Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Caball Subirana
SR. JOAN CABALL SUBIRANA.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN CABALL SUBIRANA. UNIÓ DE PAGESOS

Obra:

Text del 2002

Intentem sempre ser pragmàtics, trobar solucions pràctiques als problemes.

.

La Unió de Pagesos de Catalunya ha con­tinuat, en bona part, l’esperit i la tasca d’una antiga organització gremial agrícola catalana: la desapareguda Unió de Rabassaires. “Antigament els arrendaments de les ter­res de conreu de la vinya es­ta­ven condicionats al pe­ríode de vida de la rabassa. L’apari­ció de la plaga de la fil·loxera, l’any 1896, va de­terminar que s’haguessin de modificar les condicions de negociació a l’inici del segle xx, ja que aleshores la rabassa pas­­sava a ser mor­ta, no per­­què s’esdevingués el final d’un cicle natural, sinó per una contingència: la plaga que va destruir les vinyes de mig Europa.”

Aquest esperit he­retat i la voluntat de recuperar el tall que havia comportat la dictadura van donar lloc a una organització que té molt present “el model organitzatiu del sector agrari francès, on l’associacionisme és molt important i operatiu.”

Malgrat l’antecedent de la Unió de Rabassaires, les arrels d’aquesta entitat, però, es troben en la idiosincràsia del nostre país: “En ésser un petit país de pas cap al sud d’Europa, sense unió difícilment hauríem pogut i podríem fer alguna cosa en el mar immens que és la resta del món.”

La seva màxima a l’hora d’actuar està en consonància amb l’esperit tradicional del camperol català: “Intentem sempre ser pragmàtics, trobar solucions pràctiques als problemes.”

L’estabilitat ha estat el signe d’identitat d’aquesta entitat al llarg de la seva història: “Els nostres estatuts fun­dacionals continuen encara avui en plena vigència.”

Aquest tarannà lliga amb l’evidència que “cal trobar formes que permetin la continuïtat de la nostra activitat. D’ençà de la constitució de la Unió, s’ha de dir que han variat força les co­ses. Llavors les explotacions eren familiars i en les tasques del camp participaven tots els membres de la família. Actualment, aquesta exclusivitat ha minvat i, a més, han aparegut al­­tres activitats complementàries com l’artesania i l’agroturisme. A­quest últim no s’ha de confondre pas amb el turisme rural. En el primer cas, un grup de persones s’allotja en una explotació agrícola; en el segon, ho fa en un establiment ho­teler situat enmig de l’àmbit rural.”

El que no ha variat, desgraciadament, és el retard en l’arribada de les noves tecnologies a les masies catalanes. Aquest endarreriment no és pas culpa de la falta d’interès o iniciativa dels pagesos, sinó de la manca d’estructures que hi ha en l’àmbit rural al nostre país. Això fa que ni tan sols el telèfon –ni la llum elèctrica– arribi a totes les masies repartides per les comarques catalanes. Tot i que en al­guns casos es podria justificar per les dificultats orogrà­fiques, en la majoria el retard és inexplicable. “Els pagesos sempre han apostat per la innovació. Aquest fet és molt important, i més tenint en compte que normalment no han rebut cap mena d’assessorament, sinó que la decisió de mecanitzar la producció ha partit d’un estudi del mateix agricultor empresari, que ha valorat els aspectes positius i negatius de l’avenç. En aquest sentit, doncs, podem afirmar que han faltat l’as­ses­sorament i les ajudes per part de l’Administració.”

Joan Caball, actual coordinador nacional de la Unió de Pagesos, és conscient del creixement i la volada que ha adquirit l’organització durant els seus vint-i-vuit anys d’història. Creu, a més a més, que l’actuació de Pep Riera, l’anterior coordinador nacional, en va ser un element clau: “Avui hi ha deu mil pagesos afiliats a la Unió, la qual cosa no vol dir que representem deu mil explotacions, ja que l’afiliació és personal.”

Aquest elevat nombre d’afiliats permet que la Unió disposi en aquest moment de més de trenta oficines i més de dos-cents treballadors al llarg del país, a banda de tres em­preses de serveis “adreçades a tots els professionals de l’agricultura, és a dir, a tots els que fem de pagès. Vam voler crear tres entitats independents de la Unió quant a la gestió per poder arribar a un nombre més elevat de gent. És clar que els agricultors que pertanyen a la Unió tenen uns preus especials per fer servir aquests serveis, però tot el sector se’n pot beneficiar.” La representativitat de la Unió s’articula a partir d’una divisió pròpia de la realitat comarcal catalana, ja que l’administrativa actual no respon pas als interessos i les característiques de la pagesia catalana.

La representativitat d’aquesta organització atorgada pels mateixos pagesos va ser d’un 67% en les eleccions sindicals de 2002 per de­signar els representants de les Cambres Agràries. Aquest èxit es deu al fet que “hem sabut copsar la realitat i la problemàtica dels pagesos, tot i les diferències que hi ha d’un territori a un altre i d’un conreu a un altre.”

En síntesi, podem dir que la seva actuació sempre ha estat unitària i independent. Per això, els agradaria esborrar la imatge de col·lectiu agressiu i radical amb què a vegades se’ls etiqueta: “Som una entitat tolerant i dialogant que prefereix sempre les solucions concertades.”

L’opinió pública hauria de conèixer la importància real que el sector primari té en l’economia catalana i que no sempre és valorada suficientment ni per les institucions, ni pels mitjans de comunicació ni per la mateixa ciutadania: “Tenint en compte la indústria agroalimentària, el nostre sector és més important a Catalunya que el turístic. La ramaderia, especialment la porcina, és molt destacada al nostre país, així com també ho és la indústria vitivinícola, sobretot la relacionada amb els caves.”

Aquesta reflexió fa que des de la Unió de Pagesos es plantegi la necessitat de reivindicar i prestigiar la figura del pagès i la riquesa que es crea al seu voltant. Aquest canvi d’actitud asseguraria la continuïtat d’unes activitats que tenen un pes importantíssim en el desenvolupament e­co­nòmic del país i que comporten un respecte pel medi ambient que d’altres no poden pas assegurar. A més a més, permeten la perpetuació d’unes formes de vida tradicionals que exemplifiquen els nostres valors i costums més intrínsecs i donen fe d’una cultura pròpia. Aquesta és la funció de la Unió de Pagesos de Catalunya: preservar a­quest passat i convertir-lo en un futur, sense que això signifiqui, però, la im­mobilitat: “Hem de cercar i trobar fórmules perquè puguem de­senvolupar la nostra activitat amb garanties i lluitar per l’a­daptació a les noves realitats, de manera que els pagesos tinguem condicions de vida i de treball dignes.”