Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Alomar
SR. GASPAR ALOMAR GUINART.
Fotografia: Àngel Font

SR. GASPAR ALOMAR GUINART. FUNDACIÓ PRIVADA IMHOTEP CREU BLANCA

Obra:

Text del 2002

En medicina, el metge no ha de ser ni savi ni fa­mós, sinó hu­mil i senzill, ha d’escoltar i observar.

Creu Blanca va néixer fa més de cinquanta anys com un con­­cepte innovador que pre­tenia aportar una solució a una necessitat social. Aquell projecte inicial s’ha trans­for­mat amb els anys i s’ha con­vertit en un exemple d’as­sis­tència mèdica de qualitat en l’àmbit de la medicina pri­va­da. Va ser el Dr. Gaspar Alo­mar Guinart acompanyat d’al­­­tres joves metges (Ar­ran­­do, Rebull, Pun­so­da, Pons Clo­­tet i Sabanes) els qui van po­­sar en fun­cio­na­ment el pri­mer ser­vei mè­dic d’urgèn­cia domi­ciliària de l’Estat espa­nyol. “En aquells anys no hi ha­via serveis d’urgèn­cia per telèfon. La gent ha­via d’a­nar als hospitals, als dispensaris municipals o havia d’avisar el met­ge perquè anés a casa seva. Jo havia acabat la carrera de me­di­ci­na i junt amb altres companys de facultat vam examinar les neces­si­tats socials del moment: érem conscients que la societat recla­ma­va un servei d’urgències al qual es pogués trucar per telèfon les 24 ho­res del dia. Així va néixer Creu Blanca, un concepte innovador, que va tenir els seus detractors que deien que podia afectar els prin­ci­pis de la deontologia mèdica, i que gràcies a l’esforç i la il·lusió dels metges que la formaven es va anar consolidant ràpidament. En poc temps, es va donar a conèixer i s’anaven superant les ur­gèn­cies dià­ries i ampliant el cos de professionals.”

Es tractava d’un grup de metges que posava en funcionament un pro­jec­te basat en una associació de metges, Asociación de Médicos de Ur­gen­cias Cruz Blanca, que ha perdurat al llarg dels anys i que continua agru­pant la gran part del col·lectiu mèdic que avui es troba integrat en els di­ferents centres de Creu Blanca. “De fet, vam néixer com a asso­cia­ció de met­ges, ens repartíem les despeses generals i participàvem dels ingressos particulars que fèiem amb les urgències domiciliàries. L’hi­vern del 1950 va tenir lloc a Barcelona una important epidèmia de grip. A la ciutat es necessitava assistència sanitària. Aquest fet va motivar l’ampliació del cos de metges: vam passar de 4 a 20, amb la qual cosa també s’ampliava l’associació. Al cap de poc temps vam haver de comprar un local i ens vam instal·lar al carrer Pelai, 40 de Barcelona. Vam constituir una societat per poder comprar apa­rells i altres elements pel centre, al qual se li va posar el nom de CEM­SA, Centro de Exámenes Médicos, S.A. De forma progressiva, vam anar-hi incorporant met­ges especialistes. Poc temps després es va ha­ver de muntar un la­bo­ratori com a resultat de la necessitat del servei d’ur­gèn­cies de po­der disposar de mitjans per realitzar un diagnòstic adequat. Es van ampliar el centre i les instal·lacions adquirint nous locals. El servei d’urgències s’anava expandint.” També en aques­ta primera etapa es va crear l’Institut de Medicina Preventiva, dedicat als exà­mens mèdics preventius en escoles i empreses.

Fins a la dècada de 1980 es va plantejar la possibilitat de comprar un lo­cal de grans dimensions, un hotel-residència situat al carrer Còrsega, que permetria donar més serveis. “Vam comprar-lo i vam muntar-hi una no­va societat, Diagnosis Médica, S.A. Llavors l’Associació ja comp­ta­va amb més de 70 metges. Avui la plantilla d’associats és molt més gran, supera els 130 professionals i també n’admet de no asso­ciats. Els metges de Creu Blanca paguen una petita quota mensual i han d’a­collir-se a unes normes de conducta, normes deontològiques, que els obliguen a treballar amb certes condicions. La serietat en el tre­ball i la qualitat de servei són indispensables en qualsevol pro­fes­­sio­nal de la medicina. El metge que vol incorporar-se a l’asso­cia­ció ha de superar tres mesos de prova i ha d’estar avalat per tres o qua­tre doc­­­tors de Creu Blanca. Les entitats que l’associació de met­ges ha anat creant al llarg dels seus més de cinquanta anys de vi­da generen uns beneficis que es reinverteixen directament en re­no­va­ció d’equips i millora dels serveis. El nostre objectiu és pres­­tar ser­veis. Quan vam deixar de fer el servei domiciliari d’ur­gèn­cies, l’asso­ci­a­ció va pas­sar a denominar-se, Asociación de Médicos Cruz Blanca.”

