Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Carles Vázquez García
SR. JOAN CARLES VÁZQUEZ GARCÍA.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN CARLES VÁZQUEZ GARCÍA. FUNDACIÓ PROMOCIÓ i DESENVOLUPAMENT PROIDE

Obra:

Text del 2002

És bonic anar despullat de coses per la vida; anant lleuger d’equipatge, de segur que es va més tranquil

.

L’esperit de la Fundació Pro­moció i Desenvolu­pa­ment Pro­ide és “crear un món més solidari i com­pren­siu, en el qual no s’ha­gués d’es­tablir la dicotomia entre els rics i els pobres, el sud i el nord, sinó que es pogués concebre la Terra com un es­pai on tothom té cabuda. Si aprenguéssim del silen­ci d’aquells que no parlen, però que estan dient, pos­si­ble­ment les coses aniri­en d’una altra manera quant a la justícia, a la distribució de la riquesa i al nivell cul­tural del poble. Aspirem que els drets humans si­guin més que un document i es­devinguin la realitat de tots els individus. Treballem des d’aquesta utopia per tal de poder-la fer realitat algun dia, tot i saber que no ho podem abastar tot i que no podem assolir aquest ingent objectiu tots sols. Per això hem de col·laborar a construir un món més just des de la nostra petitesa, utilitzant, no obstant això, totes les nostres forces.”

L’esperit que impregna la Fundació parteix de la concepció que “per acon­seguir qualsevol objectiu cal haver-se’l proposat abans i haver-lo desitjat amb tot el cor. Ens hem de moure i treballar des dels nos­tres somnis que es van materialitzant mitjançant projectes que s’a­pro­pen i responen a aquest desideràtum.” Aquestes iniciatives sem­pre es relacionen amb l’àmbit educatiu, ja que “l’educació és l’eina perquè els pobles menys afavorits puguin millorar la seva situació i es puguin desenvolupar segons els seus costums i les seves creences.” Aques­ta filosofia és la de la congregació que va impulsar i aixopluga les activi­tats d’aquesta organització: “La fundació és una entitat summament jove que va constituir-se l’any 2000 i que prové d’una associació an­te­rior. El canvi d’estatut jurídic no ha comportat canvis en l’orga­nització ni en el funcionament de les tasques que duu a terme, però ens ha permès més transparència a tots nivells. Al mateix temps, un dels arguments que va tenir més pes perquè Proide es reconvertís en fundació va ser el fet de dotar-se d’un instrument que assegurés les finalitats de l’Associació al llarg del temps.” Deixant de banda els com­ponents econòmics, els ciutadans consideren les fundacions com a en­titats amb una vida més llarga, amb una tasca més definida i, al mateix temps i fonamentalment, donen importància al fet que hagin d’afrontar les càr­regues jurídiques: “Hi ha més professionalitat a l’hora de fer qualsevol tasca relacionada amb la fundació perquè les càr­re­gues i con­se­qüències de cadascuna de les accions que s’em­pre­nen són també més importants i rígides.”

Per altra banda, el projecte compta amb l’estreta implicació d’un grup de volun­taris que vetllen perquè es materialitzi: “Col·laboren amb nosaltres al voltant de 90 persones, donant-nos el seu temps i les seves idees per millorar i crear nous projectes en els llocs del món en què pensem que són més escaients i necessaris.”

En aquests moments la fundació disposa de cinc delegacions en terres catalanes: “Lleida, Girona, Tarragona, Santpedor al Bages, i Cambrils al Baix Camp. A més, la nostra fundació s’integra en una federació for­mada per entitats amb les mateixes finalitats i esperit. Es tracta de Proega al País Basc, Proideba a les illes Balears, l’associació Pro­yde, que opera dins de l’àmbit castellà de diverses comunitats autònomes i Edificando, que treballa en l’àrea de la comunitat de Madrid.” Pel que fa a les delegacions catalanes: “Es duen a terme reu­ni­ons mensuals a cadascuna de les delegacions per analitzar i co­men­tar l’evolució de la fundació a la comarca, i la direcció que s’ha de seguir a curt ter­mi­ni per continuar amb les tasques iniciades.”

