Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Tugores Ques
SR. JOAN TUGORES QUES.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN TUGORES QUES. FUNDACIÓ SOLIDARITAT UNIVERSITAT DE BCN

Obra:

Text del 2002

Actualment la noció de bo fa referència a la construcció d’arquitectures mentals bàsiques preparades per absorbir nous fluxos d’informació en el futur

.

L’economista mallorquí Joan Tugores Ques, com a actual rector de la Uni­ver­­­sitat de Barcelona, presideix la Fundació Solidaritat UB: “La formació uni­­versitària no només cal que representi la trans­missió de coneixe­ments a l’alumnat, sinó que també ha d’incloure la formació en va­lors de les noves generacions, la qual ha d’incidir en el fet que l’efi­cièn­cia d’una societat en termes econòmics no hauria de con­tra­po­sar-se a la cohesió i la justícia social, sinó que més aviat totes dues hau­rien de ser complementàries. En aquest sentit, el món uni­ver­si­ta­ri ocupa una posició privilegiada per mostrar i demostrar que la solidaritat és un element necessari a mig termini per a la mateixa sos­te­nibilitat del nostre sistema, sobretot perquè l’element actiu que per­met millorar més l’eficiència i solidaritat de les societats és l’edu­ca­ció, la qual converteix els ciutadans no tan sols en treballadors més eficients, sinó també en persones immunes a comportaments de­­magògics i els aporta un esperit més democràtic i plural. Dins del nos­tre context immediat, la Universitat de Barcelona constitueix un marc ideal per a aquesta transmissió de valors, atès que representa una comunitat molt àmplia, amb més de 100.000 membres, i he­te­ro­gè­nia, amb integrants de tots els indrets del país i que pertanyen als més diversos estrats socials. Va ser per això, que el meu antecessor, Antoni Caparrós i el vicerector Miguel Martínez van crear el 1996 la Fundació Solidaritat UB perquè la universitat disposés d’una eina fun­dacional amb què potenciar els valors de solidaritat i humans dins del conjunt de la comunitat universitària.” El seu Patronat està format per tots els estaments universitaris: professors, estudiants i personal d’ad­mi­nistració i serveis, a més de la Fundació Món-3 i l’Associació Catalana de Professionals per a la Cooperació.

Les activitats que duu a terme són molt àmplies i engloben diversos eixos d’in­­terès, com ara la cooperació i el desenvolupament internacional, el me­di ambient, l’educació, la recerca i els serveis socials: “Disposem d’un ob­ser­vatori de conflictes que ens permet observar i valorar l’evo­lu­ció d’a­questes tensions in situ. Aquesta tasca fa possible, d’una ban­da, col·laborar amb organismes internacionals per tal d’alleu­ge­rir les con­seqüències del conflicte i intentar trobar vies per solu­cio­nar-lo i, per l’altra, conscienciar els estudiants sobre aquests problemes a través de les assignatures de lliure elecció.” Actualment aquest observatori de conflictes es localitza a les zones més problemàtiques del planeta, com són la de Chiapas a Mèxic, Colòmbia a l’Amèrica Llatina, la zona dels Grans Llacs a l’Àfrica, el conflicte palestí a l’Orient Mitjà i la problemàtica del po­ble saharià a l’Àfrica del nord. Totes aquestes actuacions “intenten apor­tar un petit gra de sorra per superar aquestes tensions i mentalitzar la comunitat universitària i la societat que la pau sempre ha d’anar acom­panyada de la solidaritat i que més enllà del nostre context ben­es­tant hi ha altres realitats menys afavorides que necessiten el nos­tre ajut.” Tot i que la tasca de la Fundació se centra principalment en els pro­blemes socials, també pot actuar en els casos en què es produeix una de­gradació del medi ambient com a conseqüència o juntament amb una si­tuació d’empobriment social: “En el cas de les comunitats de l’Ama­zo­­nes, es combina una distribució desigual de la riquesa amb un dal­­tabaix ecològic. L’interès per la conservació del medi ambient és un eix transversal que integra tot el nostre projecte perquè es relaciona amb la sostenibilitat de la nostra societat a mig i llarg termini.”

En la nostra societat s’ha estès la idea que l’economia és una “ciència lli­gada a la matemàtica quan en realitat pertany a l’àrea de les cièn­cies socials i com totes aquestes disciplines està al servei de les per­so­nes.” Aquesta premissa és essencial per entendre la interpretació errò­nia que bona part de l’opinió pública fa dels objectius i finalitats d’a­ques­ta cièn­cia: “De vegades, l’economia es pot assimilar amb l’eco­no­mi­cis­me, és a dir, amb l’eficiència i la competitivitat en termes mo­ne­taris i com una ciència totalment allunyada de les preocupacions socials. Això no obs­tant, des del punt de vista dels grans pensadors econòmics com Smith, Ricardo o el mateix Marx, l’economia és el sistema mitjançant el qual s’estructuren les relacions entre els estaments polítics i els com­ponents polítics d’una societat. Aquest sistema, tot reconeixent la importància dels mercats, sap quines són les seves possibles des­viacions i la manera de corregir-les a través dels mecanismes po­lí­tics.” I aquesta concepció de l’economia, que es va traduir durant la se­go­na meitat del segle XX en la socialdemocràcia europea i que cada cop està més allunyada de les tendències polítiques i econòmiques actuals, hau­ria de ser recuperada i enaltida en l’actual procés de mundialització per­què proposa un model més igualitari i just per al conjunt de la societat, que emfatitza la importància del capital laboral en les empreses i el dels ciu­tadans com a eixos i motors de la societat: “En aquest nou panorama de globalització, el model politico­eco­nòmic europeu hauria de tenir més protagonisme i servir de referència per a altres països, ja que su­po­sa una concepció del món que combina l’eficiència amb la protecció i justícia socials i la democràcia participativa. Aquest segon pla eu­ro­peu està afavorint que sorgeixin i es reforcin les postures més eco­nomicistes, d’origen nord-americà, que passen per alt la necessitat d’articular i cohesionar socialment l’economia mundial.”

L’actual globalització s’inscriu dins dels profunds canvis econòmics i so­cials que s’han produït els darrers 25 anys. “Aquesta transformació té la seva primera causa en l’acceleració tecnològica que ha comportat canvis radicals en el món laboral.” Aquests canvis han repercutit en la universitat, “concretament en la manera de concebre i concretar els res­pectius plans d’estudis”, fet que no sempre ha estat interpretat de la manera més adequada des d’alguns segments de la societat, que han associat el canvi amb una baixada de la qualitat rebuda en els ensenya­ments: “El nivell dels nostres universitaris continua sent molt bo, pe­rò la noció de bo ha variat, i ja no es relaciona amb el conjunt de con­cep­tes apresos durant el període de formació. Actualment bo fa refe­rèn­cia a la construcció d’arquitectures mentals bàsiques prepa­ra­des per absorbir nous fluxos d’informació en el futur. El 90% dels coneixe­­ments apresos durant l’etapa de formació universitària quedaran ob­so­lets durant l’exercici professional i hauran de ser substituïts per al­tres de nous per mitjà de la formació contínua. Per aquest motiu, en el mo­­ment actual, la funció fonamental de la universitat és preparar els alum­nes per a aquest procés educatiu constant en el qual els coneixe­ments inicials hauran de ser reemplaçats, renovats i superats per uns altres de forma progressiva.”