Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Francesc Segarra Alegre
SR. FRANCESC SEGARRA ALEGRE.
Fotografia: Àngel Font

SR. FRANCESC SEGARRA ALEGRE. FUNDACIÓ KOLBE

Obra:

Text del 2002

“L’Església ha d’utilitzar mi­llor la publicitat, no no­més en les campanyes de finançament, sinó també com a eina de pree­van­gelit­za­ció contínua adre­­­­­ça­da, per exemple, a qui ha per­dut el costum d’a­nar a vi­si­tar-la, a qui no hi ha as­sis­tit mai, i per oferir cons­tant­ment motius de consol es­pi­ritual i reflexions esti­mu­lants a qui ho neces­si­ta.” L’any 1997, el Cardenal Fo­ley, president del Pontifici Consell per a les Comuni­ca­ci­ons socials, va pronunciar aquest discurs, que va servir d’inspiració per a una inici­ati­va que adquiria forma un any després: la Fundació Kolbe de Publicitaris Catòlics. Francesc Segarra Alegre i Manolo Portabella, dos companys creatius publicitaris, van engegar-la amb la idea d’ajudar els col­lectius cristians i catòlics a transmetre millor el missatge de l’Evangeli: “Vam seguir l’exemple del germà de Manolo, el desaparegut i cèlebre advo­cat cristià, a qui se li havia acudit la brillant idea de mun­tar una Funda­ció d’ajut al 4t. Món per defensar homes i dones sense recursos eco­nò­­mics amb què pagar els honoraris d’un advocat. Ens vam plantejar de fer el mateix, però en la nostra professió. Ens moti­va­ven les ganes de donar resposta a inquietuds que teníem com a cristians i el fet que l’Església es trobés endarrerida i una mica démo­dée en el tema de la comunicació i de la publicitat dels seus missat­ges”, afirma Francesc Segarra, impulsor i portaveu de la Fundació Kolbe.

Els precursors de la Fundació van inspirar-se en el nom d’un personatge his­tòric simbòlic, Maximilià Kolbe: “El pare Kolbe destacà per raons molt significatives per a nosaltres. Home inquiet i pioner en temes de co­mu­nicació, poc abans d’esclatar la II Guerra Mundial dirigia a Polò­nia un convent integrat per 700 monjos i una impremta amb 33 rotatives des d’on s’editaven 13 publicacions, una de les quals tenia una gran tirada. Arribà, fins i tot, al Japó on, sense mitjans ni coneixements de la llengua, va impulsar el diari catòlic japonès de més envergadura. La guerra paralitzà l’obra i també avortà altres projectes previstos amb la ràdio. Morí l’any 1941, a Auschwitz, on havia estat deportat. Deci­dí subs­tituir voluntàriament un pare de família condemnat a mort. El 1982, Joan Pau II el proclamà sant i màrtir”, explica Francesc Segar­ra.

Tres són els objectius que la Fundació Kolbe ha estat perseguint des del seu naixement. En primer lloc, assolir la utilització de les noves formes de comunicació destinades a recolzar l’evange­lit­za­ció: “Una de les poques activitats que reuneix tots els mitjans comunicatius possibles, els tradicionals i els més innovadors, és la pu­blicitat. Usarem, doncs, les tècniques publicitàries modernes per transmetre el missatge de l’Evan­geli.” En segon lloc, desplegar una estratègia i una creativitat prò­pies de l’àmbit publicitari, capaces de revelar els mateixos valors i directrius de l’Evangeli, però mostrats i plasmats se­gons el temps actual: “Cal analit­zar les realitats contemporànies de la con­dició huma­na dintre de cada context geogràfic, cultural, econò­mic, social i polític. Es tracta de fer coetani l’Evangeli, fei­na que no resulta sempre fàcil.” Finalment, ajudar –de forma voluntària i gratuïta– qualsevol col·lectiu catòlic: “Ens posem a disposició dels bis­bes de totes les diò­ce­sis de Catalunya i de la resta de l’Estat; també treballem amb Amè­rica del Sud. Els ajudem en les seves de­man­des de materials o de campanyes publicitàries per a la No­va Evan­gelització. Els orientem i dissenyem cartells, anuncis i qual­se­vol peça necessària per a les seves projeccions.”

Els integrants de la Fundació Kolbe pertanyen al ram de la publicitat. Hi col­laboren de manera altruista i porten a terme els projectes després dels seus horaris laborals: “És una entitat privada. Som 25 professionals, la majo­ria de nosaltres cristians però també s’hi integra gent d’altres inquie­tuds religioses. Treballem a part-time, ens hi dedi­quem quan i com po­dem. La metodologia que fem servir és la mateixa que a qualsevol agèn­cia de publicitat. Ens reunim i realitzem brain­stormings. L’única diferència és que, en el cas de la Fundació, tots els clients que tenim repre­senten l’Església. Hem d’agrair les empreses amb les quals tre­ba­­llem, perquè ens permeten fer ús dels suports infor­mà­tics i dels ma­te­rials que fan possible les campanyes publici­tà­ries.” A l’hora d’accep­tar projectes, la Fundació Kolbe es regeix per la transcendència de les pro­postes i, sobretot, per una qüestió de timing.

S’ha establert una cadena d’ajut entre professionals de la comunicació i la publicitat i l’Església, amb una fita comuna, fer que la societat actual redes­co­breixi i s’impregni de l’amor de Jesucrist: “Tornem a pintar amb colors l’Es­glésia, que sempre ha anunciat el seu missatge cohe­rent­ment amb l’època, el públic i el target. Per exemple, en els fabulo­sos qua­dres de tipus religiós que es van pintar als segles XV, XVI, XVII, hi sor­ti­en personatges amb la roba pròpia d’aquells temps, és a dir estaven actualitzant el missatge. Des dels segles XVIII i XIX, l’Es­glésia s’ha es­tan­cat, utilitza modes anacròniques, lluny de les re­fe­rències quotidi­a­nes.” La Fundació treballa per incorporar cànons contemporanis a les cam­panyes. “No obstant la nos­tra voluntat modernitzadora, resulta com­pli­­cat que, en general, es cregui en aquestes noves tècniques.”

Una de les creacions més recents de la Fundació és un còmic que “recull la vida de Jesús, i que inclou una do­cumentació històrica ex­haus­tiva; re­vela els costums i l’es­tètica real que existia llavors a Pa­les­tina, dife­rent a allò que hem vist durant molts anys. Comptem amb l’experièn­cia d’uns espe­cia­listes en còmics històrics, Edicions Signa­ment, i es­pe­­rem que el llibre sigui didàctic i enriquidor. Volem fer ser­vir la intuï­ció, la inspiració i les tècniques modernes com a instruments vi­gents.”

En un món actual, marcat per tota mena d’esdeveniments, intenta fer-se ca­mí una proposta discreta però contundent com és la Fundació Kolbe: “Es­tem lluny d’adoptar postures destructives contra l’Església, apostem per ajudar-la a canviar la manera actualment démodée de transmetre el missatge evangèlic, per una de més moderna, plena de color, etc.”