Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Jordi Mallol Soler
SR. JORDI MALLOL SOLER.
Fotografia: Àngel Font

SR. JORDI MALLOL SOLER. ASSOCIACIÓ DE TRANSITARIS I EXPEDIDORS INTERNACIONALS DE BARCELONA

Obra:

Text del 2002

El nostre és un dels sectors més dinàmics dins del món del transport i la logística.

Jordi Mallol ha estat un dels impulsors de l’Associació de Transitaris i Expedidors Internacionals de Barcelona i, actualment, n’és el president: “Vaig ser elegit el 1997, però des de finals dels seixanta hi havia col·laborat intensament.”

Quan Jordi Mallol accedí a la presidència d’aquesta organització, tenia molt clar que aquell càrrec amb un cert protagonisme, en aquell moment i comptant amb un excel·lent equip de transitaris voluntaris, era idoni per desenvolupar una tasca intensa i de projecció externa de la funció transitària de cara a l’opinió pública. Aquesta labor parteix d’una sòlida convicció en la capacitat dels ciutadans per transformar i millorar la societat des de les seves visions personals, però amb un vessant altruista, a banda de polítics i administracions: “Crec fermament en la capacitat i possibilitats de la societat civil, i dubto de certs polítics, que es troben força allunyats de les necessitats i preocupacions de la gent del carrer. Estic convençut que les fites i el nivell socioeconòmic i cultural aconseguits són el resultat, en gran part, de la tasca que han desenvolupat els moviments associatius, i que, en el cas concret de Catalunya, alguns polítics han sabut interpretar de forma adequada i avançar en aquesta direcció.”

I el seu compromís amb el món associatiu sempre ha partit d’un únic principi ideològic: “Obtenir el progrés comú i, en aquest sentit, estic satisfet. A mesura que passa el temps t’adones que s’han assolit, gràcies al treball d’equip, molts objectius i s’ha millorat la professionalitat i la qualitat del sector.”

Jordi Mallol ha desenvolupat la seva tasca associativa dins d’un àmbit essencial per a l’economia contemporània, el dels transitaris: “El nostre és un dels sectors més dinàmics dins del món del transport i la logística.”

La funció del transitari és “organitzar el transport internacional, de porta a porta, per a qualsevol mercaderia, amb qualsevol mitjà de transport”, i és una activitat que es remunta a l’Antiguitat.

En el cas de Catalunya, “la tasca del transitari ha estat una especialització econòmica molt arrelada al nostre país, pels antecedents fenicis i grecs.”

La missió del transitari va quedar definida a la LOTT (Llei d’Ordenació del Transport Terrestre) el 1987. El transitari d’avui és un professional poliglota amb una sòlida formació tècnica, ja que ha seguit cursos molt especialitzats (com l’IATA-FIATA) i que, a més de ser expert en qüestions duaneres i fiscals, comerç exterior i tipologies de transport, viatja contínuament i disposa, segons la seva infraestructura, d’una extensa xarxa de corresponsals mundials amb qui desenvolupa la seva tasca. Fins a l’any 1964, al nostre país el transport es realitzava “amb vaixells de cabotatge –molt lents i costosos– i a través de les vies fèrries, ja que els productes que entraven i sortien de les nostres fronteres es concentraven a Portbou, on hi havia el canvi d’amplada de vies.”

Va ser aquest any que l’Estat espanyol “s’adheríal sistema TIR, i el camió va esdevenir l’element protagonista del transport internacional”, ja que permeté “el creixement del país.”

Paral·lelament, “a més de l’intermediari comissionista, es formaren empreses amb inversions industrials en magatzems i serveis propis que van formar àmplies xarxes de connexions internacionals.”

La coincidència d’objectius i preocupacions de tots aquests emprenedors del transport i de la logística internacional, els va conduir cap a l’agrupament: “Ens vam adonar que l’Administració no avan­çava tan ràpidament com ho feien el mercat i les empreses, i el nostre desig de millorar el sistema d’intercanvis i transport existent ens va dur a reunir-nos de manera clandestina. Finalment, l’any 1977 ens vam constituir com l’Associació de Transitaris i Expedidors Internacionals de Barcelona, ATEIA, i vam continuar amb els nostres objectius inicials: solucionar les mancances i millorar la nostra feina, amb un retard de vint anys respecte d’altres països europeus que ens obligava a formar-nos intensament.”

Això explica que “comencéssim a participar en fòrums internacionals.”

L’any 1978 es va constituir la Federación Española de Transitarios Expedidores Internacionales, que actualment té 700 empreses adherides, i que s’ha consolidat a través de l’adscripció a entitats com la CEOE, el CLECAT i la FIATA. Per altra banda, col·laboren amb entitats com TRANSIT 41 i ALACAT. A Barcelona intervenen al Foment del Treball, la Cambra de Comerç i són membres del Consell d’Administració del Port de Barcelona i del Consell de Formació de l’Ajuntament de Barcelona. L’entrada de l’Estat espanyol a la Unió Europea va significar l’inici d’una nova etapa: “En aquell moment molts membres actuaven més aviat en el sector terrestre i aeri. El fet de ser una associació ens va permetre poder dialogar amb un cert pes i assolir amb millors condicions l’entrada.”

Aquesta intervenció s’ha fet evident en el debat entorn del Llibre blanc del transport: “En principi, es proposa potenciar el cabotatge i el transport ferroviari per descongestionar la xarxa de carreteres. Aquesta proposta, tot i ser excel·lent, no té en compte que el camió és l’únic mitjà de transport que pot encarregar-se del lliurament final de l’article, de ma­nera que és en gran part insubstituïble. És cert que s’han de cercar combustibles que no siguin tan contaminants, incrementar les in­versions en xarxes viàries, especialment transversals –est/oest–, molt deficitàries al nostre continent. Per altra banda, les solucions complementàries han de ser atractives, fiables, econòmiques i eficients, cosa que no succeeix en aquests moments. Per exemple, un dels grans problemes del tren és que ni l’amplada de vies, ni els sistemes d’alimentació del corrent són unitaris a tot Europa. Pel que fa al ferri, és molt difícil apostar per un tipus de transport l’estabilitat del qual depèn només de la seva rendibilitat empresarial immediata.”

La importància i implicació del sector transitari en totes les branques econòmiques fa que “el nostre nivell d’activitat sigui un termòmetre de la situació de les diverses branques econòmiques. A més, el fenomen actual de la globalització pot permetre que, mitjançant el transport, es redestribueixi la riquesa als països més pobres sense que els seus habitants n’hagin de marxar.”