Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Joan Uriach Marsal et alia
SR. JOAN URIACH MARSAL.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOAN URIACH MARSAL. FUNDACIÓ URIACH 1838

Obra:

Text del 2002

Volíem cobrir determinats aspectes que la recerca no havia contemplat fins aleshores

Empresari i professional de la farmàcia, el doctor Joan Uriach Marsal com a president, el seu fill Joaquín, com a secretari, junt amb la resta de  Patrons són els responsables de la Fundació que duu el cognom Uriach, dedicada a les ciències de la salut.

L’entitat va veure la llum el 1988, “amb motiu del 150 aniversari de l’inici de les nostres activitats com a empresa.” L’empresa de què parla és “el laboratori més antic d’Espanya”, fundat el 1838 i propietat de la família Uriach. A l’hora de fundar la institució els guiava “la voluntat de retornar a la societat, més concretament al món sanitari, tot el que ens havia aportat al llarg d’aquest segle i mig.” Així, es van marcar una fita exem­plar: “Promoure i difondre la investigació sanitaria. Volíem cobrir de­ter­minats aspectes que la recerca no havia contemplat fins aleshores.”

Un altre dels seus afanys consistia i consisteix a reivindicar “la història de les ciències de la salut.” Abans del naixement de l’entitat, “el laboratori Uriach ja havia treballat en aquest sentit, mitjançant la publicació de la revista Medicina e Historia, el primer número de la qual va sortir fa més de 40 anys.” A poc a poc, els dirigents de la Fundació han anat fent camí, i avui s’enorgulleixen de disposar de “la biblioteca privada més àm­plia d’història de les ciències de la salut a Espanya. Constituïda per més de 10.000 volums sobre la història d’aquesta disciplina, és també una de les més importants d’Europa, amb llibres dels segles XVI, XVII i XVIII, entre els quals hi ha múltiples manuscrits.”

La nineta dels ulls del President de l’entitat és “el primer llibre de cirurgia escrit a Catalunya, datat de principis del segle XVI i editat a Perpinyà.” Es mostren convençuts que “des d’aquesta biblioteca fem un servei al país, ja que recuperem part de la nostra cultura.” Actualment la ins­ti­­tució està traslladant la seva seu a Palau-solità i Plegamans, i amb ella la bibli­oteca. Afegeixen que “aquesta col·lecció està vinculada al depar­ta­ment de ciències del centre d’investigació del laboratori Uriach.” La biblio­te­ca de la Fundació està oberta a “tots els profes­sionals de la me­dicina, tant metges com farmacèutics o veterinaris. També ens visi­ten profes­sionals d’altres disciplines per efectuar consultes.”

“El món científic requereix un volum bibliogràfic considerable”, sub­ratlla Joaquín. D’aquí que la informàtica jugui un paper essencial a la Fun­dació: “Ja no treballem amb els clàssics fitxers, sinó amb arxius con­tin­­guts a l’ordinador. És gràcies al doctor Josep Danon, respon­sable de la biblioteca, que avui no només podem consultar tota la do­cumen­tació ràpidament, sinó que també disposem de pàgina web i estem con­nectats a Internet. Tot el nostre catàleg està dispo­nible a la xarxa.”

La Fundació “no només recull llibres, sinó que també en publiquem. Ac­­tu­al­ment estem editant una Col·lecció Històrica de Ciències de la Salut, que incorpora temes als quals fins ara no se’ls havia dedicat prou atenció. El primer volum, es titulà Cajal i Barcelona, i fou elaborat pel Pro­fessor Dr. Diego Ferrer. El títol no és casual: aquest in­vestigador espanyol va descobrir la teoria de la neurona de trans­missió a la ca­pi­tal catalana. Altres exemples són els llibres sobre Virus i retrovirus i el de Paleopatologia, que varen gaudir de gran èxit. En aquest darrer par­lem sobre les malalties de l’antiguitat, els trastorns que patien civi­lit­za­cions com l’egípcia o els nostres avantpassats catalans. Ara tenim en preparació el segon volum sobre L’Ensenyament de la Medicina a la Universitat Espanyola, fruit d’un estudi absolutament inèdit.”

La iniciativa dels Uriach ha reeixit fins al punt que “constantment ens arriben sol·licituds de llibres, tant del camp de la medicina com del de la història.” I és que aquesta institució està habituada a bellugar-se en el món editorial: “Hem col·laborat en l’elaboració de llibres com Història de la societat catalana, La medicina interna i L’evolució històrica de l’Hos­pital de la Creu Roja de Barcelona.” Juntament amb el doctor Ramon Jordi, van redactar Aportació de la Història de la farmàcia catalana entre els anys 1285 i 1997, obra que l’any 1999 va merèixer el premi Geor­ge Urdang de l’American Institute of History of Pharmacy, considerat el de més prestigi dintre de la literatura històrica mundial. La qualitat dels seus es­tu­dis i publicacions té un reconeixement internacional. “També vam ser els traductors al català de La Concòrdia dels Apotecaris de Barce­lona, la segona farmacopea mundial en antiguitat, nascuda el 1511.”

Hi ha altres aspectes a través dels quals la Fundació fa un servei a la societat, entre ells el Premi Uriach de Ciències de la Salut, de considerable dotació, que, en presència del President de la Generalitat, atorguen a “un investigador que hagi desenvolupat una part important de la seva recerca a Espanya. Un 60% del premi el destinem a la institució, men­tre que el 40% restant està adreçat al científic. La propera edició ja serà la setena. Des de l’any 1990, els guardonats han estat els doctors Jordi Vives, Andrés Sánchez Cascos, Joan Rodés, J. Manuel Martínez Lage, Antoni Bayés de Luna i Manuel Díaz Rubio. Consi­de­rem que els investigadors es mereixen que es reconegui la seva trajectòria.” La fama d’aquest guardó és considerable, no en va el públic l’ha rebatejat com el ‘Premi Nobel espanyol’. A més a més, la Funda­ció Uriach con­ce­deix be­ques, “a través de les quals fomentem la investigació, una activitat a la qual dediquem part de la facturació del laboratori.”

El President de l’entitat subratlla la bona entesa existent entre els laboratoris catalans i els centres d’ensenyament superior: “Abans hi havia una sepa­ració evident. Els catedràtics i els empresaris ens movíem en diferents dimensions. Finalment, hem entès que cal que ens recolzem els uns en els altres. Per arribar a aquesta situació han hagut de transcórrer més de 40 anys.” El seu fill assenyala que, en el cas del grup Uriach, “la relació amb la Universitat catalana és molt in­tensa. Bona part dels diners destinats a la recerca els assignem a co­l­laboracions amb aques­­ta institució. D’altra banda, el nostre Centre d’In­­ve­s­tigació i Des­en­­vo­lupament es nodreix en gran part de joves ti­tulats procedents dels cen­tres universitaris del nostre país.” I és que “el ni­vell en què es tro­ben les nostres facultats és equivalent al de les de fora de les fronteres.”

Una altra de les inquietuds de la Fundació és la cultura: “La familia Uriach sempre ha tingut una sensibilitat artística. Ho demostra el fet que aviat ens connectarem a la web de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. No oblidem que la medicina també forma part del món cultural.” Els esforços d’aquesta institució ja han estat objecte del reconeixement de la societat catalana, en particular de “l’Acadèmia Cata­lana de Farmàcia, que recentment ens ha concedit el premi annual d’aquesta docta Institució.” Un guardó ben merescut, si considerem la tasca exemplar desenvolupada per la Fundació Uriach 1838.