Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Ponjoan del Molino
SR. JORDI PONJOAN DEL MOLINO, SR. JORDI PONJOAN MORTRÀ.
Fotografia: Àngel Font

SR. JORDI PONJOAN DEL MOLINO, SR. JORDI PONJOAN MORTRÀ. CLUB NÀUTIC L’ESTARTIT

Obra:

Text del 2003

Reivindiquem la setmana blava a les escoles com una altra forma de donar a conèixer el mar i totes les activitats que s’hi poden fer.

L’any 1961 una colla de gent compromesa amb el territori, amb l’Estartit concretament, i units per la il·lusió de conèixer més bé el mar i el seu entorn van decidir posar fil a l’agulla per fer un port esportiu en aquesta població costanera del Baix Empordà. Jordi Ponjoan, fill d’un dels fundadors del Club Nàutic Estartit, n’és ara el president.

El seu pare, Jordi Ponjoan Murtra, és un dels socis més antics vinculats al Club. Tots dos, pare i fill, ens expliquen com va ser aquella primera aventura i com van aconseguir conquistar el cor de tots els habitants i estiuejants de l’Estartit: “Es tractava d’una iniciativa lúdica, que ens havia de facilitar sortir en barca, anar a passejar i conèixer millor la costa, però amb el temps ha esdevingut més que això. Ara és una entitat amb un component associatiu important, que ha arrelat profundament en la població i que s’ha compromès en qüestions socials i sobretot mediambientals.”

No podem oblidar que precisament davant de l’Estartit s’alcen les meravelloses illes Medes: “El paratge de les Medes és el parc natural per excel·lència del mar Mediterrani, i aquest ha estat un dels motius perquè les nostres iniciatives mediambientals quallessin amb força.”

De tota manera, no es pot deixar de banda el fet que el Club Nàutic Estartit és una concessió portuària i, per tant, treballa perquè tothom que tingui una barca pugui disposar d’un amarrament a la població. Segons recorda el president, “abans de l’any 1961, hi havia po­ques embarcacions, a part de les barques dels pescadors; algun patí de vela i poca cosa més. Aquestes es feien a la mar des de la platja i es treien en sec, però quan es rebien els embats del mar, la platja es feia impracticable i va ser quan es va decidir aixecar un dic de contrafort perquè els temporals no fessin malbé el poble i la platja.”

Després d’aquesta construcció i amb l’esclat del boom del turisme i les segones residències, el club va ser el gran aglutinador de les iniciatives marítimes de l’Estartit: “L’objectiu principal de la nostra entitat és la gestió de la concessió portuària. Tenim vora set-cents amarraments dels nou-cents de què disposa el port de l’Estartit, i són aquests amarraments, en els quals podem donar cabuda des de petites embarcacions fins a iots de vint-i-cinc metres, el que gestionem”, destaca Jordi Ponjoan del Molino.

L’Estartit, per la seva situació geogràfica en el centre de la Costa Brava i amb un port molt ben resguardat, és una de les poblacions costaneres amb més visitants que arriben per mar durant l’any: “L’atractiu de les Illes Medes fa que molta gent s’aturi al nostre port. Hi ha visitants que ja ens són fidels i vénen cada any, i fins i tot reserven els amarraments d’un any per l’altre. La nostra feina és fer aquesta gestió i proporcionar-los els serveis que necessiten.”

I afegeix el president del Club: “D’altres visitants ja tenen l’amarrament per tot l’any. Per a nosaltres és molt important aconseguir clients de temporada baixa, perquè aquests són els qui es queden tot l’any; el principal problema és que molta gent es concentra entre juliol i agost i no donem l’abast.”

La segona tasca més important del club és la que podríem anomenar social: “Els nostres socis poden participar en totes les activitats que organitzem al llarg de l’any: regates i esdeveniments esportius diversos.”

En aquests moments, el funcionament de l’Escola de Vela és fonamental per crear una pedrera de joves afeccionats a aquest esport de cara al futur: “Disposem d’una flota de diversos velers perquè els nostres alumnes pu­guin fer les pràctiques”, exposa Jordi Ponjoan, i afegeix: “Comencem amb nens de vuit anys i se­guim les indicacions que ens marca la Federació Catalana de Vela. No sabem si d’aquí a uns anys el Club Nàutic Estartit donarà campions, però el que més ens importa és haver trans­mès a molts nens i nenes l’estima per aquest esport i pel mar. L’objectiu principal és que aquest esport sigui fàcil, assequible per a tothom, que deixi de semblar elitista, i treballem precisament per canviar aquesta imatge.”

Pel que fa als títols de patró d’embarcacions, el Club s’encarrega que tothom pugui fer el curset pertinent. I així ho explica el seu president: “Nosaltres al Club no tenim una acadèmia pròpia, però sí que facilitem als nostres associats que puguin treure’s els títols que facin falta.”

Títols que tant pares com fills troben necessaris: “El mar no és un lloc per jugar-hi i córrer riscos innecessàries, i el millor és que la gent estigui preparada per navegar. El problema de les motos d’aigua, per exemple, s’ha atenuat molt des que va sortir la nova normativa; no podia ser que una persona sense cap coneixement de nàutica es fes a la mar amb un vehicle tan ràpid mentre que els qui es posen al capdavant d’un veler o d’algun altre tipus d’embarcació necessitessin un títol per fer-ho.”

Curiosament, així com la gent sembla que a vegades treu la seva agressivitat dalt d’un cotxe, no passa el mateix dins una embarcació marítima: “El mar dóna pau” –assegura Jordi Ponjoan–, “és sedant i això fa que hi hagi pocs problemes i que tothom gaudeixi de la natura mentre navega.”

Per aquesta raó, des del Club Nàutic Estartit, els seus representants­ fan una crida perquè les administracions tinguin en compte els esports nàutics en tots els sentits: “És envejable veure la tradició i l’empenta que té el mar a França, en canvi nosaltres que tenim un litoral molt més ampli ens hi girem d’esquena. Creiem que cal reivindicar la setmana blava per als nens i nenes del nostre país; ara ja s’ha popularitzat la famosa setmana blanca a la neu i també caldria que s’organitzessin setmanes blaves per posar a tots els estudiants en contacte amb aquest medi que és el mar i que els pot oferir un altre tipus de lleure.”

Durant més de quaranta anys, el Club Nàutic Estartit ha estat en molt bones mans: “El cert és que hem heretat una entitat sanejada econòmicament i gràcies a això hem pogut fer totes les activitats socials i me­diambientals que ens hem anat plantejant; s’ha pogut gestionar bé i emprendre noves iniciatives”, assegura el president.

Des de l’any 1961 hi ha hagut quatre presidents al Club: “El president fundador, Ròmul Bosch, Manel Corominas, Lluís Uriach i jo ma­teix, que he continuat la tasca dels meus predecessors.” De cara al futur, el més important per a aquest club, doncs, serà consolidar-lo i guanyar en qualitat en totes les seves activitats.