Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Ramon González Pérez et alia
SR. JOAN RAMON GONZÁLEZ PÉREZ.

SR. JOAN RAMON GONZÁLEZ PÉREZ. ASSOCIACIÓ D’AMICS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA

Obra:

Text del 2002

Volem potenciaral màxim que esconegui la riquesade la Seu Vella de Lleida, la seva història i les seves particularitats arquitectòniques.

L’any 1972 va néixer l’Associació Amics de la Seu Vella de Lleida, una entitat amb voluntat de conservar el conjunt monumental que presideix la ciutat de Lleida i divulgar-ne la importància. Un conjunt que està format per tres béns d’interès nacional: la mateixa Seu Vella, el Castell del Rei o la Suda i la fortificació moderna construïda entre els segles xvii i xviii, que fa que el Turó de la Seu tingui aquesta singularitat i que va fer que es convertís durant més de dos-cents anys en caserna militar. De fet, tal com ens explica Joan-Ramon González, actual president de l’Associació, la Seu Vella ha passat per vicissituds i amos diversos: “Enguany celebrem els vuit-cents anys de la col·locació de la primera pedra a la Seu Vella pròpiament dita, una catedral que va trigar setanta-cinc anys en consagrar-se i que després del seu ús religiós va convertir-se en un edifici de l’exèrcit a partir de l’any 1707 quan Lleida fou conquerida per Felip V.”

Fins a 1948, tot el conjunt monumental va ser propietat de l’exèrcit excepte el campanar, que va ser comprat –tot i que ja era seu, però havia estat botí de guerra– pel capítol de la catedral: “El campanar va ser l’única construcció que va continuar servint per a allò que havia estat creada a l’època medieval.”

Quan l’any 1948 marxen els militars, el conjunt passa a ser propietat del Ministerio de Educación Nacional fins que el 1981 es transfereix a la recuperada Generalitat de Catalunya: “En aquests moments, podríem parlar pràcticament de dos propietaris, la Generalitat, que és propietària de la Seu Vella, i l’Ajuntament, que és propietari de tot el Turó, amb el Castell del Rei i la fortificació moderna.”

Amb totes aquestes vicissituds, el monument ha patit una important degradació que fa que hi hagi un conjunt de lleidatans decidit a recuperar-lo per a tota la ciutat. És així com neix l’Associació Amics de la Seu Vella, que forma part, juntament amb la Generalitat, l’Ajuntament i el Bisbat, del Patronat creat l’any 1982. L’entitat s’encarrega de vetllar perquè es facin les restauracions que calguin i, sobretot, per divulgar i fer present en la vida lleidatana un edifici tan emblemàtic: “Intentem que es reconegui la importància del conjunt, que es veu des de molts punts de la plana lleidatana. No tenim la vella ciutat medieval que envoltava la catedral i que fou enderrocada a partir del segle xvii. Si encara existissin els palaus de la noblesa la ciutat encara seria molt més monumental.”

L’Associació té com a objectiu treballar en diferents àmbits: “D’una banda, potenciar la recuperació del monument, tant físicament com espiritual, en el sentit de promocionar al màxim que se’n coneguin la riquesa, la història i les particularitats arquitectòniques.”

Recordem que té un claustre singular, que està situat en una posició atípica davant del temple i amb unes dimensions que el fan segurament el claustre gòtic més gran del món. “De l’altra, el que es fa també des de l’Associació és potenciar un ampli conjunt d’activitats relacionades amb el monument: convoquem un premi d’investigació històrica que està donant molt bons fruits, i també uns premis de llenguatge plàstic i de llenguatge escrit en què s’alternen cada quatre anys diferents categories com són la pintura, la fotografia, el disseny gràfic i el vídeo per una banda, i la narrativa, la poesia, l’assaig i l’article periodístic per l’altra.”

Cada mes de maig, a més, es fa una mostra d’arts plàstiques en què es convida tothom que tingui alguna obra relacionada amb la Seu Vella: “Això es fa en col·laboració amb d’altres associacions de la ciutat, perquè la nostra intenció ha estat sempre guardar una íntima relació amb totes les altres entitats de la ciutat”, explica Josepa Galofré, vicesecretària de l’Associació i secretària d’honor.

A banda de totes aquestes activitats, es fan xerrades, conferències sobre temes diversos i també tertúlies sobre l’actualitat. A més, el darrer diumenge d’octubre se celebra el dia de la Seu Vella, en commemoració del dia que es va consagrar: “És en aquesta diada quan es donen els premis que abans hem esmentat, es fan actuacions i s’aprofita per concedir alguna distinció honorífica.”

Sovint també s’aprofita per presentar als socis les noves actuacions que s’han fet durant l’any, el butlletí La porta del Lleó i Seu Vella. Anuari d’Història i Cultura: “A més de tot això, l’Associació organitza altres esdeveniments com poden ser una caminada fins a la Seu Vella, aquest any de vuit quilòmetres, un per cada cent anys d’antiguitat de la Seu, o una marxa atlètica amb arribada al monument.”

I encara hi ha una novetat important i que està tenint molt d’èxit entre els joves lectors lleidatans, que és la publicació d’uns contes que, sota el títol Els secrets de la Seu Vella, escriu Núria Piqué, vocal de la Junta Directiva i guia del monument:  “Es tracta d’una col·lecció didàctica adreçada als nois i noies entre vuit i dotze anys, però que també agrada molt als pares, i que explica tot allò que amaga l’edifici i que en les visites guiades no es té temps d’explicar. Creiem que aquesta és una gran tasca de divulgació ja no solament del conjunt monumental pròpiament dit, sinó també de tot allò que fa referència a oficis antics com vitrallers, fusters, mestres d’obra, etc. que els infants poden descobrir en les pàgines d’aquests contes.”

La Núria vol que tots els nens i nenes lleidatans se sentin orgullosos de tenir una Seu Vella com la que tenen: “Es tracta d’estar enamorat del que tens, perquè la veritat és que massa sovint anem a fer viatges a l’altra punta de món i no coneixem el que tenim a casa, la qual cosa és una llàstima.”

La Seu Vella és un dels edificis catalans més estudiats. Tant amb la documentació conservada com a través de les pròpies pedres sabem bona part de la seva història, si bé encara queda molt per investigar. Del que potser no es té tanta informació és de com era per dintre aquesta Seu, com estava vestida durant l’època medieval: “Però de tota manera creiem que l’edifici s’ha de mantenir despullat tal com està en aquest moment, perquè estem en la tercera etapa de la història de la Seu Vella, és a dir, en l’etapa en què és un monument i crec que no té sentit tornar-lo a convertir en catedral, com tampoc ho seria tornar-lo a convertir en caserna militar. Aquesta buidor que ens frapa, que ens xoca quan hi entrem, ens ha de continuar frapant, perquè això és el que ens explica la història del monument. A més, penso que l’important és que li donem un ús polivalent que permeti a totes les entitats de Lleida donar-li vida en l’actualitat, als inicis del segle XXI.”