Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
SR. GABRIEL MASFURROLL LACAMBRA
SR. GABRIEL MASFURROLL LACAMBRA.

SR. GABRIEL MASFURROLL LACAMBRA. USP EUROPE, GRUP HOSPITALARI

Obra:

Text del 2003

La socialdemocràcia europea es caracteritza per l’existència “d’un doble règim de sanitat: el públic i el privat. Dins del privat, a més a més, trobem entitats amb i sense ànim de lucre.”

Quina ha de ser, doncs, la diferència de serveis i prestacions entre aquestes dues modalitats bàsiques de sanitat? Sense cap mena de dubte el tret distintiu ha de raure en el servei i atencions que reben els malalts. I per aconseguir la màxima eficiència res millor que crear agrupacions hospitalàries que cobreixin amplis sectors del territori i puguin donar una atenció més acurada als pacients. Fent un símil podríem dir que aquesta proposta és “paral·lela a la que determinats empresaris hotelers catalans van fer a la dècada dels 80 quan crearen cadenes d’hotels que actualment es troben entre les més importants del món. La diferència entre una cadena d’hotels i un establiment determinat és que els clients saben que sempre trobaran unes mateixes característiques, un mateix nivell de servei, en definitiva una mateixa filosofia d’empresa arreu del món. Aquesta és la clau de l’èxit d’aquestes agrupacions i el mòbil que ens va conduir a la creació de USP Grup Hospitalari l’any 1998.”

La idea, però, s’havia forjat anys abans de la mà de l’empresari Gabriel Masfurroll, el qual, al mateix temps, disposava d’una àmplia experiència en la direcció de centres hospitalaris públics i privats: “El concepte de cadena hospitalària està molt estès als Estats Units i nosaltres vam creure que era un model òptim per ser implantat en la sanitat espanyola. Entre els anys 1991 i 1993 vam elaborar un pla de viabilitat, i l’any 1993 vaig viatjar als Estats Units per buscar inversors interessats en el projecte. Aleshores el sector financer estava molt estancat i no va ser possible trobar-los, però va ser una experiència molt positiva perquè ens va permetre redefinir i millorar el nostre projecte que pretén esdevenir el grup hospitalari del sud d’Europa i donar servei als nou milions de ciutadans que a l’Estat espanyol empren els serveis de la medicina privada. Per aconseguir-ho, calia en primer lloc millorar la qualitat dels serveis hospitalaris; ser més eficients tant en costos com en serveis i per últim oferir un bon servei a la ciutadania. Els responsables de la sanitat privada no podem oblidar que és la satisfacció la que fa tornar als nostres pacients, i que si aquests surten de les nostres instal·lacions insatisfets no hi tornaran pas.”  Un cop definit adequadament el projecte, “l’any 1997 ens vam associar amb una companyia nord-americana que és la propietària del 80% de les accions.”

És a dir Gabriel Masfurroll i els seus socis van quedar-se amb el 20% de la propietat i amb la seva direcció executiva: “el dia en què vam signar les escriptures de constitució de l’entitat sabíem que estàvem enormement endeutats, però també molt il·lusionats perquè érem conscients que estàvem tirant endavant amb el futur i l’èxit garantits.”

En l’actualitat aquesta unió hospitalària és propietària de centres “a Barcelona –l’Institut Universitari Dexeus– Sevilla, A Corunya, Vitòria, Madrid, Marbella i Múrcia; i dóna feina a més de 3.000 persones.”

I ha posat en pràctica la seva filosofia tant de cara al pacient com de cara als seus treballadors: “Els nostres pacients saben que sempre que estiguin en un dels nostres hospitals rebran una mateixa assistència i un mateix servei. A més, els diferents metges dels diversos centres treballen de manera integrada, és a dir, si un dels nostres pacients pateix algun trastorn relacionat amb una de les seves afeccions estant en una altra ciutat, l’equip de la ciutat que visita es posarà en contacte amb els seus metges habituals, de manera que no caldrà repetir proves ni fer preguntes innecessàries als pacients. En aquest sentit, els nostres hospitals treballen en xarxa, de manera que des de qualsevol dels nostres centres es pot consultar l’historial dels nostres pacients. Per fer possible això ha calgut fer una forta inversió en un sofware especialment indicat per a centres hospitalaris que, de fet, estem comercialitzant i venent a centres aliens a la cadena. Creiem que aquest i d’altres avenços mèdics són necessaris i, fins i tot, imprescindibles, en medicina, però que s’han de fer servir i disposar d’una manera racional. No és factible disposar d’un aparell de la darrera tecnologia si només serà utilitzat en comptades ocasions o serà substituït properament per un altre de més modern. Afortunadament nosaltres disposem d’aliats estratègics que ens permeten decidir quina és l’opció més apropiada en cada moment. La situació de la medicina a Catalunya és força diferent, en línies generals, en el moment actual a la d’altres comunitats on els metges, sovint, funcionem seguint el principi de “primum inter equales”, és a dir, determinats metges tenen un pes específic en els centres i a l’hora d’actuar en front d’un malalt. A més, aquesta concepció deriva en una altra molt relacionada amb els mitjans tecnològics de què disposen els centres: alguns departaments amb metges de reconegut prestigi i capacitats d’empatia aconsegueixen força més mitjans que els seus companys, de manera que de vegades no és l’àrea més necessitada la que disposa de més mitjans, sinó el millor relacionat. Aquesta dinàmica no funciona tant a Catalunya perquè, pel nostre tarannà, els metges catalans sempre han estat facultatius d’equips que estan avesats a treballar en estructures horitzontals.”

Tot i que la tecnologia és cada vegada més important en el món de la medicina, no podem oblidar que és un additament, ja que “se suposa que el component humà és essencial en els metges i, en aquest sentit, hem de saber aprofitar el concepte de la seniority. Hi ha metges de generacions més grans que en alguns casos no dominaran la tecnologia en el mateix grau que els seus col·legues més joves, però sí tindran una acumulació de coneixements i, sobretot, una capacitat d’actuar sense tenir mitjans a l’abast que els més joves han de tenir en compte.”

El component humà és tan important per als responsables d’aquesta unió que “formem els nostres equips perquè siguin capaços de posar-se en el lloc dels malalts i entendre que la motivació i el tracte humà són fonamentals per al seu restabliment. Un malalt motivat i un ànim òptim reeixirà amb moltes més possibilitats d’una malaltia que un altre malalt  que se senti desmotivat.”

Tot i que per a l’opinió pública la medicina privada s’encarrega fonamentalment de l’atenció dels malalts, el cert és que també desenvolupa una important tasca de recerca mèdica. Als hospitals pertanyents a USP Grup Hospitalari Europa s’estan desenvolupant en aquests moments estudis com ara un de centrat en “la regeneració dels teixits.”