Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Escuder i Lladó
SR. JOAN ESCUDER I LLADÓ.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN ESCUDER I LLADÓ. G.E.I.E.G.

Obra:

Text del 2002

Som l’única entitat catalana que té en propietat un estadi per a dos mil persones que reuneix els requisits olímpics.

Joan Escuder i Lladó, l’actual president de GEiEG, és fill de Damià Escuder, un dels fundadors i principals promotors d’aquesta entitat esportiva i cultural: “Mon pare va desenvolupar-hi tasques diverses, com per exemple la d’endegar la redacció i confecció de la revista mensual que d’aleshores ençà editem.”

El Grup Excursionista i Esportiu Gironí, que en els seus estatuts originals ja es definia com a “entitat esportiva, social i cultural”, va ser fundat l’any 1919 amb l’objectiu últim de “fer pàtria, és a dir, mantenir i enfortir les nostres arrels culturals mitjançant la combinació d’activitats esportives, socials i culturals.” En aquest sentit, no hem de passar per alt que “llavors aquests tres tipus d’activitats lúdiques estaven molt relacionades.”

La finalitat pràctica i primera, però, de la constitució del Grup era: “cohesionar i proporcionar activitats de lleure al jovent gironí de l’època.”

Fins a la dècada dels anys 60 les activitats culturals van tenir un pes molt important dins de les iniciatives engegades per aquesta entitat: “Disposàvem d’un grup de teatre, d’una coral, d’una biblioteca, etc., i, sobretot, participàvem intensament de la vida cultural de la ciutat. No obstant això, durant els anys 60 i els 70, per raons diverses i externes al Grup, es va perdre aquest component cultural que no es va tornar a recuperar fins als anys 80. Encara avui treballem per reintegrar-lo plenament. Fins al moment ja s’han fet passes prou significatives, com la recuperació de l’antiga coral o la signatura de convenis amb institucions privades de caire cultural i públiques com, per exemple, l’Ajuntament, la Diputació o el Centre Cultural La Mercè per tal de posar en marxa iniciatives. Aquests convenis han fructificat en la nostra participació, especialment logística, en diversos esdeveniments. Un exemple és l’ajut i suport que prestem a l’organització de l’exposició de flors.”

El principal obstacle que el GEiEG es troba avui dia a l’hora de consolidar la seva oferta d’activitats culturals és la manca d’un espai propi on pugin ser celebrades. Per aquesta raó, en aquests moments Joan Escuder i la resta dels membres de l’equip directiu estan treballant per aconseguir una seu social pròpia que permeti a l’entitat organitzar conferències, col·loquis, exposicions, etc.

Pel que fa al vessant esportiu, aquesta institució ha aplegat nombroses disciplines esportives, en funció de les circumstàncies i necessitats històriques: “Sempre hem estat una entitat d’esportistes amateurs, cosa que no s’oposa als excel·lents resultats obtinguts en les diverses modalitats. Actualment, però, ens és difícil que els esportistes que aconsegueixen arribar a una posició d’elit dins de la seva disciplina, romanguin al Grup, ja que les pressions externes d’entitats professionals són molt fortes.”

En aquests moments, al GEiEG hi ha disset seccions esportives i culturals: atletisme, bàsquet, boxes, la coral, esquí, gimnàstica rítmica i artística, halterofília, handbol, hoquei, judo i defensa personal, muntanya, natació, patinatge artístic, pesca, rugbi, sardanes, tennis i waterpolo. Això a banda, el GEiEG disposa d’un ampli ventall de serveis com fitness, manteniment i aeròbic, funky, steps, power-dumbell, activitat física per a la gent gran i un complet programa d’activitats aquàtiques, així com la gimnàstica suau adreçada a persones amb dolències musculars. A part, el Grup té una de les ofertes més àmplies de la ciutat en activitats d’estiu centrades en casals, campus, colònies i cursets. L’atletisme va ser la segona pràctica esportiva que es va incorporar a l’entitat i té un pes molt important dins de l’agrupació: “si ens comparem amb altres institucions semblants, evidentment gaudim d’una situació de privilegi, ja que som l’única entitat catalana que té en propietat un estadi per a dos mil persones que reuneix els requisits olímpics.”

