Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Maria Font Viñas
SR. JOAN MARIA FONT VIÑAS.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN MARIA FONT VIÑAS. FEDERACIÓ D’AUTOESCOLES DE CATALUNYA

Obra:

Text del 2002

Hem de transmetre a l’alumne que hi ha unes ac­ti­tuds que són molt importants a l’hora de conduir.

La major part de la població es­pera arribar als 18 anys per treure’s el carnet de conduir. Per aquest motiu, per les au­to­escoles, els centres de for­ma­ció dels futurs conductors de vehicles, hi passa un sec­tor ampli de la població que des­co­neix les preocupacions que giren en­torn de l’educació vià­ria i que Joan M. Font, presi­dent de la Federació d’Autoescoles de Catalunya, po­sa de ma­ni­fest al llarg d’a­questes línies. La Federació agru­pa més de 600 afiliats, els quals dis­posen de quasi 900 cen­tres d’ensenyament. Re­pre­senta el 80% de les auto­es­coles del territori català. “Defensem els in­te­ressos dels associats davant les diferents administracions. També pro­por­cionem ajudes i serveis a les autoescoles en temes di­ver­sos, en­tre els quals hi ha l’assessorament fiscal, comptable i jurídic.”

La Federació d’Autoescoles de Catalunya aglutina les associacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, unides per defensar els interessos co­muns. “Hem d’estar cohesionats per donar a conèixer els nostres problemes i trobar solucions. Les autoescoles pensem que no tenim prou pes ni da­­vant de la societat ni de l’Administració. Per aquests centres d’e­du­ca­ció viària hi passa molta gent, de fet la major part de població. El pro­ble­ma més important amb el qual topem és que els joves arriben a l’escola amb uns hàbits adquirits que deixen veure la poca formació de què dis­po­sen en matèria de circulació.”

Pel que fa a la lluita de les autoescoles és una qüestió que es fa palesa en diferents fronts: “La persona que s’apunta a l’autoescola té un únic objectiu, treure’s el carnet de conduir amb rapidesa. Aprovar l’examen teòric i després el pràctic és el gran rep­te. Nosaltres pretenem donar una formació més rigorosa, educar en la circulació viària i ampliar el temari que s’exigeix per a l’examen. To­pem amb unes actituds de la societat que són difícils de reorientar i que no són les més idònies per circular adequadament. Els futurs con­duc­­tors pensen que quan arribaran a la carretera aprendran el que els res­ta per saber i això és cert, però sols en part. Manca formar pre­dis­po­si­cions i actituds correctes perquè la vida del conductor sigui més segura.”

L’Administració, a través de la Direcció General de Trànsit (DGT), escolta les re­flexions i demandes del col·lectiu d’autoescoles però no es replanteja can­viar el mètode d’avaluació ni d’ensenyament. “Tampoc tenim control so­bre l’ensenyament. L’alumne assisteix a les classes quan vol. Avui hi ha un afany de llibertat que potser és excessiu en al­guns aspectes. Amb l’ele­vat número d’accidents que hi ha, l’Administració hauria d’establir me­sures per frenar el drama que es viu a les carre­te­res. Les autoescoles apostem per dur a terme uns controls, sobretot de l’ensenyament teò­ric, i realitzar uns cursos obligatoris i tancats per a tot­hom. No hi ha prou que s’ensenyin normes i senyals, hem d’incidir en l’alumne en el fet que hi ha unes ac­ti­tuds que són molt importants a l’hora de conduir.”

Perquè darrere de l’acció de conduir s’amaga una cultura d’ètica, de segu­re­tat vial, de comportaments que manca en una gran part de po­blació. “El pro­ble­ma és que quan l’alumne arriba a l’autoescola té un concepte erroni de l’actitud de conduir. Les autoescoles no podem resoldre aquest pro­ble­ma totes soles. Els centres escolars d’educació infantil i juvenil hau­rien de col·laborar-hi. Si al nen de cinc anys se li explica que els passos de vianants s’han de respectar, que s’ha de caminar per la vorera, que es baixa del vehicle per la dreta, etc., quan sigui el moment d’anar a l’au­­toescola tindrà una actitud formada que contribuirà que es­devingui un bon conductor. Als professors d’autoescola no ens han donat la possi­bi­litat d’entrar a les escoles per donar aquesta formació.”

La Federació ha engegat un projecte de gran interès en col·laboració amb una empresa catalana per a la construcció d’unes pistes de proves per a futurs conductors. “No només s’hi ensenyarà a conduir sinó que també es duran a terme proves de conducció segura, frenades d’emergència, patinades en un paviment mullat, és a dir, que el conductor podrà experimentar situacions amb les quals podria trobar-se a la carretera i que no són fàcils de resoldre sense una certa experiència i pràctica. També s’ha projectat crear un parc infantil de trànsit perquè els nens aprenguin des de petits aspectes diversos sobre el món de la con­ducció. A més a més, s’ha disposat un apartat per formació de conductors de camions i autobusos.”

Els professors d’autoescola són uns professionals rigorosament formats. “Re­­ben una formació molt severa. La DGT s’encarrega de convocar els exà­mens. S’exigeix disposar del carnet de conduir B i dos anys de cir­cu­lació. S’han de passar proves de gran complexitat per accedir a un curs presencial de dos mesos i mig que atorga el certificat que acredita com a professor d’autoescola. Ara està a punt de sortir un nou re­gla­ment d’autoescoles que exigirà al professor disposar d’estudis de Bat­xi­­llerat o d’FP de segon grau. Es demana una formació més completa. El gran problema és que hi ha poc professorat i el que exerceix és gran.”

Davant de l’increment dels accidents i de les irresponsabilitats viàries, l’Ad­mi­nistració aposta per endurir les penes i multes de les faltes que es cometin. “Defensem que es realitzin cursos de conscien­ciació i reciclatge, teori­co­pràctics, per evitar que es retiri el carnet de conduir, sobretot en el cas d’excés de multes. El curs pot canviar algunes actituds, en concret la dels conductors perillosos. Cada any hi ha entre 5.000 i 6.000 per­so­nes mortes en accidents de circulació. Aquestes xifres es veuen com a normals i no es prenen les mesures necessàries per evitar-ho. Els po­lí­tics no reaccionen, diuen que s’han de reduir les xifres d’acci­den­ta­litat però no indiquen com. Potser els diners que s’obtenen de les mul­tes haurien de destinar-se a la seguretat vial orga­nit­zant cur­sos de formació, adequant les carreteres, millorant la senya­lit­za­ció, cre­ant programes de formació per a les autoescoles…”, proposa Joan M. Font.

Davant la trista realitat que es pateix diàriament, consells i assessorament com el dels pro­fes­sionals de les autoescoles són un referent a tenir en compte per polítics i societat.