Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Srs. Jaime García Martín, Joan M. Yuste i Víctor Sánchez et alia
SR. JAIME GARCÍA MARTÍN, SR. JOAN M. YUSTE,, SR. VÍCTOR SÁNCHEZ.
Fotografia: Àngel Font

SR. JAIME GARCÍA MARTÍN, SR. JOAN M. YUSTE,, SR. VÍCTOR SÁNCHEZ. ASSOCIACIÓ DE LARINGECTOMITZATS DE TARRAGONA

Obra:

Text del 2002

Una persona que ha estat laringectomitzada pot tornar a comunicar-se gràcies a una reeducació de la parla.

El càncer de laringe presenta una incidència d’aproximadament divuit casos nous per cada cent mil habitants i any. Per tant, a la província de Tarragona cada any se’n diagnostiquen uns cinquanta de nous, dels quals una part important són operats. Els estudis científics confirmen que el principal desencadenant d’aquesta malaltia és, indubtablement, el consum de tabac. L’Associació de Laringectomitzats agrupa persones que han estat intervingudes per un càncer de laringe i que arran d’aquesta operació han perdut la veu. La majoria van ser fumadores abans de patir la malaltia. En el marc d’aquesta entitat es promou una estreta i fraternal solidaritat entre tots els laringectomitzats i els seus familiars. Des del 1986, any de la seva creació, l’Associació ha anat creixent i desenvolupant accions diverses en benefici dels seus associats. Declarada d’utilitat pública l’any 2001, l’Associació ha apostat per la consolidació d’un centre de reeducació de la veu. Els creadors van ser tres laringectomitzats de Tarragona, Joan M. Yuste, José A. Porras i Lluís Comas. Tal com explica Joan M. Yuste, “a Tarragona no hi havia cap institució per rehabilitar la veu; calia traslladar-se a Barcelona. Havíem tingut la mala sort de perdre les cordes vocals i, per tant, de no poder comunicar-nos verbalment. No ho teníem gens fàcil, de reinserir-nos socialment, pel fet de patir aquesta mutilació; sembla que el laringectomitzat és diferent d’una persona que pot parlar amb normalitat. Per no quedar-nos aïllats del món necessitem poder expressar-nos i, per fer-ho, ens cal una rehabilitació de la parla. Existeix un mètode que fa possible la comunicació.”

L’Associació funciona gràcies a les aportacions dels seus associats i de subvencions públiques i privades, sobretot de l’Institut Català de la Salut. Com assevera el president de l’Associació, Jaime García, “la re­ha­bilitació de la veu és el nostre objectiu primer. Ensenyem a parlar als operats d’un càncer de laringe, un tipus de càncer que necessita recuperació ‘a posteriori’. El 95% dels intervinguts aprenen a parlar i només un 5% es queden a mig camí. Hi ha persones que no assumeixen la seva nova realitat i s’exclouen. L’edat de la persona operada influeix en la rapidesa o lentitud de la recuperació. Veritablement, quedar-se mut és un gran trauma. Nosaltres animem la gent a tirar endavant i esforçar-se al màxim; amb el temps, la persona s’adonarà que l’esforç i el treball dóna uns resultats força positius. Amb un any d’aprenentatge i molta pràctica es pot començar a mantenir una conversa normal.”

La parla del laringectomitzat es fa mitjançant l’eructe modulat a través de l’esòfag. “Els propis afectats, preparats com a monitors, imparteixen les classes de rehabilitació als nous operats. Els logopedes poden ajudar a la rehabilitació de la veu, però cal l’eficàcia dels mateixos afectats per ensenyar a parlar. Hi ha un mètode d’aprenentatge per a la rehabilitació de la parla que cadascú adapta a la seva manera. En línies generals, la persona ha d’agafar aire com si s’empassés menjar i l’ha de retenir a l’esòfag. Després ha de fer un eructe voluntari deixant anar l’aire lentament i produint petits sons. És en aquest moment, que hem d’aprendre a utilitzar la parla. Amb el so que produeix l’eructe modulem les paraules. El nostre aparell fonador canvia totalment a un altre sistema de parla. Val a dir que el nostre cos és capaç d’assumir aquesta adaptació.”

Des de l’entitat es considera imprescindible realitzar visites hospitalàries a persones acabades d’operar per demostrar-los que podran tornar a comunicar-se amb amics i familiars. L’Associació té monitors a Tortosa, Reus, El Vendrell i Tarragona que s’encarreguen d’ensenyar a parlar i de fer visites hospitalàries. “També oferim ajuda psicològica, no sols dirigida a l’afectat sinó també adreçada als seus familiars, que l’han d’animar a superar el rebuig social que en general pateixen, així com a acceptar la seva reinserció al món laboral. Logopedes, psicòlegs, fisioterapeutes i assistents socials són altres professionals que col·laboren amb nosaltres per fer que l’afectat torni a la vida normal. Des de l’Associació s’organitzen sortides conjuntes per a operats i familiars que contribueixen a acceptar la nova realitat de laringectomitzat.”

La seu de l’entitat es troba a Tarragona. El centre disposa de tres aules de formació i una sala de trobada. “Hi ha tres nivells de formació. Un nivell va dirigit a l’operat, que encara no sap com ha de parlar. Un segon nivell per a aquell que ja coneix la tècnica. I un tercer per ensenyar a crear frases llargues i enllaçar paraules. L’aire de què disposem per parlar queda dipositat a la cavitat bucal. Hem de dosificar la sortida de l’aire per poder dir unes quatre o cinc paraules seguides.”

Sembla que el nombre de persones joves amb càncer de laringe augmenta progressivament. “La majoria són fumadors, a partir dels quaranta anys. El tabac combinat amb l’alcohol són els agents principals que provoquen el càncer. No hi dubtes que el tabac mata. Els components que es deriven de la combustió del tabac són bàsicament tres: la nicotina, el monòxid de carboni i el qui­trà. Hi ha altres components que units generen un producte molt nociu que crea dicció. És una droga d’impotència, perquè el fumador no pot deixar de fumar encara que ho vulgui.”

Diferents associacions espanyoles de laringectomitzats i mutilats de la veu agrupades en l’Asociación Española de Laringectomizados han interposat davant dels Tribunals de Justícia accions judicials contra les multinacionals de la indústria tabaquera, amb la finalitat de reclamar el dany i els perjudicis que ha provocat als associats el consum de tabac, i que ha conclòs amb un càncer de laringe i la seva extirpació. “Els afectats pel consum de tabac volem que els tribunals escoltin les nostres demandes. És un problema de salut pública de primer ordre i la primera causa de mort evitable. Demandar les tabaqueres és una forma d’obrir els ulls a la societat”, declara convençut Jaime García.

Actualment, les associacions de d’afectats de Catalunya treballen conjuntament en el si de la Federació de Laringectomitzats de Catalunya (FALC), que va ser creada el febrer de 1998, sota els auspicis de la Conselleria de Sanitat de la Generalitat de Catalunya i els representants de les diferents associacions de laringectomitzats que hi ha arreu de Catalunya.