Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Francesc Cabré Masdéu
SR. FRANCESC CABRÉ MASDÉU.
Fotografia: Àngel Font

SR. FRANCESC CABRÉ MASDÉU. CAMBRA OFICIAL DE COMERÇ , INDÚSTRIA I NAVEGACIÓ

Obra:

Text del 2002

Sens dubte, han estat els comerciantsmodestos els qui han facilitat el trànsit d’una moneda a l’altra.

“Com a cambra, no defensem únicament un sector, sinó els interessos generals, això és, els de tots els empresaris”, aclareix Francesc Cabré, president de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Reus, nascuda ara fa cent setze anys. Aquest català és també responsable de diverses fundacions que depenen de la Cambra.

“Els em­presaris catalans encara tenim un concepte del risc molt diferent del d’altres països, com els Estats Units”, ens recorda.“A l’altra ban­da de l’Atlàntic, un empresari que fracassa considera que es tracta senzillament d’una ensopegada, d’una mala experiència que forma part del seu aprenentatge per crear en un futur negocis que triomfin. A la nostra terra, en canvi, qui presenta suspensió de pagaments és automàticament arraconat.”

Algunes coses, sortosament, han canviat al llarg dels trenta-dos anys que Francesc Cabré ha presidit la institució centenària que ens ocupa. Recorda molt bé, per exemple, “el període en què els joves ens ho ha­vien d’ensenyar tot, en què s’acomiadava empleats d’edat avan­çada, malgrat el seu bagatge professional en l’empresa. Ara, en can­vi, són moltes les empreses que estan recuperant professionals amb experiència.”

Per a aquest empresari veterà, el més convenient és trobar un terme mig entre els aires nous i els coneixements de sempre. Val a dir, però, que una de les ninetes dels ulls de la Cambra són “les associacions de joves empresaris.”

Fins i tot hi ha una Jove Cambra mundial “amb un pes extraordinari. Es tracta d’una iniciativa que facilita als nous emprenedors un aprenentatge extraordinari sobre com convocar eleccions, expressar-se en públic, etc.”

Per a l’entitat que ens ocupa, la formació és un puntal indiscutible: “La ciutat de Reus disposa de dos centres pertanyents a la Universitat Rovira i Virgili: la facultat de Medicina i la de Ciències Econòmiques i Empresarials.”

Només cal esmentar unes quantes dades perquè ens fem una idea de fins a quin punt la Cambra està vinculada al món docent: el seu responsable ha estat president del Consell Social de la universitat tar­ragonina i membre del de la Universitat de Barcelona. Actualment pertany a l’executiva de la Universitat Oberta de Catalunya. De fet, “el primer pas de la Cambra, després de la seva fundació, va consistir a sol·licitar una escola de formació en el món del comerç.” Al seu parer, “la universitat catalana necessita una profunda reforma. Cal distribuir més proporcionalment les disciplines, els professors i els alumnes entre els centres de les diferents ciutats. A Catalunya, encara ens costa assumir la mobilitat com una cosa natural.”

La universitat no és l’única alternativa d’ensenyament, si bé “la màxima il·lusió d’un pare és donar al seu fill una carrera. Costarà canviar aquesta mentalitat tan arrelada al nostre país i que més joves se sentin atrets per la formació professional.”

Aquesta darrera modalitat educativa ha evolucionat considerablement al llarg dels darrers anys: “Hi ha un professorat amb una excel·lent preparació.”

Gràcies a aquest fet, centres de formació professional com el de Valls “gaudeixen de gran pres­tigi. Els titulats d’aquestes escoles accedeixen a la mateixa re­tri­bució que els llicenciats o diplomats universitaris.”

Quant a l’estat actual del món de les cambres a les nostres contrades, Catalunya té molt a prop un indret on emmirallar-se, França: “En aquest país, hi ha una administració molt acostumada a col·laborar estretament amb les cambres i a delegar-los tasques. Allà és habitual que siguin les cambres les encarregades de gestionar ports i aeroports.”

Un context molt diferent del que trobem a casa nostra: “Aquest seria el nostre somni.”

I és que a Catalunya pequem d’uns serveis excessivament centralitzats. Seria molt positiu aprofitar les possibilitats de descongestió que ofereixen els aeròdroms de Reus i Girona, que ja formen part de l’empresa creada pel president de la Cambra de Barcelona, el senyor Antoni Negre, sota el nom de Gestió i promoció aeroportuària, a fi de disposar d’un “front aeroportuari català.”

D’aquesta manera, “ja estem pre­­pa­rats per a la futura privatització de la gestió dels aeroports, marca­da per les directrius europees”, fet que sense cap mena de dubte ajudarà perquè aquests aeroports satèl·lit tinguin el protagonisme que es mereixen. El responsable de la Cambra està convençut que, “quan l’aeroport de Barcelona no es pugui ampliar més, acabaran batejant el de Reus amb el nom de Barcelona Sud. Passarà el ma­teix que a Londres, que disposa d’aeroports a cent quilòmetres de la capital. És més, tinguem en compte que el TGV enllaçarà la nostra ciutat amb Barcelona en 26 minuts.”

Tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, les cambres catalanes han experimentat grans progressos en el sentit de “prestar serveis a les em­preses. Amb el comerç, per exemple, estem duent a terme plans de dinamització. I és que la Cambra no fa únicament una prestació e­co­nòmica, sinó també tècnica.”

La Cambra Oficial de Comerç de Reus aposta pel “comerç integrat al teixit urbà, això és, que el conjunt de les botigues sigui com un gran centre comercial a cel obert. Advoquem per una modalitat de comerç que posi en relleu la convivència ciutadana. En definitiva, recuperar l’estil de vida mediterrani.”

Cal dir que, urbanísticament, la capital del Baix Camp, a diferència d’altres localitats, està preparada per a aquesta mena d’infraestructures, que no tenen perquè competir amb les grans superfícies: “El que els centres comercials urbans aporten al ciutadà és l’avantatge de l’especialització.”

Tot plegat coincideix amb l’arribada de l’euro, un esdeveniment en què el protagonisme dels nostres petits comerciants és indiscutible: “Els botiguers han estat els primers a treballar únicament amb la nova moneda. Tinguem en compte que, ara com ara, en el cas dels imports més alts, els ciutadans encara necessiten conèixer-ne el preu en pessetes per tenir una idea exacta del que val el producte. Encara ens caldrà un parell d’a­nys per habituar-nos-hi. Sens dubte, han estat els comerciants modestos els qui han facilitat el trànsit d’una moneda a l’altra.”

El president de la Cambra destaca el fet que Reus no és únicament un punt de referència en l’àmbit comercial, sinó també en el turístic, especialment des de l’any 2002, l’anomenat Any Gaudí: “De fet, acaben d’inaugurar un monument dedicat a aquest emblemàtic personatge de l’arquitectura catalana, que va passar la seva infantesa i adoles­cèn­cia en aquesta ciutat. Els apassionats del pare de la Sagrada Família tenen molt interès a conèixer l’indret on va néixer, com vivia, les seves afeccions…”

Sens dubte, l’interès per la vida i l’obra d’aquest artista català ha donat noves idees als emprenedors reusencs: “Hi pot haver qui passi d’exportar fruits secs a regentar un hotel.”