Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Amorós i Pla
SR. JOAN AMORÓS I PLA.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN AMORÓS I PLA. FUNDACIÓ OCCITANO-CATALANA

Obra:

Text del 2002

Duem a terme una obra cultural, social i científica en l’àmbit occitanocatalà.

.

Els antecedents de la Fundació Occitano-Catalana arrenquen “de l’any 1978 en què es va crear el Cercle d’Agermanament Occitanocatalà, orientat cap a la difusió cultural d’aquestes àrees lingüístiques.”

Anys més tard es va decidir “constituir una fundació que com­ple­men­tés les activitats del Cercle i que, al mateix temps, assolís una pers­pec­tiva científica i social.” Aquest projecte es va materialitzar l’any 1990 en què es constituí oficialment la Fundació, els objectius de la qual són “dur a terme una obra cultural, social i científica en l’àmbit occi­ta­no­ca­ta­là.”

Aquesta obra es concreta “en l’aspecte social, en ajuts a enti­tats culturals que treballen en àrees marginals. En la branca cul­tu­ral i cien­tífica, s’han celebrat col·loquis i simposis a diferents ciu­tats, com Llemotges, Marsella, Nimes, Lleida, etc.”

“Aquests actes van ser una primera passa per a l’organització de l’Eu­rocongrés 2000, un congrés de congressos per repensar el futur, que s’ha pogut materialitzar gràcies a la col·laboració de més de 800 en­titats culturals, com la Federacion Occitano-Catalana/EUROCCAT i l’Associacion Espaci Occitan; administracions de països, regions, ajun­taments, etc.; associacions, entitats i empreses de tota mena.” L’ac­te inaugural va tenir lloc el 21 de maig del 2001, i es clourà l’any 2004, des­prés d’haver desenvolupat activitats amb dues grans finalitats: “Aju­dar a la creació d’una Unió Europea on hi hagi un grau de cohesió més gran entre els estats i contribuir a l’afermament de l’Euroespai Llatí Cen­tral en tots els aspectes (lingüístics, culturals, socials, eco­nò­mics i tecnològics). L’Euroespai Llatí Central comprèn, princi­pal­ment, els països o regions on les llengües catalana i occitana són parlades en­cara que només sigui en una part del seu territori: Andorra, Aragó, Ca­talunya, Illes Balears, País Valencià, Catalunya Nord, Delfinat, Llen­guadoc, Alvèrnia, Aquitània, Llemosí, Provença, Piemont, Sar­denya, i també Còrsega i Vall d’Aosta. Tots aquests països i regions ocupen una posició central a l’Europa Llatina i aquesta percepció pot ajudar-los a esbandir els tradicionals complexos d’àrees perifèriques res­pec­te dels estats als quals pertanyen. És a partir d’aquesta presa de cons­ciència de la seva ubicació central en els marcs llatí i europeu que cal construir, amb l’ajuda de les institucions oficials, culturals, eco­nòmiques i socials, un euroespai basat en una ordenació reticular, po­li­cèntrica i oberta que s’allunyi de l’actual disposició radial i tan­ca­da dels estats. Volem que esdevingui una xarxa oberta on tothom pugui brillar amb llum pròpia i que serveixi de vincle de relació entre persones, entitats, empreses i altres elements de la societat civil.”

L’organització de l’Eurocongrés ha comptat amb “el su­port unànime del Parlament de Catalunya i amb el patronatge de la Unió Europea.”

