Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Jaume Escart Bernadó
SR. JAUME ESCART BERNADÓ.
Fotografia: Àngel Font

SR. JAUME ESCART BERNADÓ. FEDERACIÓ PROVINCIAL D’EMPRESARIS DE COMERÇ DE LLEIDA

Obra:

Text del 2002

Sobretot el que procurem és que no es perdi aquesta confiança amb el client que encara existeix en una ciutat mitjana com Lleida.

Jaume Escart, president de la Federació Provincial d’Empresaris de Comerç de Lleida, va començar a treballar en el món del comerç de molt jove, al costat del seu pare. Des d’aleshores, les coses han canviat molt, i ara és el seu fill qui continua un negoci familiar arrelat a la capital de Ponent. Ja fa molts anys que es va convèncer que associar-se era bo per a ell i per a tots els companys comerciants: “Durant els anys de la dictadura,  formàvem part del sindicat vertical, però quan l’any 1977 es va aprovar la llei de sindicació, aleshores cada gremi va muntar-se pel seu compte. Això va portar a una dispersió tan gran que no ajudava ningú, de manera que es va decidir que cada sector tingués la seva pròpia associació, i així va ser com va néixer la Federació Provincial d’Empresaris de Comerç.”

A partir d’aquell moment, la Federació va treballar per defensar els associats davant de les administracions i per dotar-los al màxim dels recursos necessaris per tirar endavant: “Hem potenciat molt la formació i la innovació en la gestió. També hem visitat diversos llocs d’Europa per conèixer quines fórmules utilitzaven que ens poguessin servir aplicades a la nostra zona geogràfica concreta.”

Pel que fa a la formació, un dels pilars bàsics i més significatius de la Federació, Jaume Escart explica: “És evident que quan jo tenia trenta anys hi havia un conjunt de coses que eren vàlides per fer rutllar un negoci, però que ara que en tinc seixanta ja no ho són. És a dir, tant jo com tots els meus companys de gremi ens hem hagut d’anar emmotllant a les noves circumstàncies.”

Així, doncs, la formació comença per l’amo i gestor de l’establiment en qüestió: “Intentem que aquesta persona que porta el comerç estigui al dia per fer una bona gestió del seu negoci. A més, també formem el que s’anomenen els gerents d’àrea, que són els responsables de vendre uns productes concrets dins un establiment que no ven una sola cosa. Tam­bé organitzem cursos per als equips de comercials, per a tots aquells que fan la venda fora de l’establiment.”

I, finalment, es fa molta formació també per a tots els qui atenen directament el públic: “En aquest sentit, tenim cursos diversos, des dels que expliquen com s’han de tractar els clients fins als que ensenyen a embolicar, per exemple. La llista de cursos seria llarga, però sobretot el que procurem és que no es perdi aquesta confiança amb el client que encara existeix en una ciutat mitjana com Lleida. També els formem a l’hora de tractar els diferents tipus de clients que poden entrar a la botiga, perquè estem en una zona en què ens ve molta gent de la Franja de Ponent, que també parla català, i d’altra d’Ara­gó, que parla castellà, i ensenyem els nostres dependents i dependentes a reconèixer exactament qui tenen davant i com s’hi han de dirigir. Això és molt important, perquè si des que el client passa la porta estableixes un ritme, tens moltes més possibilitats d’èxit,” conclou Jaume Escart.

Pel que fa a la millora de la gestió d’aquests establiments, la informàtica ha estat un element clau: “Jo sóc dels qui van començar a informatitzar el negoci als anys vuitanta, però el cert és que he hagut de continuar-ho fent, perquè la informàtica d’aquells anys no té res a veure amb la d’ara.”

Així, d’un 2% de comerços informatitzats fa vint anys s’ha passat a un 80%: “Encara hi ha gent gran refractària a fer el canvi, però són molt pocs, i podem dir que en aquest moment el comerç de Lleida ha entrat plenament en la modernitat.”

Les noves tecnologies, a més, han estat un element clau per ajudar a tenir uns establiments més sanejats econòmicament: “Hi va haver uns anys que tothom va acumular estocs, i això va arribar a provocar el tancament de comerços importants, perquè no podien aguantar i feien fallida.”

El control dels estocs per ordinador i les consignes donades des de la Federació han aconseguit que, mica en mica, això quedés enrere: “La gent ha après que els productes havien de tenir una gran rotació, que no es podien deixar encantats al magatzem, i en això ens ha ajudat molt el control que podem tenir des dels nostres ordinadors. Ara, un 50% dels establiments associats tenen una rotació com a màxim de trenta dies, la qual cosa els permet recuperar capital, aposentar una bona liquidació i poder treballar sense estar pendent dels estocs.”

La Federació ha trobat suport des de l’Administració local, però sobretot ha treballat colze a colze amb la Conselleria de Comerç de la Generalitat: “Ens han ajudat en la qüestió de la formació, però també hem fet viatges a l’estranger que ens han permès conèixer el comerç d’altres parts d’Europa. En aquest sentit, actualment estem al mateix nivell que França i Itàlia i una mica per damunt de Portugal, però encara ens queda per arribar a la potència que tenen alguns sectors del comerç a Bèlgica, Holanda, Alemanya, Luxemburg i els països escandinaus.”

De tota manera, també és cert que la idiosincràsia de cada país es reflecteix en el comerç que té: “Aquí estem acostumats a la moda, i potser no donem tanta importància a la qualitat, per posar l’exemple del tèxtil. En canvi, allà on fa molt fred, necessiten una peça d’abric que els duri molt temps i que els abrigui realment de les baixes temperatures.”

Els comerciants de Lleida, però, també han anat fins als països de l’Europa de l’Est: “Hem estat a la República Txeca, Eslovènia i Polònia, per exemple, i hem vist que són països amb moltes possibilitats, fins i tot ja hi ha algun associat que ha decidit obrir mercat allà i ha rebut l’ajut de la Federació. Són països que han començat a donar importància a la moda, que han entrat molt en la cultura dels vins i que tenen un alt nivell cultural. De fet, les millors llibreries que jo he vist mai les he vistes a Txèquia i Eslovènia.”

A Lleida el comerç s’està potenciant i sembla que el futur està assegurat. De tota manera, Jaume Escart té por que es perdi una mica l’essència d’aquell comerç tradicional: “Cada vegada s’implanten més cadenes i franquícies multinacionals, i això fa que es perdi aquella botiga de tota la vida que anava passant de pares a fills.”

No obstant això, la veritat és que encara es poden trobar aquells establiments amb productes de gran qualitat a preus raonables, establiments on el client se sent com a casa.