Durant aquests anys, Creu Blanca es va especialitzar en el diagnòstic a través de la imatge. “Vam instal·lar el primer equip d’escàner d’alta re­solució d’Espanya que permetia fer TACs en molt poc temps. Tam­bé es va treballar per ampliar les instal·lacions de diagnòstic i es­pe­cia­litats del carrer Pelai. En aquell moment, Creu Blanca va intro­duir el Chequeo Médico i va iniciar una intensa campanya publicitària de divulgació amb l’eslògan Cómo está Ud.? ¡Compruébelo! Va ser un èxit comercial que va comportar la necessitat d’ampliar i millorar les instal·lacions de l’Associació. El centre va fer possible de­sen­vo­lu­par el centre ambulatori de diagnòstic més equipat i modernitzat de l’Es­tat espanyol amb tomografia computeritzada d’alta resolució, hemo­dinàmia, divas, ressonància magnètica, medicina nuclear, den­si­to­me­tria, etc. Per a nosaltres la unitat de diagnòstic era molt im­por­tant. Des del principi vam ser conscients que havíem de disposar dels mi­llors equips per oferir un servei de qualitat.”

Creu Blanca es va introduir més endavant, als anys 90, en el camp del trac­tament, i es va esforçar per dur a terme un servei d’assistència per­ma­nent domiciliària, l’Hospital a casa, “imprescindible pel desen­vo­lu­pament de la cirurgia ambulatòria en un hospital de dia. Es va esta­blir en un local del barri de Gràcia i se li posà el nom d’Institut Clí­nic d’Alta Tecnologia. Vam muntar un laboratori totalment auto­ma­tit­zat. Paral·lelament, vam obrir un local a l’avinguda Josep Tarradellas de­dicat a la dona i a la infància. En aquest període vàrem realitzar un pas important amb la creació del Medical Resonancia Magnética (MRM) en una nau de Sant Joan Despí. Aquesta societat es con­ver­tí en centre de referència Toshiba a Europa. Una de les nostres fites va ser posar a l’abast de la societat uns mitjans que eren neces­sa­ris. La sanitat pública disposa de grans mitjans per construir grans instal·lacions, cosa que no tenim els organismes privats, però l’asso­cia­cionisme entre metges ha portat a formar grups que fan pos­si­ble la compra d’equips d’alta tecnologia més nous que els de la sani­tat pública. En canvi, aquesta última té menys capacitat de renovació dels aparells. Nosaltres hem estat pioners en la introducció d’equips d’alta tecnologia, com els TACs d’alta resolució avançant-nos cinc anys a la sanitat pública i 12 amb la ressonància magnètica.”

Creu Blanca és conscient que la renovació dels equips és ab­so­lu­ta­ment necessària per oferir un servei de qualitat i nivell. “Pel que fa a la res­so­nància magnètica vam ser de les primeres institucions europees a te­nir-ne gràcies a la consolidació d’un concert amb l’empresa ja­po­ne­sa Toshiba. Nosaltres formaríem els metges europeus que vin­drien a Barcelona per conèixer i aprendre el funcionament dels equips de ressonància magnètica fabricats per Toshiba. Els japonesos ne­ces­sitaven disposar d’un centre on ensenyar els seus equips que es­ti­gués situat a la zona europea. A MRM van instal·lar-s’hi les màqui­nes més modernes del mercat, i es continua donant formació a met­ges provinents d’Europa, Àfrica i Amèrica del Sud. És una experiència que ha beneficiat a tothom.”

Creu Blanca compta amb 7 centres a Barcelona i grans expectatives d’ex­pansió per als propers anys. L’any 1999 es creà la Fundació Im­ho­tep Creu Blanca amb idees noves i amb il·lusió per millorar l’assis­tèn­cia sa­nitària. Gaspar Alomar és el president d’aquesta entitat. “El meu mes­tre, el Dr. Pons, deia: ‘Un metge, si té vocació, pot fer de metge; però, si no la té, només pot exercir com a especialista. A Catalunya hi ha molts especialistes i pocs metges. Aquest va ser el motiu prin­ci­pal que ens va portar a la creació de la Fundació. Imhotep era el déu egip­ci de la medicina. També va ser enginyer, polític i legislador du­rant la III Dinastia de l’Imperi antic. Els perses el van considerar déu de la ciència mèdica, i els grecs li van posar el nom d’Escolapi. Tots ells buscaven una medicina que fos més propera, i és que un dels pro­blemes de la medicina actual, tant aquí com a la resta d’Europa, és que s’ha deshumanitzat. Des de la Fundació estem treballant per redreçar la tendència i aplicar una medicina més humana, menys agres­siva i més natural. Hem de pen­sar en el pacient des de di­fe­rents prismes: que és un ésser humà i que, per tant, pateix i ne­ces­sita l’entrega incondicional del pro­fes­sio­nal mèdic, de l’infermera o del familiar, que a vegades cura més que les medecines. Els doc­tors han de ser consellers, confessors i amics abans que pro­fes­sio­nals de la medicina. Nosaltres treballem per a la societat, estem oberts a qualsevol persona.”

