Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Mas Cantí, Sr. Jordi Alberich Llaveria
SR. JOAN MAS CANTÍ, SR. JORDI ALBERICH LLAVERIA.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN MAS CANTÍ, SR. JORDI ALBERICH LLAVERIA. CERCLE D’ECONOMIA

Obra:

Text del 2002

El Cercle incorpora i pretén trobar punts d’acord entre col·lectius professionals ben diferents; …això permet combinar renovació amb el desig que es mantingui una línia de continuïtat en la manera de fer, que fa posible que el Cercle continuï sent el que molts pensem que ha estat: una Entitat única i irrepetible.

Poques coses noves es poden dir entorn de la riquesa i de les característiques del món as­sociatiu a Catalunya. El senyor Joan Mas Cantí, soci número u del Cercle d’Economia i expresident d’aquesta ins­titució, i el senyor Jordi Alberich, el seu actual director, ens fan cinc cèntims de quina és la seva opinió sobre aquest aspecte del nos­tre país: “Sens dub­­te, el món associatiu i la so­cietat civil tenen –i han tingut des de fa temps– un pes molt important en la so­cie­tat catalana. El fet que hi hagi un tan gran nombre d’associacions en el nostre país demostra la capacitat d’agrupament i de convocatòria per aconseguir uns objectius concrets –al marge de les institucions polítiques i fent-los pressió o costat.”

Parlant del món associatiu i de la societat civil, poques institucions tenen tant prestigi i bona reputació entre els nostres conciutadans com el Cercle d’Economia. Aquesta institució compta entre els seus primers socis amb algunes de les personalitats més destacades no només de l’àmbit econòmic, sinó també del polític i el cultural de la segona meitat del segle xx, com Carlos Ferrer Salat, Carlos Güell, Arturo Suqué, Lluís Figa Faura, Vicenç Oller, Carlos Cuatrecasas, Jordi Pujol, Ernest Lluch, Leopoldo Calvo Sotelo, Sebastià Salvadó, Pere Duran Farell, Enric Corominas, Josep Vilarasau, Antonio Garrigues, Joaquim Muns…, entre molts altres. Persones, totes elles, molt participatives en la vida de l’entitat durant aquest mig segle. Resulta curiós conèixer quin va ser el primer nom d’aquesta institució, fet que només pot ser comprès tenint en compte el context històric: “El nom original del que desprès esdevindria el Cercle va ser el de Club Comodín, creat l’any 1951. Aquest grup va néixer de la preocu­pa­ció d’una sèrie de joves envers la situació del país. Érem joves i vam percebre clarament que aquell era el moment d’agrupar-nos entorn d’una entitat, ja que aleshores passàvem bona part del nostre temps junts i sabíem que a la llarga es faria difícil seguir gaudint d’aquesta proximitat a causa de les nostres activitats professionals i dels diferents camins que cadascú prendria a la vida.”

Per la llista de noms anteriors, poden comprovar com aquesta institució, tot i ser creada des de Catalunya, “va néixer oberta a tot Espanya i, de fet, avui un nombre considerable de socis són de la resta de l’Estat.”

La denominació de Club Comodín no va ser l’única proposada, però sí la que va semblar més adient: “Carlos Ferrer havia proposat que s’anomenés Fòrum Comtal, però ens vam decantar pel de Club Comodín. Legalment, perquè no podia ser d’una altra manera, vàrem veure’ns obligats a organitzar-nos com un club esportiu, en concret d’escacs. Evidentment, mai no va ser el nostre objectiu la pràctica d’aquest esport, sinó que de seguida vam engegar tota una sèrie d’activitats en la línia del que seria el Cercle. Així, per exemple, ja l’any 1953, vàrem celebrar una reunió de socis en la convocatòria de la qual dèiem: ‘…tenemos el honor de invitarte a nuestra sección del foro en la que hablaremos de un tema de máxima actualidad –La Unión Económica Europea–. El tema es interesantísimo.”

Cal recordar que encara faltaven cinc anys per a la signatura del Tractat de Roma. Al mateix temps, el contacte amb Jaume Vicens Vives “ens va engrescar a donar un caire més sòlid i definit a les nostres activitats.”

Sens dubte, Vicens Vives va adonar-se de la nostra preocupació envers els grans reptes pendents després de la Guerra Civil. Una de les iniciatives sorgides arran d’aquesta influència va ser “la idea de crear una revista d’economia, que s’hauria d’haver anomenat Nivel o Plan. Desgraciadament, aquest projecte no va ser autoritzat.”

En aquest cas, com en tants altres, la participació de Fabian Estapé resultà fonamental. El Cercle d’Economia va tenir clar des dels seus inicis que “s’havia de treballar amb perseverància i il·lusió a termini mitjà però amb molt pragmatisme davant les limitades possibilitats que oferia el dia a dia.”