Totes les pràctiques esportives es concentren a tres instal·lacions ubicades en zones diferents de la ciutat. “En primer lloc, al nord, al barri de Sant Ponç, es desenvolupa gran part de l’activitat aquàtica i tennística, a més hi ha pistes de boxes i el gimnàs de fitness. A Sant Ponç hi ha dues piscines, una de vint-i-cinc metres i una de cinquanta metres olímpica, que és una de les construccions de referència, fins i tot, internacional. En segon lloc, al barri de Sant Narcís, hi ha dues piscines descobertes, un pavelló poliesportiu i pistes on es desenvolupen els esports d’equip a més dels corresponents gimnasos de fitness i aeròbic, a més de pistes de tennis. Finalment, al sud, al barri de Palau-Sacosta , hi ha el complex de Palau, que disposa de camps d’herba natural per jugar a rugbi i a futbol; aquesta instal·lació també compta amb un terreny de disset hectàrees on hi ha un circuit de fúting, un de BTT i una zona de picnic. Darrerament s’hi ha ubicat la biblioteca i una sala de jocs.”

De cara al futur una de les grans preocupacions és que els nens gironins desenvolupin més activitats esportives i que no s’allunyin del GEiEG un cop arribin a l’adolescència. De fet, a l’Escola Esportiva del Grup hi ha més d’un centenar de nens i nenes que durant la setmana practiquen diferents modalitats. “Desitgem que no hi hagi obstacles de cap mena perquè tots els nens de la ciutat puguin practicar l’esport que a ells veritablement els agradi. Al mateix temps, també treballem en tot un seguit d’activitats lúdiques que, tot i no estar directament relacionades amb l’esport, puguin ser una opció que els vinculi al Grup.”

La tasca del GEiEG en el món de l’esport no oblida mai els col·lectius menys afavorits o marginats, com els discapacitats físics i psíquics: “Ara per ara encara no ens ha estat possible poder incloure disciplines de tipus paraolímpic dins de les seccions que desenvolupem des del Grup. Tot i així, sí que hi ha persones discapacitades en algunes disciplines i no perdem l’esperança que puguin tenir un espai propi en un futur. En aquest sentit, el nostre repte de cara als propers anys és adequar les nostres instal·lacions i eliminar les barreres arquitectòniques que hi pugui haver.”

La importància del GEiEG en la història catalana recent, deixant de banda l’extraordinària rellevància que ha tingut i continua tenint en la història de Girona (demostrada pels 20.000 socis actuals i pel fet que la majoria dels gironins n’hagin format part en un moment o altre moment de la seva vida), rau en la conservació de la identitat durant els 40 anys de repressió franquista i en l’esforç d’integració en la nostra cultura de persones provinents d’altres àmbits geogràfics. En aquest sentit, Joan Escuder destaca el paper d’aglutinador social que sempre ha tingut aquesta entitat des d’un convençut i fervent sentiment catalanista: “Sempre hem cregut que l’esport i la cultura eren els millors mecanismes per integrar persones d’altres cultures i fomentar el diàleg social. Per això, sempre hem atorgat molta importància a les trobades socials.” Entre aquestes, destaquen aquelles que el GEiEG organitza i en què gran part dels ciutadans participen que són, alhora, esdeveniments claus en la vida sociocultural gironina. Es tracta de l’Aplec del GEiEG, la Festa del Pedal, la Pujada a Peu als Àngels, el Concurs de Pintura Ràpida Infantil, el qual se celebra per les fires i festes de la ciutat… Fins i tot, alguns d’aquests actes ja han arribat a complir 70 anys, com és l’Aplec, o 40, com la Pujada a Peu als Àngels o la Festa del Pedal.