Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Magdaleno López, Sr. Joan Vilar Carreras
SR. JOAN MAGDALENO LÓPEZ, SR. JOAN VILAR CARRERAS.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN MAGDALENO LÓPEZ, SR. JOAN VILAR CARRERAS. ASSOCIACIÓ CATALANA DE PROFESSIONALS DE LA SEGURETAT I SERVEIS

Obra:

Text del 2002

Catalunya va ser el primer lloc d’Espanya a tenir una estructura gremial defensora dels interessos de tot un sector professional, i la nostra associació es va crear amb la mateixa finalitat.

Juan Magdaleno, president de l’Associació Catalana de Professionals de la Seguretat i Serveis, creu que és molt important associar-se “perquè és molt complicat que una persona sola pugui anar a trucar a la porta d’un organisme públic; en canvi, anant-hi en grup les coses ja canvien.”

El seu company d’associació i vicepresident, Joan Vilar, afegeix: “Catalunya va ser el primer lloc d’Espanya a tenir una estructura de gremis que defensava els interessos de tot un sector professional, i la nostra associació es va crear amb la mateixa finalitat.”

Va ser l’any 1991, arran de la promulgació de la llei de seguretat privada, que va néixer aquesta entitat: “No hi havia cap plataforma que defensés els interessos dels professionals de la seguretat, ja sigui vigilants de seguretat, instal·ladors de centrals receptores d’alarma, etc., i vam començar actuant amb molta fermesa perquè s’estava discutint una llei que ens afectava a tots.”

L’any 1994, l’Associació també va es­tar present en les converses que es van mantenir per promulgar el reglament d’aquesta llei, i això encara es va repetir l’any 1996, quan va sortir la reglamentació que regula els centres de formació privada: “Vam ser sempre al darrere d’aquestes negociacions perquè se’ns escoltés. Si no hagués estat així, tota la regulació de la seguretat privada s’hauria fet des de Madrid i no s’hauria tingut en compte la idiosincràsia de Catalunya i de les persones que treballem aquí. Vam poder parlar amb la Conselleria de Governació i el Ministeri de l’Interior i explicar-los la nostra problemàtica perquè es tingués en compte.”

Als anys vuitanta cada empresa de seguretat feia la guerra pel seu compte, però des que va néixer l’Associació les coses han canviat molt: “Entre els cent associats que tenim, n’hi ha que són professionals amb un càrrec directiu i d’altres que són representants d’empreses, però tots estan involucrats en empreses de seguretat i de serveis.”

A l’entitat que representen els senyors Magdaleno i Vilar, els socis hi troben informació, formació i, sobretot, defensa dels seus interessos: “En aquests moments, el nostre sector està força legislat, però encara queden coses penjades que cal tenir presents. Per exemple, darrerament es parla molt del paper dels porters de discoteca i es posen en el mateix sac que nosaltres quan no tenen res a veure amb les empreses de seguretat com les nostres.”

I continuen per aclarir-nos aquest fet: “Aquestes empreses no estan homologades pel Ministeri de l’Interior, mentre que a nosaltres se’ns demanen uns avals i un conjunt de requisits importantíssims. D’altra banda, el nostre personal ha d’estar format en un centre homologat també pel Ministeri.”

Des de l’Associació, doncs, es combat tant com es pot l’intrusisme: “Han sorgit empreses que ofereixen el servei de porters de discoteca que no tenen una formació homologada, i també empreses que s’ofereixen pels polígons industrials i que no tenen cap tipus d’aval de la Conselleria ni del Ministeri. Les forces d’ordre públic estan treballant en la seva persecució, però no sempre és fàcil, perquè encara hi ha algun buit legal que fa que continuïn actuant.”

Ser vigilant de seguretat requereix, com esmentàvem anteriorment, una formació específica en un centre homologat pel Ministeri: “Es tracta d’un curs de 180 hores que acaba amb un examen per part del centre i un altre que fa el mateix Ministeri, i que consta d’unes proves teòriques i unes de pràctiques semblants a les que passen els aspirants a policies nacionals. Un cop superades, una persona ja pot exercir com a vigilant de seguretat, però encara pot continuar-se formant en el sector estudiant una diplomatura en seguretat i diversos màsters que ofereixen alguns centres a l’Estat espanyol.”

Els professionals de què parlem no només treballen en la seguretat física, sinó també en la seguretat informàtica, en la seguretat dels edificis intel·ligents i en tot allò relacionat amb la prevenció de riscos laborals. La formació continuada, a més, també és una de les coses que més promou l’Associació: “El que era vàlid fa uns anys ara ja no ho és, i hem de fer que els nostres professionals evolucionin i no es quedin estancats en el passat.”

De fet, Catalunya té una de les millors instal·lacions d’Europa per fer tot tipus de formació: “Tenim el centre de Can Padró, on hi ha les escoles homologades i on es poden fer pràctiques de tir, de conducció, d’incendis i de tota mena. És cert que hi ha determinades persones que se senten enlluernades per aquests cursos que imparteixen en alguna banda les forces de seguretat israelianes, però nosaltres no ho recomanem als nostres estudiants.”

Això ens deia Joan Vilar, i el seu company Juan Magdaleno afegeix: “Potser sí que els israelians són els millors del món, però també és cert que tenen cada dia els tancs al carrer, i nosaltres hem de preparar els nostres professionals pel que es trobaran aquí, al nostre país.”

La bona formació dels vigilants de seguretat ha fet que les forces de seguretat tant autonòmiques com estatals hi confiïn cada vegada més: “Tenim una molt bona relació amb la policia nacional, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra, perquè ens necessitem els uns als altres. Fins ara, per exemple, els aeroports eren exclusivitat de la Guàrdia Civil, i en canvi ara ja hi ha vigilants de seguretat que fan els controls pertinents al seu costat.”

Parlem, de fet, d’un col·lectiu de 70.000 vigilants i 120.000 en el sector de les empreses de serveis de seguretat, de manera que farien falta 200.000 policies més si ells no s’ocupessin de tot un conjunt de tasques: “Formar un policia nacional o un mosso d’esquadra és molt car i la seva tas-ca és la seguretat ciutadana, mentre que nosaltres fem sobretot la protecció d’edificis. És a dir, si hem de tenir un mosso o un policia vigilant un edifici potser el carrer queda en descobert, però si a l’edifici ja hi som nosaltres, ells es poden encarregar de la feina de carrer, que és la que realment els pertoca.”

A més, darrere de qualsevol feina que faci una empresa de seguretat hi ha un contracte avalat pel Ministeri o per la Conselleria de Governació: “Quan un client demana seguretat, se’ns ha d’aprovar aquell contracte. A més, també s’ha regulat la tinença d’armes; és a dir, ara la majoria de vigilants no porten armes, només en porten en casos que es consideren de risc.”

Com els passa a altres sectors econòmics, el de la seguretat també comença a notar la manca de personal: “De tota manera, estan en­trant moltes dones en aquest camp, la qual cosa creiem que és molt positiva, i s’està revisant la llei perquè diu que els vigilants han de ser de nacionalitat espanyola, i això no agrada gaire a Europa. D’altra banda, l’Associació ha aconseguit allargar l’edat professional fins als quaranta-cinc anys, perquè s’estava deixant molta gent vàlida fora del sector.”

El futur, doncs, sembla ben encaminat per continuar donant un bon servei a la societat.