Sr. Francesc Aguiló i Riu
Sr. Francesc Aguiló i Riu
PC, 12è VOLUM. Fundacions

SR. FRANCESC AGUILÓ I RIU

FUNDACIÓ PROYECTO FLOR

Text del 2002

“El Proyecto Flor va néixer ini­­cial­ment per donar su­port a les persones deso­cu­­pa­des en edat laboral amb una discapacitat físi­ca, psíquica, visual o au­di­­ti­va dins del sector del màr­­que­ting i la publicitat. El nos­tre projecte partia de la formació i contractació d’a­ques­tes persones a través de la nostra empresa, cer­ti­fi­cada i reconeguda com a centre especial de treball i on els llocs de feina s’ajus­ta­ven a les característiques i deficiències de la persona empleada. Per exemple, els treballadors invidents eren els encarregats de la cen­tra­leta i del màrqueting te­le­fò­nic.” D’aquesta manera s’aconseguia que “persones molt motivades, que sempre donen el millor d’elles mateixes, que s’esforcen més en­ca­ra que els treballadors ordinaris i en les quals fenòmens com el de l’ab­sentisme laboral són inexistents, es poguessin incorporar al món del treball, ja que existeix una certa reticència per part dels empresaris a l’hora de contractar persones amb minusvalidesa. La le­gis­­lació en vi­gor obliga a ocupar un percentatge d’aquests tre­ba­lla­dors, pe­rò el cert és que poques companyies acostumen a complir aquest requisit.”

Les àrees d’actuació d’aquesta entitat són: “El servei a les empreses de pu­­bli­citat i màrqueting mitjançant l’ensobrat, la distribució i mailing de pu­blicitat i comunicats en les bústies, la impressió i offset, etc.” L’e­fi­ci­ència que l’empresa i els seus treballadors han mostrat en tot moment han per­mès que entre els seus clients hi hagi partits polítics, les mateixes ad­mi­nis­tracions i algunes de les més importants firmes que operen en terres catalanes.

Aquest projecte, que des de la seva inauguració l’any 1992 “ha rebut el su­port teòric i escrit de polítics, parlamentaris, etc.” i els acostumats avan­tat­ges fiscals i de bonificació en les quotes de la Seguretat Social que es do­nen a les empreses que contracten personal discapacitat, de moment no ha acon­seguit “una resposta pràctica per part d’aquests estaments que es tradueixi en un suport econòmic real amb la finalitat de poder proveir aquestes persones de tot el que necessiten per sentir-se verta­de­ra­ment integrades en la nostra societat: supervisió per part d’un altre em­pleat, assessorament i ajut psicològic, etc.”

Durant els primers anys va viure una etapa ascendent i d’expansió, que va arribar al seu punt màxim d’in­fle­xió durant l’any 1999: “Aleshores treballaven 40 treballadors fixos i 20 d’e­ven­tuals.”

Aquest creixement sempre s’ha fet compatible amb l’interès pel be­nestar dels seus treballadors i amb les polítiques socials més pro­gres­sis­tes: “Tots els nostres treballadors estables tenen participacions en la propietat de l’empresa.”

El problema és que “com qualsevol companyia, estem obligats a produir uns beneficis econòmics, els quals són molt més difícils d’obtenir que en una empresa convencional perquè les per­sones discapacitades psíquiques han de rebre una formació i un su­port constant (de fet, el tracte amb ells és gairebé familiar), la qual cosa in­ci­deix en els costos. Tot i ser un centre especial de treball, l’Ad­mi­­nis­tra­ció tenia algunes reticències per finançar parcialment el pro­jec­te, per­què considerava que hi primava la finalitat lucrativa per so­bre de la hu­mana.”

Si aquestes aportacions haguessin estat destinades al Pro­yecto Flor actualment “la plantilla vorejaria els 100 treballadors fi­xos, en comptes dels 8 que tenim en aquests moments. Després de patir una greu crisi eco­nòmica, l’empresa continua mantenint la seva quota de mercat, pe­rò hem deixat en un segon terme l’ocupació de persones dis­ca­pa­ci­ta­des i hem optat per la subcontractació dels serveis que aquestes efec­tua­ven a d’altres empreses.”

En vistes del temor de l’Administració a col·laborar en un projecte privat, Fran­cesc Aguiló, creador i impulsor d’aquesta iniciativa social, va optar per la creació d’una fundació, que va ser auspiciada per les mateixes auto­ri­tats amb l’objectiu de poder posar en pràctica el seu programa d’inserció la­boral: “La Fundació va ser legalment constituïda i registrada però ro­man inactiva a l’espera de rebre les subvencions pertinents per tal de poder iniciar projectes de formació i inserció de persones disca­pa­ci­tades.”

Tot i la frustració que senten per no poder col·laborar en aquest im­portant àmbit social, se senten reconfortats en saber que “hi ha altres en­ti­tats que estan treballant en aquests programes.”

El fet que la Fundación Proyecto Flor estigui actualment inactiva no sig­ni­fi­ca, però, que no hagin posat el seu particular gra de sorra en altres pro­jec­tes de cooperació: “Els nostres treballadors van col·laborar en la recap­ta­ció de fons fent feina cada dia mitja hora més durant la qual re­par­tien fullets que informaven de la situació del Zaire perquè la Creu Roja hi pogués desenvolupar una campanya. Per altra banda, també hem dut a terme petites col·laboracions amb altres fundacions de l’Amèrica del Sud.”

En definitiva, tant Proyecto Flor com la seva fundació sempre han par­ticipat “en totes les activitats altruistes en què hem pogut involucrar-nos. I això mateix és el que demanem a l’Administració. Volem portar en­da­vant iniciatives que signifiquin la integració social i laboral d’a­quests individus que són un capital humà molt valuós per a la societat.”

Des d’aquestes línies voldríem aprofitar l’oportunitat per fer una crida a les ad­ministracions i les persones responsables per tal d’aconseguir més im­pli­ca­ció amb les tasques de la Fundación Proyecto Flor. Com més entitats tre­ba­llin per a la integració dels col·lectius exclosos de les estructures con­ven­cio­nals de la nostra societat, més força i més capacitat de maniobra acon­se­gui­ran per tal d’esborrar les fronteres que semblen que ens separen i que ens fan obli­dar que tots, en essència, som éssers humans amb limitacions i valors i que cal oblidar-se de les primeres i centrar-se i potenciar els segons. Les em­pre­ses com el Proyecto Flor han demostrat que poden esdevenir com­pe­ti­ti­ves contractant personal capacitat, amb alguna discapacitat. Aquest exemple hau­ria de poder ser aprofitat per la Fundación Proyecto Flor i per altres fun­da­cions semblants, les quals, en no tenir com a primer objectiu el guany econòmic, sens dubte podrien aconseguir integrar encara més treballadors dis­ca­pa­ci­tats dels que s’incorporen al món laboral a través dels centres especials de treball.