Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Marquès Guàrdia
SR. JOAN MARQUÈS GUÀRDIA.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN MARQUÈS GUÀRDIA. FEDERACIÓ CATALANA DE TRANSPORTS DE BARCELONA (TRANSCALIT)

Obra:

Text del 2002

Demanem a l’Administració que faciliti als immigrants qualificats la possibilitat d’incorporar-se al sector.

D’àmbit provincial i amb seu a Barcelona, TRANS­CALIT, fundada el 1962, està en con­tacte amb les principals institucions implicades en el sec­tor, el Ministeri de Transports i Comunicacions i la Conselleria de Trans­ports. Junts vetllen per­què en el món del transport de mer­caderies tot vagi sobre rodes. La Federació Catalana de Transports de Barcelona, pre­si­dida per Joan Marquès, és una en­titat amb les portes obertes tant “a la petita em­presa gestionada per un autònom com a les grans companyies.”

La “diversitat” és la principal característica d’aquesta institució que facilita als transportistes barcelonins un asse­s­so­ra­ment efectiu: “De­­pe­­nem dels ministeris d’Hisenda, Governació i In­­dús­tria i de la Direcció General de Trànsit, cada un dels quals té as­signat un seguit de competències. Malauradament, hi ha oca­sions en què les disposicions dels diferents organismes es con­tradiuen, la qual cosa alenteix les negociacions.” No és estrany, doncs, que la Federació desenvolupi una tasca àrdua que inclou la necessitat de man­tenir informat l’associat de les novetats sorgides quant a la normativa.

Amb una clara vocació informativa i formativa, l’entitat organitza “múltiples cursets adreçats no únicament als conductors, sinó també a la resta de treballadors de les empreses transportistes.”

D’entre aquests cursets, el president en destaca un, “el de trans­port de mer­caderies perilloses.”

Els responsables de la Federació són cons­cients que el col·lectiu no pot restar al marge de l’evolució de la societat. I és que el sector no és el mateix de fa trenta anys: “Vetllem perquè els nostres 1.200 associats estiguin al corrent de les noves tec­no­lo­gies aplicades al transport. Ens hem posat en contacte amb em­preses que ofereixen programes informàtics adaptats al sector del transport per fer-los arribar als membres del col·lectiu.”

En aquests moments, la Federació participa en “la negociació dels convenis provincials sobre el transport de mercaderies.”

El diàleg és un dels recursos més emprats per l’entitat: “Sempre mirem d’im­pedir que es convoquin vagues del sector. No som un gremi con­flictiu, ni de bon tros.”

Joan Marquès afegeix que el col·lectiu que re­presenta és particularment “vulnerable” a les oscil·lacions eco­nòmi­ques: “Qualsevol trasbals en el preu del petroli ens afecta im­me­diatament. I, a més, no rebem cap subvenció per alimentar els nos­tres vehicles.”

Les convulsions socials també tenen efectes visibles en el sector: “En cas de manifestació, el més habitual és tallar carrers o autopistes, la qual cosa, òbviament, ens perjudica.”

D’altra banda, cal tenir en compte que “encara que es produeixi una vaga o una paralització, les necessitats de la societat no s’aturen. Si un dia deixem de transportar, ens caldrà fer-ho l’endemà; en aquests casos, el vo­lum de feina és tan elevat que en ocasions supera els mitjans amb què compten els empresaris. No oblidem que actualment el 92% del transport és per carretera.”

No deixa de ser curiós el fet que, tot i ser tan necessari, el transport de mercaderies no sigui a vegades gaire popular: “Això està motivat, en part, per l’espai que ocupen els camions a la carretera i per la contaminació que generen.”

En conseqüència, “la Unió Europea està adoptant estrictes mesures per restringir la circulació del nom­bre de vehicles d’aquestes característiques per les vies euro­pees.”

Ara bé, els detractors del transport per carretera no tenen en compte la importància d’aquest sector en l’eco­nomia: “El transport pot paralitzar un país si deixa els comer­ciants sense estocs.”

El sector es fa sentir molt més enllà de les fronteres estatals: “Sense el transport modern, la globalització no hauria estat possible.”

Amb la desaparició de les fronteres, la Unió Europea està establint progressivament legislacions paral·leles en diversos àmbits. El trans­port no n’és una excepció: “Calculem que, en el nostre sector, la normalització serà una realitat cap al 2005.”

La Federació tem, però, les conseqüències de l’ho­mo­ge­neïtzació: “El transport s’encarirà i perdrà flexibilitat.”

El president de la Federació subratlla el fet que tant ell com els seus companys aspiren a “participar en l’actual situació socio­eco­nò­mi­ca, totalment canviant. El sector de serveis, del qual forma part el transport, té molt a veure amb aquesta conjuntura.”

Són molts els tòpics immerescuts que envolten el món del transport, com ara “la reticència del col·lectiu a l’aplicació de controls es­trictes de velocitat i els horaris de treball.”

El responsable de la Federació desmenteix aquesta idea, i és que l’evidència cau pel seu propi pes: “Un camió suposa una inversió massa elevada perquè les empreses de transports s’exposin al més mínim risc. Hem de vetllar pel nostre capital.”

Ara bé, Joan Marquès és del parer que l’Administració “s’està excedint en els límits imposats al transport per carretera.”

Altres problemes han atacat el sector pràcticament des dels seus inicis. És el cas de “la dificultat de trobar conductors.”

I és que la vida del transportista no és fàcil de compaginar amb la família: “Quan surts de ruta, trigues dies a tornar a casa.”

Tanmateix, el segle xxi ens ofereix no­ves solucions per pal·liar aquesta manca de vocació per la carretera. La Federació suggereix una alternativa, inconcebible fa només uns anys, que beneficiaria a tothom: “Demanem a l’Administració que faciliti als im­migrants qualificats la possibilitat d’incorporar-se al sector.”

Malauradament, els estrangers no ho tenen gaire fàcil, i és que, en molts de casos, el permís per conduir camions obtingut al seu país els ser­veix de ben poc una vegada són a Catalunya: “Amb el carnet d’ori­gen, poden treballar durant sis mesos. Passat aquest temps, si volen conduir l’han d’homologar.”

Aquesta obligació pot arribar a con­vertir-se en un autèntic problema per als aspirants a treballar a la nos­tra terra, “no perquè no sàpiguen conduir, sinó perquè els manquen coneixements de l’idioma.”

La situació ha de canviar, però: “Ac­tual­ment, un 70% dels camions que circulen per Europa els con­du­eixen immigrants.” Vet aquí un nou repte per a una entitat arrelada al nostre país des de fa quaranta anys.