Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Jordi Porta Ribalta
SR. JORDI PORTA RIBALTA.

SR. JORDI PORTA RIBALTA. ÒMNIUM CULTURAL

Obra:

Text del 2003

Òmnium Cultural és una de les entitats culturals més im­por­tants dels PaÏsos Catalans. La determinació, fa 42 anys, de lluitar a favor de la llengua, la cultura i la identitat nacionals de Catalunya ha es­tat constant, contribuint de­ci­didament a la preservació de la cultura i la llengua catalanes. Aquests objectius inicials continuen presents però adaptats a la realitat actual del país i, al mateix temps, am­pliant-se a nous camps que requereixen atenció i ajuda per part d’institucions com aquesta. Jordi Porta Ribalta, actual president d’aquesta entitat catalana (que ha rellevat en el càrrec a Josep Millàs, al capdavant durant 16 anys), explica com va néixer Òmnium Cultural el 1961: “Aquesta associació va ser promoguda per cinc empresaris catalans (el Sr. Joan B. Cendrós, el Sr. Carulla, el Sr. Millet, el Sr. Riera i el Sr. Vallvé) que es van adonar de la necessitat de fer quelcom per defensar la llengua, la cultura i la personalitat nacional de Catalunya en una època en què la nació catalana estava patint l’atac de la dictadura franquista. El 1961 hi havia voluntat de resistència a la pressió del règim. Una de les primeres activitats d’Òmnium va ser l’organització de classes de català i d’història. Molt aviat es van començar a constituir uns premis literaris. Inicialment l’entitat va tenir prohibides les activitats durant uns anys, més tard va ser tolerada amb limitacions i, amb l’adveniment de la democràcia, va poder desplegar la seva activitat amb normalitat.”

La voluntat d’Òmnium és la de poder respondre als reptes actuals que presenta la societat catalana. “Hem de trobar el nostre lloc i tenir en compte que la Generalitat de Catalunya ja cobreix accions que abans feia la nostra institució. Hem de ser complementaris a l’administració pública però amb capacitat de movilització popular. Ens preocupa la immigració estrangera, entre la qual hem de fer conèixer la cultura catalana. Al mateix temps hem d’aconseguir que els catalans no refusin els nouvinguts. Un segon repte és que la comunitat internacional reconegui el nostre idioma i la nostra identitat. I com a tercer gran repte esperem que la presència de la llengua i la cultura catalanes als grans mitjans de comunicació moderns, tant de producció com de difusió, sigui una realitat. El català és conegut per la majoria de la gent que viu a Catalunya; però, és usat? El bilingüisme de veritat seria que la mateixa facilitat que tenim els catalanoparlants de posar-nos a parlar en castellà la tinguessin els castellanoparlants de parlar el català. Fins que no aconseguim això voldrà dir que encara haurem de treballar molt a favor de la llengua catalana.”

La Nit de Santa Llúcia és la nit de la llengua i la literatura catalanes, la festa més emblemàtica de les nostres lletres . Òmnium Cultural atorga els premis literaris més importants en llengua catalana: el Sant Jordi de novel·la, el Carles Riba de poesia, i el Mercè Rodoreda de narrativa, entre d’altres. “Actualment aquest acte es prepara junt amb el món editorial que s’encarrega de la publicació de les obres guanyadores.”

Un altre acte molt conegut pel públic és el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que també concedeix Òmnium Cultural: “Es dóna anualment a una persona que ha excel·lit en el cultiu de la llengua catalana en el camp de la literatura. És un premi de prestigi i de reconeixement a una labor de defensa de l’idioma.”

Un dels grans reptes del moment d’Òmnium recau precisament en el camp lingüístic: “La llengua catalana és una, amb diverses fórmules dialectals, com el català del Principat, el valencià o el català de les Illes o del Rosselló. Des de Madrid s’estan duent a terme maniobres polítiques que estan posant en dubte la unitat de la llengua catalana. La Biblioteca Nacional de Madrid registra els llibres en valencià com si fos un idioma diferent. Això és un disbarat polític i lingüístic que exigeix respostes immediates.”

Òmnium Cultural organitza moltes altres activitats entre les quals en destaca una que ha tingut una important implantació a tot el territori català: “Es tracta del moviment Rialles, que promou espectacles de música i teatre en català per a infants i joves d’arreu de Catalunya. Cada any fem una concentració de tots els grups de Rialles del país que ha arribat a concentrar més de 17.000 nens i nenes.”

També editen la revista Escola Catalana, “que facilita material i instruments pedagògics a les escoles del país”, promou el Memorial 1714, etc.

Aquestes accions es desenvolupen a la seu central i des de les divuit delegacions territorials que Òmnium té repartides per tot Catalunya. També col·laboren amb institucions homòlogues dels Països Catalans: “Al País Valencià hi ha Acció Cultural del País Valencià i a les Illes Balears, Obra Cultural Balear.”

La societat catalana s’ha caracteritzat sempre per tenir un nivell de voluntat associativa molt alt, i Òmnium Cultural acull encara avui un gran volum d’associats que la converteix en l’entitat associativa més important de Catalunya després del RACC, el Club Súper 3, el Barça i l’Espanyol. No obstant això, aquesta fidelitat s’ha d’ampliar: “Volem conservar els socis però també ampliar-ne el nombre, sobretot amb la incorporació de gent jove. Òmnium aspira a tenir certa capacitat de convocatòria i de lideratge per coordinar iniciatives culturals que poden quedar disperses i poc potenciades mútuament. Les institucions i persones que lluitem pels mateixos objectius hem de treballar plegades per sumar esforços i crear sinèrgies que beneficiïn la nostra cultura.”

I és que l’associacionisme és molt present a Catalunya i fins avui “hem suplert el fet de no tenir una administració pública pròpia a través de la iniciativa social, especialment durant els anys de franquisme. Abans hi havia un associacionisme més estable i durador però això ha canviat i avui tenim un món mòbil i efímer. Òmnium Cultural pretén estar present dins del panorama català i continuar treballant per una cultura que desitgem que continuï viva i amb projecció en el futur.” Òmnium Cultural, un emblema de Catalunya, la institució que fa l’esforç de salvaguardar el futur de la història, la llengua i la cultura catalanes.