Això possibilità la nostra activa supervivència. Aquest esperit pràctic no va comportar, però, concessions amb el règim en el sentit que mai cap dels nostres membres més destacats no va acceptar un càrrec polític. El rebuig a l’entrada en la vida política no va ser, però, un tancament a l’entrada en institucions de la vida civil i a la participació en mitjans de comunicació. Ens vàrem comprometre seriosament amb els projectes de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació  de Barcelona –resultant de la fusió entre la Cambra de Comerç i la Cambra d’Indústria, en la qual el Cercle fou un actor decissiu–, i cal destacar la col·laboració estreta amb els tècnics de la Cambra –Andreu Gispert, Francesc Sanuy, Narcís Serra i Francesc Granell–, que també varen comprometre’s activament en la vida del Cercle. El Cercle, entre altres activitats, va encarregar-se de la redacció d’unes pàgines econòmiques setmanals, redactades pels nostres socis, i publicades en el Diari de Barcelona i La Vanguardia. Des de sempre la seva vocació ha estat agrupar “empresaris, economistes, tècnics de l’Administració i altres professionals. En una primera etapa vam redactar les directrius bàsiques.”

El Cercle va ser fundat per persones amb criteris polítics i socials molt semblants, i s’hi van associar persones d’ideologies polítiques diverses, allunyades de posicions extremes “però que tenien moltes inquietuds en comú, entre les quals podríem destacar l’obertura cap a l’exterior, la vocació europeista, l’economia de mercat, la importància de l’empresa com a motor de la vida econòmica, o la importància que donaven a la democràcia com un factor estabilitzador, sense oblidar el compromís amb el nostre entorn ciutadà més immediat.”

Aquesta vocació es va manifestar en diverses ocasions en què el Cercle donà a conèixer la seva opinió sobre qüestions que considerava fonamentals. Així, tingué un gran impacte en la societat d’aquell moment l’anomenat Document dels Tretze, en el qual, amb la iniciativa del Cercle, un conjunt de tretze institucions catalanes, de les més destacades, es va posicionar clarament a favor de l’entrada d’Espanya en la Comunitat Econòmica Europea. També es pot destacar l’elaboració del llibre El área metropolitana de Barcelona: gestión o caos, que va tenir una gran incidència en la indispensable ordenació urbanística de la Barcelona metropolitana. El Cercle pretén constituir-se com una Entitat “horitzontal i integradora, en el sentit que incorpora i procura trobar punts d’acord entre col·lectius diferents. A més a més, el clima d’amistat és molt im­portant. Una de les característiques més pròpies del Cercle és la limitació a tres anys del mandat del president. Aquest fet explica que actualment siguem dotze expresidents molt participatius en la vida del Cercle, i que la renovació de persones en la Junta Directiva hagi estat una constant. Això permet combinar la renovació amb el desig que es mantingui una línia de continuïtat en la manera de fer, que fa possible que el Cercle continuï sent el que molts pensem que ha estat i és: una entitat única i irrepetible.”

Una de les activitats més conegudes del Cercle són les tro­bades tradicionalment conegudes com a Reunions Costa Brava, si bé fa uns anys que s’anomenen Reunions Cercle d’Economia. La seva celebració va respondre a un esperit de treball i reflexió: “Volíem, una vegada a l’any, allunyar-nos de la ciutat i crear un ambient distès per debatre les temàtiques d’interès. La primera Reunió Costa Brava es va centrar en el Pla d’Estabilització i es va celebrar l’any 1961 a l’hotel Elisenda de Sant Feliu de Guíxols. Més tard tingueren lloc a Lloret de Mar, i finalment passaren a desenvolupar-se a l’hotel Melià Sitges, al disposar d’unes instal·lacions molt adients.”

Aquest esdeveniment segueix reunint un bon nombre d’empresaris, professionals, polítics i representants de l’Administració Pública. A l’hora de definir-lo i consolidar-lo van ser fonamentals els consells i les aportacions dels Professors “Joan Sardà, Fabian Estapé, Enrique Fuentes Quintana, José Luis Sampedro, José Luis Sureda i Manel Ballbé.”

En aquests moments formen part del Cercle “1.320 socis i 120 entitats col·laboradores.”

El gran atractiu per fer-se soci del Cercle d’Economia és: “poder participar en les activitats que organitzem, com ara les conferències-col·loqui, de quinze a vint per any, i que no tracten exclusivament de qüestions econòmiques, sinó també aquelles qüestions de més actualitat en cada moment, o poder participar en les Reunions Cercle d’Economia, que se celebren actualment cada any i mig i que són exclusivament per a socis.”

A més a més, durant els darrers anys el Cercle ha procurat potenciar-se com una plataforma creadora d’opinió i no només com a tribuna perquè grans personalitats hi donin la seva. “En els últims temps, a través de les nostres Opinions d’Actualitat, hem plantejat les inquietuds i propostes de l’Entitat i hem afavorit el debat respecte de qüestions que creiem d’especial importància. Així les darreres Opinions que hem donat a conèixer han tractat de: el finançament dels partits polítics, quines televisions públiques volem i com les financiem o el paper de l’Estat en el manteniment de l’equilibri econòmic territorial a Espanya.”

La Fundació Cercle d’Economia, “formada pels expresidents del Cercle i altres persones especialment vinculades al Cercle”, pretén completar la tasca del Cercle. La Fundació centra actualment la seva activitat al voltant del món de l’educació, ja sigui afavorint el debat o el·laborant propostes de com millorar els nostres sistemes educatius.

L’actual Junta Directiva, presidida per Antoni Brufau, manifesta una especial sensibilitat per qüestions com la immigració o el projecte de construcció europea. Així mateix, ve treballant sobre diversos aspectes del procés de globalització i d’aquelles grans qüestions que conformen aquest inici de segle XXI tan canviant.