De fet, el Dr. Alo­mar incideix en aques­ta idea i ell mateix es confessa “metge però, abans em considero con­se­ller, confessor i amic dels meus pacients. Una de les nostres ob­ses­sions ha estat recuperar el metge de capçalera, una persona que estava molt a prop del pacient i que exercia un pa­per molt impor­tant. En medicina, el metge no ha de ser ni savi ni fa­mós, sinó hu­mil i senzill, ha d’escoltar i observar. En aquest camp de coneixement, hem de ser conscients que no sabem res, que que­da molt per apren­dre i, per tant, no pot haver-hi savis.”

Per altra ban­da, un altre prin­ci­pi bàsic vers el pacient és “intentar per tots els mit­jans fer un diagnòstic precís. Ha estat el nostre gran cavall de batalla. Fi­nalment, mai no hem d’utilitzar remeis que siguin pitjors que la malaltia. En aquest sen­tit, s’han d’evitar els medicaments agressius.”

Per potenciar una medicina menys agressiva i més natural, des de la Fun­dació es va crear el concepte d’ecomedicina i amb ella neix la Socie­dad Inter­nacional de Ecomedicina. “És una paraula que fa refe­rèn­cia als efec­tes secundaris de qualsevol tractament sobre una persona. ‘Eco’ prové del grec i significa rebot. Els antibiòtics poden tenir efec­tes secundaris perjudicials sobre l’orga­nisme humà. L’ecomedicina valora aquest i altres aspectes com els efectes secundaris de­ri­vats d’una intervenció quirúrgica sobre el pa­cient, la família i la societat en general. Un dels problemes de l’eco­medicina està vinculat a l’aug­ment de l’esperança de vida, és a dir, si la gent viu més anys, que ho faci amb vitalitat, i perquè sigui així hem de corregir els efectes se­cundaris. L’ecomedicina respecta totes les tècniques que no te­nen explicació científica. La Sociedad Internacional de Ecomedicina es­tà present a molts països del món. Fem un simposi anual que reu­neix entre 500 i 1.000 persones.”

La Fundació es troba ubicada al Palau de la Salut, a Reina Elisenda, on s’ha instal·lat el primer hospital d’ecomedicina. “La Fundació cobreix les despeses d’aquells pacients que no poden pagar-les. En aquest edifici hi ha el local social de la Fundació, una unitat docent, amb sa­les de conferències i aules per a cursos de formació, i la so­cie­tat Creu Blanca. Pel que fa a serveis assistencials, hi ha instal·lacions de ressonàncies magnètiques, quiròfans d’alta tecnologia, 11 ha­bi­tacions (hospital ecològic) i consultoris mèdics. Està previst co­men­çar les obres de construcció d’un nou edifici per ampliar l’actual i poder donar més assistència.”

Gaspar Alomar porta tota una vida dedicada a l’assistència mèdica. En ple­na joventut va renunciar al camp de la investigació mèdica per de­di­car-se a l’exercici de la professió. “Els investigadors de fa cin­quan­ta anys i els d’avui tenim poques possibilitats de realitzar tasques de recerca a l’Estat espanyol. És una llàstima que no s’inverteixi en in­ves­tigació. Portem un lastre terrible de l’època de la Inquisició que fa que encara avui es persegueixi l’innovador. S’han establert uns dog­mes sobre els quals és impossible lluitar. Apliquem protocols ame­ricans per al diagnòstic i els tractaments i es posen frens a les ini­ciatives autòctones. No obstant això, Catalunya ha estat l’única re­gió espanyola antidogmàtica, per aquest motiu som cap­da­van­ters en iniciatives malgrat el centralisme de Madrid que ha frenat no­tablement l’aparició de grups sanitaris privats, especialment al territori català. Si s’hagués donat suport a les institucions pri­va­des, avui Catalunya tindria una infraestructura sanitària excep­cio­nal. Així, s’estan fent inversions molt importants en un sentit més de­magògic que pràctic: s’ha deixat massa de banda la medicina pri­vada i la familiar. Tenim equips materials i falten metges ge­ne­ra­lis­tes per atendre una societat que necessita el tracte personalitzat i proper del metge de capçalera, una figura que de ben segur es tor­na­rà a valorar.” Creu Blanca continuarà atenta a les ne­cessitats so­cials per trobar solucions que contribueixin a crear un entorn més sa.