La gestió de l’entitat es divideix en un conjunt d’àrees de treball que són les següents: “L’àrea de les delegacions s’encarrega de la gestió i su­per­visió dels projectes de les diferents delegacions catalanes. L’àre­a de gestió és fa càrrec de totes les qüestions administratives i de les relacionades amb els nostres col·laboradors i socis, les rela­ci­ons externes i les que s’estableixen amb els mitjans de comunica­ció. L’àrea d’educació engloba el centre de recursos, els mitjans de suport pedagògic, les exposicions i la campanya anual de sensi­bi­lit­za­ció que engeguem des de Proide. Aquest departament és la joia de la Fun­da­ció perquè és el que gestiona els projectes educatius que realit­zem a diversos indrets de tot el món. Una institució com la nos­tra, tan íntimament lligada a La Salle, havia de tenir necessàriament com a objectiu l’àmbit educatiu. Més enllà de la promoció de campa­nyes de sensibilització entre els alumnes dels diversos centres esco­lars, aquesta secció proveeix els professors de les eines neces­sà­ries per exemplificar determinades problemàtiques socials.” I està estre­tament lligada amb l’àrea de projectes, que és la secció que materia­lit­za les intencions i l’ideari que es propugna des de la secció educativa. La seva tasca d’actuació és molt diversa: “Posem en marxa iniciatives de construcció i arranjament de centres educatius, formació del pro­fessorat i de sectors minusvalorats socialment com les dones o els camperols, i el foment de l’educació entre les generacions més jo­ves, sempre partint de la base que l’educació és el motor de desen­vo­lupament dels pobles. El fundador de la Congregació de La Salle desitjava que l’educació estigués a l’abast de tothom perquè des de la seva concepció ‘quan un és capaç de llegir i escriure, és capaç de tot’. Aquesta citació de Joan B. de La Salle fa referència al fet que quan una persona té els instruments necessaris per obrir-se al món del coneixement i del creixement pot assolir qualsevol fita que es proposi.” Com a botó de mostra, podem assenyalar que aquesta tasca hu­manitària centrada des del vessant educatiu es va concretar durant l’any 2000 en diversos projectes, com ara un de reciclatge de professors a Costa d’Ivori; tres projectes a Guatemala: un de suport a les persones afectades per l’huracà Mitch, que ha pogut beneficiar a mil famílies maies, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, de la Diputació de Barcelona i de l’Associació Solidària Barcelonesa; un altre de promoció de l’educació i del desenvolupament a les comunitats de retornats guate­malencs d’Ixcán, que intenta aportar un model educatiu per a tots aquells que estan tornant a les seves llars després d’un període de conflicte bèl­lic a les seves terres. Aquest projecte també ha rebut una ajuda de l’Ad­mi­nistració, en aquest cas de l’Ajuntament de Tarragona. Un tercer projec­te a Centroamèrica ha estat la cooperació pel sosteniment de l’Insti­tuto Básico Maya Guillermo Woods, també a Ixcán. Aquesta institució edu­cativa fomenta un model adaptat a les necessitats i a la identitat de la població autòctona i és l’únic que s’encarrega de donar resposta a les man­cances d’ensenyament de les poblacions maies de l’àrea. També a Togo es van realitzar diversos projectes amb el suport de la Generalitat de Catalunya, com, per exemple, la compra de material escolar per a 50 escoles rurals, la formació agrícola de joves cam­pe­rols a Togovile, el su­port a la millora de l’escolarització de 12 comu­nitats del nord i la concessió de beques per als alumnes de secundària. Aquesta peculiar iniciativa tam­bé es desenvolupa a Madagascar: “No hem de confondre les beques d’estudis amb els apadrinaments. Es tracta d’aportar els mitjans econòmics necessaris per cobrir les des­peses dels estudis al llarg d’un curs, a banda de garantir una manu­ten­ció que permeti que el noi o noia disposi d’una alimentació ade­quada. Els recursos sempre són ges­tionats pel centre educatiu, de manera que s’eviten pos­si­bles uti­lit­zacions paral·leles d’aquests di­ners i els fons es destinen ex­clu­siva­ment a millorar la formació de l’estudiant. D’aquesta forma, les famí­lies queden excloses d’aquest procés, i ens centrem a millorar la formació de les generacions fu­tu­res. A més, també evitem l’agraïment de les fa­mílies, que no és pas el nostre objectiu.” L’àrea de projectes també s’encarrega de gestionar un tipus molt especial de programes de coo­peració: “Cada estiu s’efec­tuen projectes específics que tenen una du­­rada mitjana d’un mes. Per dur-los a terme comptem amb la col·­la­boració desinteressada de joves catalans.” En aquest sentit s’ha de des­tacar que “un sector de la pobla­ció és prou solidari, especialment la jo-v­e­ntut, segurament perquè ha tingut l’oportunitat de viatjar i ha re­but una formació més àmplia. Això els permet veure que hi ha quel­com més enllà dels plan­te­ja­ments convencionals de vida i del seu be­nestar personal.” Aques­tes estades tenen un elevat valor formatiu i edu­catiu: “Els sensi­bilitza i els fa descobrir que hi ha unes altres realitats menys afa­vorides, i cada cop més properes. Les nostres ciu­tats s’estan omplint d’immigrants magribins, sud-americans, etc. que vénen a les nostres terres a la recerca d’una millor qualitat de vida. No podem oblidar que nosaltres formen part d’un 25% del món, el privi­legiat, mentre que la resta, el 75%, a penes aconsegueix subsistir. Mitjançant la seva goteta de col·la­boració es pot arribar finalment a omplir la pica.”

