Sr. Jaume Porta Casanellas
Sr. Jaume Porta Casanellas
PC, 14è VOLUM. Associacionisme cultural, esportiu i assistencial

SR. JAUME PORTA CASANELLAS

FUNDACIÓ 700 ANIVERSARI DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA

Text del 2002

La universitat és un dinamitzador cultural i econòmic, i ajuda a estructurar el territori.

La memòria històrica és fonamental per entendre com és un país i en què s’ha convertit amb el temps; per això, iniciatives com la Fundació 700 Aniversari de la Universitat de Lleida són tan importants. El rector de la Universitat (1993-2003), el doctor Jaume Porta, un lleidatà de cor encara que no de bressol que cita Borges per dir-nos que “un és d’allà on ha decidit ser”, ens explica la idea que hi ha darrere aquesta Fundació que s’ha perllongat molt més enllà del 700 aniversari que inicialment commemorava: “L’any 1995 vam ser conscients que els anys 1997 i 2000 serien significatius per a la Universitat de Lleida i el món universitari català en general, perquè faria 700 anys que s’havia creat la primera universitat a Catalunya, l’Estudi General de Lleida.”

Molts catalans creuen que la Universitat de Barcelona va ser la primera que hi va haver a Catalunya i això no és cert; de fet, data de 1450, mentre que la de Lleida és molt anterior: “Jaume II, gràcies a la butlla que l’any 1297 va concedir el papa Bonifaci VIII, va decidir l’any 1300 que fos a Lleida on s’implantés aquest Estudi General, que va ser el primer centre universitari de la Corona d’Aragó. La corona estava en plena expansió mediterrània i el rei veia la necessitat de tenir metges, advocats i clergues ben preparats.”

Malgrat que la Universitat de Lleida s’havia tornat a crear l’any 1991, l’equip del rectorat va creure convenient anar a buscar les arrels i donar-les a conèixer a tothom: “Ens va semblar que calia recordar que Catalunya s’incorporà al moviment universitari europeu al mateix temps que la resta de països del vell continent. La idea, doncs, era fer alguna cosa i la manera de portar-la a terme va ser crear la Fundació 700 Aniversari, perquè no ens volíem quedar només en un sopar de commemoració o una conferència; la idea era volar més alt.”

El del set-cents aniversari es tracta, de fet, d’un ambiciós projecte cultural: “Vam creure imprescindible donar a conèixer la història universitària de Catalunya, perquè tothom sàpiga que és un país capaç de crear una universitat com la de Lleida, de la mateixa manera que se’n crearen altres com la d’Oxford, Cambridge, Praga o París.”

Aquesta va ser la finalitat de la Fundació en una primera etapa. Ara ja ha passat a una de segona més dedicada a fomentar la investigació i les relacions universitat-empresa i universitat-societat, perquè es tracta de continuar amb un projecte de futur. Però tornem a la Fundació per seguir una mica l’evolució d’aquella primera etapa de la qual parlàvem fa un moment: “La presidència d’honor la vam oferir al cap de l’Estat; com a vicepresidents hi havia el president del Govern de l’Estat, el president de la Generalitat i el president del Parlament de Catalunya, i hi havia la comissió que es va encarregar de tirar endavant el projecte, que ha estat sota els auspicis de la UNESCO, la Generalitat de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans.”

Els membres d’honor, entitats i empreses, van ajudar en el finançament del projecte: “La Fundació no ha viscut mai de la Universitat de Lleida; per això s’ha autofinançat des del començament i ha fet aportacions significatives a la UdL.”

Quant a actes importants que ha celebrat la Fundació, el doctor Jaume Porta destaca els doctorats honoris causa, que han servit per relacionar, per vincular la Universitat de Lleida a persones molt rellevants: “El primer que vam in­vestir va ser el doctor Javier Pérez de Cuéllar, i al desembre de 2003 ho ha estat el president txec Václav Havel; però entre l’un i l’altre puc esmentar noms tan importants com els de sir John Elliott, Marc Richele i Eliane Vogel-Polsky, entre els internacionals, i els doctors Joan Oró i Roc Pifarré entre els lleidatans universals. Tots ells han pogut conèixer millor Catalunya i Lleida de la mà de la nostra Fundació.”

D’altra banda, cal també destacar l’important concurs internacional d’arquitectura que es va convocar i que aquest any 2003 donarà els seus fruits amb l’entrada en servei d’una biblioteca universitària moderna i funcional: “El concurs es va fer sota els auspicis de la Unió Internacional d’Arquitectes, que va ser la que es va encarregar de formar el jurat, que va presidir Kenneth Frampton. El guanyador va ser el finlandès Kristian Gullichsen, deixeble d’Àlvar Alto, i el seu projecte es convertirà en el primer edifici d’un arquitecte finlandès a l’Estat espanyol.”

A més, amb tot el material que havia sorgit de l’estudi d’idees, la Fundació va encarregar a Ricardo Mariani, director de l’Escola d’Arquitectura de Ginebra, un llibre amb un títol suggerent i enigmàtic, El llibre de les biblioteques imaginàries de la Universitat de Lleida. Personatges històrics tan importants com Arnau de Vilanova o Jaume d’Agramunt, metge i autor del primer llibre sobre la prevenció de la pesta, van passar per la Universitat de Lleida en aquells primers anys de la seva fundació. També hi van ser sant Vicenç Ferrer, Anselm Turmeda i qui arribaria a ser el papa Calixt III. Actualment, la població estudiantil representa un 10% de la població de la ciutat de Lleida, per això considerem important parlar amb el doctor Jaume Porta sobre el que representa en aquests moments, després de tants segles de la seva creació, la Universitat de Lleida per als ciutadans de les terres de ponent: “En aquests moments, Lleida s’ha convertit en una ciutat universitària amb un model d’integrar la universitat dins el teixit urbà. Això fa que els ciutadans es puguin beneficiar d’un centre universitari de qualitat a prop de casa i amb una oferta cultural important i que els estudiants, al seu torn, es beneficiïn de tots els serveis que els ofereix la ciutat. Estem convençuts, i així ho demostren els estudis que s’han portat a terme, que la universitat està dinamitzant culturalment i econòmicament la ciutat i el seu entorn.”

Quant a la qualitat de l’ensenyament i l’oferta universitària, Lleida està al mateix nivell que la resta d’universitats catalanes: “Des de l’any 1995 hem augmentat un 140% la superfície construïda, la qual cosa significa que, malgrat que hàgim commemorat els set-cents anys, tenim unes instal·lacions completament modernes, i els programes de sel·lecció i promoció de professorat han estat molt autoexigents pel que fa a la producció científica.”

Actualment, es poden cursar unes quaranta carreres a Lleida, entre les quals n’hi ha dues, enginyeria agrònoma i enginyeria de forests, que a Catalunya només es poden cursar a la Universitat de Lleida: “Això és molt positiu, perquè entenem que cada universitat ha de tenir les seves particularitats i els seus fets diferencials; el que no creiem és que s’hagin d’anar clonant universitats per tot Catalunya sense cap tret que les diferenciï. Hi hauria d’haver incentius en aquest sentit.”

La universitat de Lleida fa un gran esforç per internacionalitzar-se: “La nostra universitat és local quant al seu emplaçament geogràfic, però no té ni un esperit ni una vocació localista. Treballa des de fa anys per adquirir una dimensió internacional en la docència, la recerca i els serveis; tenir referents externs estimula a treballar per la qualitat.”