, que malfia de l’aparició de les tecnologies més avançades: “Al bell mig de la controvèrsia social apareguda arran de les protestes de les associacions veïnals, que atribueixen a les antenes de telefonia mòbil la generació de trastorns per a la salut, insistim a voler establir un segell de qualitat radioelèctrica que certi­fiqui, a través del Decret d’antenes de la Generalitat, no només una instal·lació adequada de les antenes, sinó també el desplegament a posteriori de la xarxa a cada municipi català.”

Els estudis realitzats d’àmbit europeu asseguren que els nivells de senyal de les antenes ubicades a Catalunya estan per sota dels recomanats i que, per tant, no vulneren la llei ni causen efectes nocius. El moment actual de la professió és òptim. La liberalització del mercat de les telecomunicacions, l’aparició dels operadors de la telefonia fixa i l’expansió de la telefonia mòbil i de les aplicacions per als serveis d’Internet, han propiciat un creixement sostingut del sector. Sense un ensenyament superior excel·lent, però, com el que s’ha assolit a les nou escoles catalanes, els enginyers tècnics de telecomunicació no haurien adquirit aquest nivell de professionalització que reclama la societat d’avui: “La carrera ofereix una visió molt general, sobretot pel que fa a temes de tele­comunicació, i el ventall professional és molt ampli. Ajuda a fomentar la recerca, la inquietud constant d’estar actiu i receptiu a l’impuls i a la innovació.”

En aquest sentit, la investigació en aquest camp esdevé un dels reptes immediats per a Catalunya. Els debats celebrats a Bolonya i la ferma voluntat del món institucional i empresarial català d’adoptar una postura cada vegada més compromesa, apunten cap a un futur on la investigació tindrà un paper molt rellevant en les facultats i en la societat. “Des del col·legi professional, reclamem una magnífica base universitària de quatre anys, complementada amb una altra d’especialització, el màster, i una altra més especialitzada encara, el doctorat. Aquestes serien les passes adequdes per desenvolupar la recerca que necessitem.”

La línia oberta traçada amb els directors d’aquestes escoles és un exemple clar que la tasca de la corporació tira endavant per tal de “mantenir un grau de permeabilitat que ens permeti donar a conèixer als estudiants l’esperit dinàmic i professional del Col·legi. Volem estar a prop seu, receptius a les seves inquietuds i, alhora, volem ser impulsors del caràcter emprenedor de l’enginyer, del seu lliure exercici. Com a sector, estem en plena expansió, però encara hem de créixer més.”

És fonamental que l’enginyer tècnic, un cop finalitza els estudis, continuï formant-se i es mantingui al dia en un entorn tan canviant: “Un dels nostres objectius prioritaris és posar a l’abast dels col·legiats una oferta de cursos de formació contínua, de seminaris i de conferències que sigui un referent de la qualitat dels projectes i que abraci les novetats més imminents que afecten directament la professió.”

En menys de cinc anys, el món de les telecomunicacions experimentarà una nova eclosió amb l’arribada de les xarxes mòbils de tercera generació, que oferiran serveis mòbils multimèdia. Els enginyers tècnics hauran de demostrar, un cop més, el seu enginy i la seva capacitat de socialitzar la tecnologia més sofisticada: “D’aquí a poc temps, la vida ens haurà canviat. Ens hem de preparar per a una nova revitalització. Ens caldrà professionals més capacitats, que ja comptaran amb les vivències i els errors anteriors. Aquesta regeneració anirà acompanyada d’una bona gestió de coneixements, unes bases ben clares. Necessitarem les ciències so-cials i altres ciències complementàries per donar a la nostra un sentit més pràctic. Sense un enfocament global, això no serà possible.”