Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. José Antonio Bonet Lledós, Sr. Antoni Nadal Amat
SR. JOSÉ ANTONIO BONET LLEDÓS, SR. ANTONI NADAL AMAT
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSÉ ANTONIO BONET LLEDÓS, SR. ANTONI NADAL AMAT COL·LEGI D’ENGINYERS DE MONTS I FORESTS DE CATALUNYA

Obra:

Text del 2002

El més important és que, després d’haver inventariat la riquesa forestal d’una zona, es faci un pla d’ordenació perquè aquella massa es mantingui en condicions.

A Catalunya, més del 60% del territori és considerat com a fores­tal, és a dir, que més de la meitat del sòl del nostre país no és ni agrícola ni urbà. Els enginyers de monts i fo­rests són els que gestionen aquesta gran superfície fo­res­tal. José A. Bonet, ac­tu­al degà, i Antoni Nadal, que va ser membre de la Junta un bon grapat d’anys, ens ho expliquen: “A Cata­lunya som uns 200 col­legiats, per­què fins fa dotze anys no­més hi havia una escola a Madrid; no va ser fins ales­hores que la Uni­versitat de Lleida va començar a ofe­rir aquests estudis als jo­ves cata­lans.”

D’aquesta mane­ra, la Junta del Col·legi està formada per gent d’edats i formació diverses: “A més, nosaltres continuem essent una delegació del col·legi de Madrid, perquè ni pressupostàriament ni en uns altres aspectes ens n’hem volgut deslligar.”

Fa ja quatre anys que se celebrà el 150è aniversari de la professió: “L’origen de la professió d’enginyers de monts va ser d’un mi­nis­tre que l’any 1848, davant de la necessitat de gestionar els bos­cos propietat de la Corona, va creure que era molt important que es fes d’una forma professionalitzada i d’acord amb una cièn­cia fores­tal.”

Per aquesta raó, es van enviar tres o quatre natura­lis­tes insignes a Ale­ma­­nya, amb l’encàrrec de reconèixer les línies d’actuació més utilitzades en aquest àmbit: “Allà van aprendre la ciència forestal, van venir i van orga­nit­zar l’escola de Madrid.”

Des del primer moment, doncs, la missió de l’en­gi­nyer de monts ha estat la de vetllar per la riquesa forestal del país: “A l’inici, això va ser particularment difícil, perquè coincidia amb la des­a­mor­­tització de Mendizábal i la riquesa forestal d’Espanya estava a punt d’anar-se’n en orris.”

Durant aquests 150 anys d’his­tòria, els engi­nyers de forests han actuat sobre els boscos des de ves­sants molt diversos: “Als anys cinquanta i seixanta, per exemple, es van assolir xifres impres­sio­nants d’hectàrees repoblades per re­ge­nerar tot allò que podia provocar pro­blemes d’erosió, pèrdues de sòl, etc.”

Però l’enginyer de forests no treballa solament en la repoblació dels boscos: “El més important és que, després d’haver inventariat la riquesa forestal d’una zona, es faci un pla d’ordenació perquè aquella massa es mantingui en condicions. Els boscos que fa cent anys van ser ordenats pels nostres avantpassats ara són un exemple de gestió sostenible.”

Aquí a Catalunya, i sobretot a la província de Lleida, també és fonamental el treball que fan els professionals en hi­drologia forestal: “Hidrotècnies longitudinals i obres transversals, tre­balls de restau­ra­ció hidrologicoforestal, etc. En aquest aspecte, Lleida és considerada capdavantera a Espanya i a Europa.”

José A. Bonet i Antoni Nadal afegeixen: “Un dels problemes amb què ens trobem avui dia és la idea que actuar en una massa forestal és dolent per principi, i no hi ha res més erroni que això. No actuar té sovint un cost mediambiental que molta gent no coneix i, per tant, nosaltres el que fem és actuar amb respecte per assegurar la persistència d’aquesta massa boscosa que és tan important per a tots nosaltres. De fet, a la zona mediterrània, el que no gestiona l’home, ho gestiona el foc.”

Els incendis forestals, doncs, també tenen molt a veure amb la feina que desenvolupen els nostres protagonistes: “Els incendis forestals sovint són exemple de la no-gestió sobre un territori. El cert és que cada vegada hi ha menys incendis, però són més virulents i això passa, entre altres raons, perquè hem heretat un ecosistema modelat per l’home des de fa mil anys, la qual cosa representava un aprofitament sostenible del bosc a través de diverses intervencions: agricultura, recol·lecció de llenyes, carboneig, etc. Deixar de fer totes aquestes coses ha provocat un augment de combustibles al bosc i, per tant, és més fàcil que cremi.”

Els enginyers de forests han estat des de sempre els encarregats de la prevenció d’incendis, però fa uns anys es va passar la responsabilitat d’extinció al cos de bombers: “Els bombers són professionals ex­cel·­lents a l’hora de treballar en un incendi urbà, però a vegades els fal­ten els coneixements necessaris per actuar en cas d’incendi fo­res­tal, perquè s’ha de conèixer molt bé el bosc i les peculiaritats d’aquesta mena de focs.”

Antoni Nadal està convençut que no ha estat gens positiu el divorci entre els agents encarregats de la prevenció i els de l’extinció, tot i que es mostra satisfet que les coses ja comencin a canviar: “Seria molt bo que els enginyers de forests poguessin tre­ballar més colze a colze amb els bombers en els casos d’incendis forestals i, malauradament, no sempre ha estat així. S’hauria de po­tenciar en­cara més una unitat especialitzada dins del cos que co­negués aquest tipus d’incendis i temes com el dels contrafocs, que han estat molt po­lèmics des de sempre, perquè a nosaltres sem­pre ens han ex­plicat que els focs s’apagaven amb una capsa de llumins i una motoserra, és a dir, fent contrafocs i tallafocs.”

Els avions i helicòpters, segons Antoni Nadal, són molt útils com a reforç d’una fei­­na que s’ha de fer bàsicament des de terra. Pel que fa al paper de les lí­nies elèctriques com a origen d’alguns dels grans incendis forestals, els nos­tres protagonistes opinen: “És força di­fí­cil saber fins a quin punt són la causa dels incendis, però sí que ens sembla clar que la con­servació d’aques­tes línies està per sota del nivell que el país hauria d’exigir.”

Des del punt de vista de l’aprenentatge de l’ofici, els enginyers de monts de Catalunya no tenen res a envejar als d’altres països, ja que la seva és una formació molt completa: “El nostre repte és mantenir aquesta dualitat de coneixements, és a dir, uns conei­xements del medi natural molt amplis, pe­rò també assignatures pròpies de l’enginyeria, és a dir, resistència de materials, cons­trucció, hidràulica, etc.”

Sovint es parla de si s’han de decantar més pel naturalisme, o mantenir aquest camí cap a l’enginyeria: “Creiem que s’han de continuar afermant els aspectes que avui donen lloc a la paraula sostenibilitat i a la conservació de la diversitat biològica.”