Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Gundicha Dast et alia
SR. GUNDICHA DAS.
Fotografia: Àngel Font

SR. GUNDICHA DAS. CENTRE HARE KRISHNA

Obra:

Text del 2002

La nostra riquesa és el coneixement.

Despertar l’espiritualitat d’una societat occidental sumida en el materialisme és un dels principals propòsits de la filosofia i la cultura de l’anomenada consciència de Krishna, un moviment que va ser exportat d’Orient a Occident el 1965 per Bhaktivedanta Swami Prabhupada, també anomenat Srila Prabhupada, un descendent dels savis de l’Índia. Va ser la localitat de Tiana la primera que va acollir els devots d’aquesta religió, que no van trigar a obrir una seu a Barcelona, concretament l’any 1976. El Centre Hare Krishna congrega actualment unes cinc-cents persones que participen assíduament en les activitats i uns deu monjos que hi viuen de manera permanent. “Hi ha aspectes de la societat moderna que són molt positius, com és el desenvolupament tecnològic, però falta més espiritualitat”, afirma Gundicha Das, un català que abans d’abraçar aquesta fe oriental es deia Jaume Pera.

El bressol del moviment Hare Krishna a Occident l’hem de buscar als Estats Units. El mestre Srila Prabhupada, que vivia a l’Índia retirat dels negocis i la vida familiar després de dedicar-se de manera exclusiva a Krishna –un dels noms de Déu que significa ‘El tot Atractiu’–, va decidir viatjar a Nova York, als 69 anys d’edat, per estendre aquest missatge religiós. En dotze anys, del 1965 al 1977, va aconseguir transformar la fidelitat d’un petit grup de seguidors en una creença mundial basada en la cultura espiritual i l’enteniment filosòfic, que ha estat batejada amb el nom de Societat Internacional per a la Consciència de Krishna (ISKCON, són les sigles en anglès). Els llibres escrits per aquest mestre, que segons expliquen va viure amb austeritat i d’esquenes a la fama, ja han estat traduïts a més de seixanta idiomes. “Encara falta la versió catalana”, apunta David o Nimai, secretari de l’associació barcelonina, abans d’afegir que: “El registre de la institució a Occident té només 38 anys, però hem de tenir en compte que es tracta d’una tradició mil·lenària.”

“Som una comunitat oberta”, anuncia Gundicha Das, que concreta que, a diferència dels anys 70, actualment la majoria dels seguidors no són monjos. “Per això, hi ha poca gent que vagi vestida de taronja. Molts van amb un hàbit blanc i alguns no en porten, perquè no viuen al centre.”

Només s’hi estan les 24 hores del dia un grup de deu religiosos, que segueixen una agenda rigorosa: “El nostre programa espiritual comença d’hora, a dos quarts de cinc de la matinada. Fem cants col·lectius, meditació individual i una conferència sobre la filosofia de la nostra fe. Hi ha centres que també ho fan per la tarda”, explica, abans de fer referència al ritual dels aliments: “S’ofereixen a l’altar a Krishna per tal de santificar-los.”

Una congregació formada per unes cinc-centes persones, externes al centre, assisteixen els diumenges i col·laboren amb les activitats. Molts són immigrants originaris de l’Índia i el centre els dóna l’oportunitat de seguir mantenint les se­ves creences i tradicions religioses, però també hi ha conversos catalans. Tot seguidor de la consciència de Krishna segueix unes pautes de vida, marcades per quatre principis reguladors: “Som vegetarians, no mengem carn, peix ni ous. Tampoc no prenem intoxicants, com el cafè, el tabac, l’alcohol o les drogues. No practiquem cap joc d’atzar i no fem vida sexual fora del matrimoni.”

A la meditació individual hi dediquen unes dues hores diàries. “També estudiem els Vedes, que són les nostres escriptures sagrades més antigues”, detalla David o Nimai.

Tres de les més importants són la Bhagavad-gita, les Upanishads i els Puranas, que van ser difoses pel mestre Srila Prabhupada amb el text original, escrit en sànscrit, i amb una traducció adaptada al llenguatge modern. “Hare Krishna Hare Krishna; Krishna Krishna Hare Hare; Hare Rama Hare Rama; Rama Rama Hare Hare”, amb aquest càntic sagrat, els devots de Krishna surten al carrer, vestits amb túniques, i inicien un recorregut ritual que és seguit amb curiositat per totes les mirades.

Tanmateix, poca gent sap el significat d’aquest acte. “El cant s’anomena mantra, és una vibració sonora que neteja la ment, alliberant-la de l’ansietat i la il·lusió. Qualsevol ho pot cantar, independentment de la religió, la na­cionalitat, el color o el sexe”, co­­men­ten. “Krishna és el principal nom de Déu i vol dir ‘El tot Atractiu’, Rama és un altre nom de Déu, que vol dir la font de tot el plaer i la felicitat. Hare significa l’energia divina. Quan ho cantem estem fent una invocació a Déu”, exposen, tot destacant: “Pretenem tenir una major purificació espiritual i que altra gent pugui escoltar aquesta vibració i beneficiar-se’n.”

En un món cada vegada més tecnificat i globalitzat, el moviment ha entès que un bon departament de comunicació, adaptat a les noves tecnologies i obert al diàleg, és bàsic per escampar el seu missatge. De fet, a les darreres dècades, la filosofia dels Hare Krishna ha estat difosa tant a través de la literatura –s’han arribat a distribuir 350 milions de llibres– com per mitjà del gegant de la comunicació de masses: el cinema. “Pel·lícules d’èxit com Matrix, Destino Final o La Guerra de les Galàxies han tingut com a inspiració la filosofia tradicional índia.”

Tot i així, els representants de Barcelona puntualitzen que el seu coneixement no sempre s’ha estès de la manera més idònia, és a dir, allunyada del folklore i els tòpics. Actualment, el centre treballa per esdevenir un bon comunicador. La seva presència a l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós i la participació al Fòrum Internacional de les Cultures 2004 són un bon vehicle per exposar quines són les reflexions i propostes més positives que pot aportar la seva fe a la nostra civilització. “És molt important, per ser útils a la societat, tractar de comprendre l’altre, escoltar-lo. El diàleg interreligiós ofereix aquesta possibilitat.”

L’obertura d’un nou centre rural es troba entre els projectes de futur de l’entitat, que ha estat acollida pels catalans de manera respectuosa, assenyalen. També han aconseguit atreure nous adeptes. “Ha vingut gent nova amb ganes d’apropar-se i de conèixer-nos. També, ens agradaria molt que es pogués tenir una informació real de nosaltres. Volem que les persones puguin descobrir aquesta filosofia hinduista i se’n puguin beneficiar”, afirmen, no sense abans donar constància d’una inquietud creixent: “Actualment, es busca un oasi de pau i espiritualitat, però no és una cosa que estigui flotant en l’aire sinó que està dins del nostre cos. El més difícil és posar-ho en pràctica a nivell personal. No volem canviar ningú, però sí donar els instruments per ajudar a modificar l’actitud davant la vida. La nostra riquesa és el coneixement.”