Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Gil Sánchez
SR. JOAN GIL SÁNCHEZ.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN GIL SÁNCHEZ. UNIÓN VINÍCOLA DEL PENEDÈS

Obra:

Text del 2002

Cada cop és més freqüent que el públic conegui el vi i que el tasti i l’assaboreixi de manera professional en els establiments de restauració.

La Unió Vinícola del Penedès (UVIPE) se situa dins d’un ric panorama associatiu: “Catalunya és un país tradicionalment as­sociatiu, no tan sols em­presarialment, sinó també culturalment i això ha estat un dels motors del nostre creixement.”

La tasca inicial de la Unió Vinícola del Penedès era la defensa dels interessos dels productors vinícoles de la comarca. Després, “hem am­pliat l’àmbit d’actuació a tots els territoris catalans i a més a més estem treballant per constituir una fe­deració d’abast català, juntament amb l’Institut del Cava i l’Associació Vinícola Catalana, per tal de potenciar determinades prestacions, com són els con­venis de serveis que oferim als nostres associats, els convenis d’infraestructures i la defensa davant la promulgació de deter­minades lleis i normatives que poden resultar nocives per al sec­tor. La nostra finalitat és sempre buscar els recursos que posin al dia els empresaris associats. Finalment, quant a la defensa dels interessos del sector, cal destacar la defensa dels valors paisatgístics de la comarca del Penedès.”

En aquesta qüestió, s’ha de tenir en compte que: “S’han esgotat les zones industrials per a polígons a Vilafranca i s’ha hagut d’engegar la cons­trucció de no­ves instal·lacions amb un risc per a l’entorn. Afortunadament, les negociacions amb l’Administració han tingut com a resultat el primer Pla Director d’Urbanisme. L’ob­jectiu és que es concentrin les zones industrials, tot i conservant i integrant el respecte eco­lò­gic no només pel seu valor intrínsec, sinó perquè comporta be­neficis econòmics com ara l’enoturisme.”

Aquesta participació en el Pla d’Urbanisme del Penedès és el fruit del seu paisatgisme: “Mai no ens ha preocupat la pèrdua de territori per a la vinya perquè n’hi ha a bastament, sinó la pèrdua de ri­quesa paisatgística. El nostre sector és l’entorn, i per això volem tenir-ne cura.”

Aquesta tasca pionera ha tingut conseqüències: “Actualment hi ha més conscienciació pel que fa a la conservació de l’entorn perquè la població s’ha adonat del perill que comporta la massificació industrial.”

Una de les iniciatives impulsades ha estat “la Fundació per a la Investigació del Vi i de la Nutrició, d’àmbit estatal, la funció de la qual és aprofundir des del punt de vista científic en els beneficis del vi en la salut. En aquests moments té un reconeixement d’abast mundial i ha participat en diverses investigacions i pro­grames mèdics.”

Una altra, la formació continuada dels seus tre­balladors. I també la divulgació de la cultura i de la ciència del vi: “Un dels aspectes més rellevants en aquest sentit ha estat l’impuls de l’enoturisme, molt lligat al turisme rural, el qual, al seu torn, impulsa aspectes com la gastronomia i el coneixement dels nos­tres costums i tradicions.”

Aquest vessant poc conegut, però, no és l’únic. També s’hi in­clouen els tradicionals cursos de tast, “que tenen molt d’èxit entre la po­blació, especialment entre el jovent. El tast de vins és una activitat que té molt atractiu i que apassiona els seus afeccionats. Per a tots ells el vi és l’inici del diàleg abans de qualsevol àpat.”

Conseqüentment “cada cop és més freqüent que el públic conegui el vi i que el tasti i l’assaboreixi de manera professional en els establiments de restauració.”

L’ús de noves tecnologies sempre els ha preocupat: “Fórem els primers a introduir la fermentació controlada, és a dir, tines d’acer inoxidable la temperatura de les quals es re­gu­lava perquè, durant els mesos d’agost i setembre, les tem­peratures són molt elevades, de manera que s’accelerava la fermentació i el vi perdia tota una sèrie d’aromes. La fer­mentació controlada permet que el vi maduri amb molta més calma gràcies al control de la temperatura i de la seva evo­lució, de forma que es potencien les aromes florals.”

També la robòtica té un paper essencial: “S’han automatitzat molts processos en l’ela­boració dels vins, fins i tot la neteja de ti­nes. Després, la robòtica ha permès que el procés d’em­bo­tellat sigui totalment automàtic.”

La capacitat productiva del Penedès respecte d’altres indrets ela­bo­radors d’Europa és força més important: “Si englobem el vi tranquil i el cava som la primera regió productora i exportadora de l’Estat espanyol. En canvi, encara no som coneguts internacionalment.”

És una llàstima que no es potenciï adequadament aquesta riquesa, i més si es té en compte que “som el primer país en nombre de vinyes plantades i el tercer pel que fa a la producció, després de França i Itàlia i seguits pels Estats Units. No consumim tota la nostra producció, i exportem aquests excedents. En el cas de Catalunya, venem a l’exterior el 50% dels vins ela­bo­rats en el nos­tre territori. En aquest aspecte també ens tro­bem força lluny de les xifres de consum de França, el primer país consumidor.”

Lamentablement, no hem aconseguit fer país en matèria vinícola: “Els nostres vins no són els més consumits a Catalunya.”

Aquesta dada és especialment trista en considerar que “no hi ha cap altra zona del món amb setze varietats reconegudes de raïm amb les quals elaborar vi de primera qualitat.”

En el procés d’elaboració del vi s’ha de diferenciar entre la part agrícola i la de l’elaboració. És la cura de tots els aspectes que engloben aquesta segona part la que pertoca a la Unió Vinícola del Penedès. Tanmateix, “tenim convenis signats amb les associacions de pagesos. Un és per fixar un preu mínim del raïm.”

Al mateix temps també s’encarreguen “de la negociació dels convenis col·lectius amb els sindicats, ja que funcionem com una associació empresarial fruit de la reconversió dels antics sindicats franquistes en entitats de la societat civil.”

A més a més, “negociem amb tots les agents socials escaients per millorar les condicions del nostre sector.”

Aquesta tasca no és únicament nacional, sinó també internacional: “La Federación Española del Vino ­- FEV és el nostre portaveu en els afers comunitaris. D’altra banda, formem part del Foment del Treball Nacional, d’AIBECA, del COPCA, etc.”