Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Francesc Fortiana Bertran
SR. FRANCESC FORTIANA BERTRAN.

SR. FRANCESC FORTIANA BERTRAN. SECCIÓ DE BILLAR CASAL DE CERVERA

Obra:

Text del 2002

L’esport del billar presenta diverses modalitats. Tres de les més conegudes són el billar clàssic –o de caramboles–, el billar americà –amb sis forats dins dels quals s’han d’introduir un dels dos tipus de boles que el jugador té assignades– i el billar anglès. Francesc Fortiana, jugador d’elit de billar clàssic, ens explica que “aquest esport de saló gaudeix de gran popularitat en altres països occidentals. Per exem­ple, a Holanda hi ha en aquests moments 400.000 llicències federatives, mentre que a l’Estat espanyol no arriben a les 10.000, i això tenint en compte la tradició que des de sempre ha existit a les nostres terres. Hem de pensar que a comunitats com Navarra o el País Basc el màxim de llicències federatives per any no supera la desena.”

Per a Francesc Fortiana l’èxit d’aquesta disciplina en altres països rau en el factor climàtic. El fet que al nord d’Europa vespregi més aviat que no pas al sud obliga els seus habitants a tenir aficions que puguin desenvolupar-se en espais interiors. A més d’aquest condicionant extern, n’hem d’afegir un d’intern: les hores d’entrenament indispensables per anar superant-se un mateix, la necessitat de desenvolupar una bona capacitat de concentració i, evidentment, de disposar de les aptituds i habilitats escaients per practicar un esport amb més components intel·lectuals que no pas físics, tot i que aquests també són importants en els certàmens. “A diferència d’altres esports, el jugador de billar no competeix contra els altres participants, sinó amb ell mateix perquè ha d’anar millorant la seva perícia mitjançant els entrenaments. De fet, els practicants passen per sis categories, de la sexta a la primera, que vénen determinades per la mitjana de tirades que necessita per aconseguir una carambola.”

I, un cop ha arribat a la màxima categoria, el practicant no pot afluixar en la preparació: “Un jugador d’alt nivell ha d’entrenar una mitjana de quatre a cinc hores diàries per perfeccionar i mantenir el seu nivell. D’altra banda, també cal dur a terme una preparació física adequada perquè la tensió que es pateix a les partides és intensa i sense una bona condició física és impossible superar un partit d’alta competició.”

Finalment, tampoc no podem oblidar que aquest esport és pràcticament amateur, per la qual cosa els jugadors han de disposar del suport de les famílies per poder desenvolupar la seva afició, que els lleva molt de temps d’estar amb els seus i que els comporta un important cost econòmic: “A Espanya hi ha comptats billaristes que puguin dedicar-s’hi professionalment. Dels dos tipus de campionats existents, únicament els tancats estan subvencionats. En aquestes competicions hi participen de forma exclusiva els jugadors que han estat escollits pels organitzadors. En els campionats oberts, en canvi, la participació és lliure, però el jugador, a banda de la quota d’inscripció, s’ha de costejar les despeses diàries. En aquesta mena de competicions, majoritàries, únicament els dotze primers classificats cobren alguna quantitat en metàl·lic, però tot i així hem de pensar que ni tan sols el campió d’Espanya cobreix les seves factures d’allotjament i manutenció durant el campionat amb la quantitat que rep com a premi.”

A aquests obstacles que minven la seva divulgació entre les generacions més joves –les quals semblen preferir esports presumptament més dinàmics i que requereixin menys esforç mental– hem de contraposar un avantatge indiscutible i fonamental: “El billar és un esport que es pot practicar durant un període més llarg que no pas altres modalitats. A més, en la nostra disciplina l’experiència és un grau.”

Tanmateix, és cert que, a mesura que passen els anys, “cada cop és més difícil aguantar la tensió que comporta una partida” –amb una durada mitjana de dues hores i mitja– “perquè esgota físicament.”

El Casal de Cervera és una entitat privada de lleure que compta amb seccions d’Scalextric, sardanes, ball, grup de teatre i altres activitats culturals, entre les quals el billar. Aquesta secció és un dels setanta clubs de billar catalans i ha tingut una destacada trajectòria en la història d’aquest esport a Catalu­nya. De fet, “pràcticament n’ha estat el bressol.”

Per aquest motiu i perquè continua sent una ciutat de referència en el món del billar d’elit, a la qual, fins i tot, acudeixen a jugar practicants d’altres ciutats espanyoles, “la Federació Espanyola de Billar va concedir-nos la insígnia d’or de la institució en el seu 75è aniversari.”

D’altra banda, la Secció de Billar del Casal de Cervera  –creada el 1967 en el si del Casal, que data de 1925– també té una dilatada experiència en l’organització de campionats i esdeveniments esportius mundials, que es disputen en un calendari que comença el mes de setembre i acaba el juny: “S’hi han organitzat nombrosos campionats de Catalunya, d’Espanya i serà la seu dels campionats d’Europa del 2003.”

Aquest esdeveniment implicarà uns cinquanta billaristes i cent-cinquanta persones de l’organització, dades que ens poden mostrar la importància que poden tenir aquests esdeveniments per a una localitat com Cervera. En les competicions, el pas del temps i el canvi de costums també s’han fet palesos en aquest esport. Si abans “el silenci era sepulcral en les sales on es disputaven competicions i havíem de vestir completament de negre, avui dia ja no és necessària l’etiqueta rigorosa i es permeten els aplaudiments, els ànims, els comentaris, etc., vigilats sempre per un àrbitre que, d’altra banda, també determina si un dels jugadors ha comès una infracció.”

Les prioritats d’aquesta entitat per al futur és aconseguir implicar de manera més activa la Federació i les administracions per divulgar la pràctica d’aquesta disciplina entre les noves generacions. Aquest fet preocupa especialment Francesc Fortiana, ja que “entre els 25 jugadors federats de la secció, la mitjana d’edat és cada vegada més gran i cada cop hi ha menys joves interessats pel billar. Volem potenciar l’esport a les escoles, que els col·legis puguin visitar les nostres instal·lacions i puguem formar una pedrera de jugadors per als propers anys. Aquest és l’únic futur del billar clàssic a Catalunya.”

En aquest sentit, aconseguir esdevenir esport olímpic comportaria múltiples beneficis a aquesta disciplina i un major reconeixement. Ara per ara, però, no serà possible, ja que no es té previst que sigui esport d’exhibició als Jocs Olímpics d’Atenes 2004. De forma paral·lela, també seria important aconseguir una major difusió en els mitjans de comunicació i que el billar es presentés com una activitat atractiva per a les generacions més joves.