Per altra banda, aquest congrés de congressos permet un intercanvi i un apro­fundiment en les idees i reflexions dels diferents membres de les co­mu­nitats lingüístiques catalana i occitana, ja que són dues llengües “bes­so­nes i de fàcil intercomprensió.” Aquestes connexions són fruit d’una his­tòria i d’una tradició cultural comuna, tal i com ho demostra el fet que no fos fins a la figura del valencià Ausiàs March que es creés i s’utilitzés el ca­talà com a llengua poètica, i que fins aleshores s’emprés l’occità. Ac­tual­ment, però, aquesta llengua es troba “en una difícil situació per a la se­va subsistència.” Situació que caldrà resoldre, ja que el fet de per­tànyer a la Unió Europea, que “destaca per ser una gran potència cul­tu­ral ba­sa­da en la pluralitat”, i l’obvietat que “el món avança gràcies a les aportacions de les persones i dels pobles, per la qual cosa és ne­ces­sari valorar i que se sentin valorats tots els membres de cadas­cun dels pobles per tal que aportin quelcom de si mateixos als al­tres”, obligarà que “la Unió Europea s’adoni que la seva gran assig­na­tura pendent és l’encaix entre els espais polítics i els culturals. Les regions que es corresponen amb pobles sense estat hauran d’asso­lir un estatus molt diferent del que gaudeixen actualment.”

En aquest con­text és un fet que “l’àrea geogràfica que comprenen els països de parla catalana i els de parla occitana té grans perspectives i un pa­per relle­vant en la construcció de l’Europa del futur, perquè és la por­ta sud del continent. La Mediterrània, després de gairebé cinc segles de decadència, torna a ésser un mar emergent a causa del tràfic creixent entre Europa i Àsia i, cada vegada més, entre Europa i Àfrica i també en­tre Europa i Amèrica Llatina. Aquest potencial ens ha d’a­nimar a tre­ba­llar per fomentar l’Euroespai Llatí Central a fi que es converteixi en una àrea de progrés per a totes les regions que l’in­tegren i, a la ve­ga­da, serveixi d’exemple per crear altres euroespais de cohesió arreu de la Unió Europea. Per tractar tots els camps d’actuació humana, l’Eu­ro­congrés 2000 s’estructura en nou àmbits: Llengua i Societat; En­­senya­ment, Educació i Sociologia; Història i Projecció de Futur; De­sen­volupament Econòmic i Social, Recerca, Innovació i Cultura Em­pre­sarial; Mitjans de Comunicació; Ordenació del Territori, Infra­es­truc­tures, Medi Ambient i Sostenibilitat; Creació, Disseny, Ar­qui­tec­tura i Indústries Culturals; Fet Socioreligiós, Formes de Vida i Lleure; Ins­titucions i Dret. Totes les institucions i entitats que estiguin d’acord amb els objectius de l’Eurocongrés 2000 poden dur a terme acti­vi­tats dins del seu marc.”

Totes les reflexions relacionades amb aquestes acti­vitats són debatudes i analitzades des de l’Eurocongrés per tal d’arri­bar a fórmules de síntesi integradores i enriquidores per a tothom que des­prés –en forma de conclusions– seran presentades a les més altes ins­tàncies europees, estatals, regionals i locals afectades. “És molt gra­ti­ficant observar com cada dia se sumen més i més ins­ti­tucions en un projecte de diàleg i aprenentatge en comú.”

Però, no obstant la importància de l’Eurocongrés, no és pas l’única actu­a­ció de la Fundació: “Des dels inicis que col·laborem amb Acció Esco­lar del Congrés de Cultura Catalana en l’organització de la cam­panya ‘el país a l’escola’, amb diverses activitats, d’entre les quals, unes jornades d’intercanvi per a estudiants de parla catalana i occi­tana. També s’atorga el premi Rei en Pere cada dos anys, per a obres literàries o científiques en llen­gua catalana i occitana.”

La Fundació Occitano-Catalana seguirà treballant per tal de consolidar l’Euro­espai Llatí Central en tots els aspectes i per aconseguir el ple re­co­nei­xement oficial de les llengües catalana i occitana en tots els territoris on són parlades i al màxim nivell dels organismes europeus i més tenint en compte que, quan la Unió Europea s’ampliï fins a 30 estats, el català ocu­pa­rà el novè lloc del conjunt de llengües que hi són parlades. El Comitè Exe­cutiu del Patronat de la Fundació el constitueixen: Joan Amorós, Teresa Da­ví, Francesc Martín, Francesc Molinas, Josep M. Roca i Francesc Vilamala.