Molts dels joves, quan tornen, tenen la sensació d’haver viscut “proces­sos incomplets. Durant aquests contactes els neixen les primeres arrels i es qüestionen què faran després d’aquesta primera experi­èn­cia. Al mateix temps aquestes estades també serveixen per impul­sar-los cap a un període de cooperació més gran, o frenar-los.” És aquí on intervé l’àrea de voluntariat i de formació que s’encarrega de la selecció dels voluntaris d’estiu, de llarga durada i de la coordinació de l’actuació desinteressada de totes aquelles persones que ajuden que Proide sigui una realitat cada dia. Paral·lelament, també coordinen els cur­­sos orientats a tots aquells que senten inquietuds cap al món de la cooperació internacional: “L’entusiasme i la il·lusió de les persones que han viscut anteriorment aquesta experiència és la millor fórmula per engrescar els aspirants. Se’ls ha de transmetre les mancances que hi ha en aquests països, però també que s’adonin de la joiosa re­­a­litat que representa descobrir que es pot viure i ser feliç sense tots els elements accessoris que aquí ens envolten. En definitiva, es trac­ta que s’adonin que és bonic anar despullat de coses per la vida, perquè anant lleuger d’equipatge, de segur que es va més tranquil.” Després, l’impacte serà inevitable perquè un cop a la zona de cooperació és impossible defugir la realitat, que pot arribar a convertir-se en asfixiant per a l’aspirant: “És evident que hi ha moments difícils perquè són pro­jectes enmig de la selva sense aigua ni llum. A sobre, moltes co­mu­nitats han patit guerres i, al drama social, s’hi suma el drama per­sonal de cadascun dels habitants amb què es tracta. Això fa que hi hagi moments de desànim en què el cooperant sent que es troba en un pou sense fons, però sempre s’ha de pensar que més tard o més d’hora es recolliran els fruits de les llavors que s’han plantat.” Per pre­parar els voluntaris i el públic en general la fundació disposa “d’una escola de formació, reconeguda per l’INCAVOL, que ofereix cursos que van des del d’Introducció al Voluntariat a un Curs de Coope­ra­ció Internacional.” És evident que aquests cursos “poden ajudar a preparar l’estada i a disminuir la impressió de contemplar determi­na­des realitats tan allunyades de les nostres, però l’impacte és inevi­table perquè el panorama que es troba el cooperant sempre està per damunt dels avisos i les paraules.”

La tasca d’aquesta Fundació representa un esforç per canviar l’actual rumb de la globalització: “Si parlem de globalització des de la perspec­tiva del mercat, de la producció i de l’economia, també haurem de deixar clar que podem globalitzar els valors i tot el que s’en desprèn. I en el moment en què puguem mundialitzar els valors i l’educació, els altres elements s’harmonitzaran, de forma que els valors hu­mans, i religiosos pels creients, hauran amarat la humanitat i hau­rem aconseguit desenvolupar un sentit col·lectiu harmoniós. Serà ales­hores quan realment hàgim aconseguit un món totalment globa­lit­zat, on la fraternitat entre els pobles sigui un fet i l’amor esdevingui un bàlsam i una medecina que permeti que les persones ens relaci­onem i ens tractem com allò que som, éssers humans.” Perquè no po­dem oblidar que tots som iguals per natu­ra­lesa, en aptituds i actituds i  només canvien les realitats, no pas les potències. Per arribar a aquesta be­lla meta, és obligatori aplicar l’eslògan “pensa globalment i actua lo­cal­ment.” I no oblidar “que tots estem vivint aquest procés i patint-ne les repercussions.” En el cas de Proide, però, compten amb l’exemple del fundador de la Congregació de La Salle en tot moment: “Crec que ha d’estar content de les fites aconseguides fins ara i que ha de mi­rar el projecte amb tendresa i esperança, perquè tots plegats hi es­tem posant moltes ganes i estem obtenint resultats prou satisfactoris.”