Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. José García Tomás et alia
SR. JOSÉ GARCÍA TOMÁS.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSÉ GARCÍA TOMÁS. IGLESIA EVANGÉLICA SAMARIA

Obra:

Text del 2002

El gran problema del nostre temps és que la gent sap però no actua.

José García Tomàs, pastor evangelista, és el fundador de l’església evangèlica “amb més fidels de tot Espanya.”

Aquesta església, que forma part grosso modo de la família protestant, va ser constituïda a Terrassa, lloc de residència del senyor García. Aquesta ciutat ha estat “pionera en la difusió del missatge de Crist.”

L’església evangèlica Samaria es va crear i ha evolucionat seguint l’esperit i les formes dels primers cristians. Els antecedents del seu naixement són els següents: “La nit de Cap d’Any de 1973 vaig baixar a Barcelona juntament amb la meva esposa. Aleshores hi havia un buit en la meva ànima, em sentia sol. Vam entrar en una església evangèlica on es predicava l’Evangeli i de seguida em vaig adonar del poder d’aquelles paraules i de tot allò que se m’estava oferint a través seu. Amb aquell missatge Crist em lliurava la seva fe i era aquesta la que em podia conduir cap a ell.”

Perquè, a diferència del catolicisme, les múltiples esglésies protestants creuen que és la fe i no pas les obres les que condueixen l’ésser humà cap a Crist i li permeten la salvació. Aquest contacte casual va resultar tot un impacte per a José García de resultes del qual “vaig néixer un altre cop.”

D’altra banda, hem de tenir en compte que aquesta revelació divina es va produir en un temps d’intolerància religiosa: “L’Esglèsia evangèlica no gaudia de llibertat a causa del règim polític d’abans de l’arribada de la democràcia.”

Amb el missatge rebut de part de Crist i sentint-se “un Luter contemporani, pel que fa al vessant espiritual”, va crear l’Església de Samaria, el nom de la qual li va ser revelat per Crist durant una aparició.

L’Església Samaria se circumscriu dins del moviment de “l’Església de Pentecosta”, un dels diversos corrents que hi ha dins del moviment evangèlic protestant.

D’altres són: “L’Església baptista, l’Església luterana, l’Església metodista, etc.”

La jerarquia que segueix aquest grup religiós es basa en la doctrina que poden trobar en les Sagrades Escriptures, concretament a Efesis, capítol 5: “Com a fundador sóc la màxima autoritat de l’Església Samaria, però camino juntament amb els copastors, els ancians, els diàcons, els evangelistes, i els pastors i apòstols. Aquesta organització segueix el principi indiscutible que l’Església és un cos místic el cap del qual és Jesús.”

José García és un home de fe i un home d’acció. De fet, està convençut que “el gran problema del nostre temps és que la gent sap, però no actua. Jo sóc un home d’accions i no pas de reflexions i paraules. Traduït a l’àmbit de la religió, això significa que la gent disposa de coneixements religiosos, però no ha encaminat adequadament la seva fe –o té por de fer-ho. No tinc una formació intel·lectual, però tinc fe i la revelació i l’esperit de Crist.”

En aquesta fe deuen haver d’influir considerablement les dures peripècies vitals per les quals ha hagut de passar i els miracles que ha pogut presenciar: “Després d’un infart, diverses angines de pit i una aturada cardíaca que em va deixar dos dies en coma i trenta-cinc a la UCI, en total quatre mesos d’ingrés a l’hospital, em van diagnosticar que necessitava urgentment –abans d’un més– un trasplantament de cor. Tot i la dificultat de trobar un donant compatible i quan gairebé tothom havia perdut l’esperança, el cor va arribar i es va poder realitzar la intervenció, l’any 2002. Aquesta, però, no era la primera vegada que tornava a néixer. Anys abans, en una bugaderia industrial on treballava em van caure 2.000 kg de roba. Jo sabia que havia mort, però vaig sobreviure a l’accident. Finalment, poc després de traslladar-nos a Catalunya, la meva dona, que era asmàtica crònica amb greus problemes de respiració, va tenir una crisi molt forta i va caure com morta al terra. Al cap d’una estona, s’aixecà i en el seu aparell respiratori no quedava cap rastre del seu patiment anterior.”

Aquesta fe i estimació tan profundes cap a Crist expliquen el seu poder de convocatòria i convicció: “Els membres de Samaria m’han entès per les meves obres. A més, a través de les meves paraules, està parlant Crist, i el seu missatge és escoltat per totes aquelles persones que senten un buit en el seu interior. Al cap d’un any ja érem una església prou grossa, però al cap de tres aixoplugàvem 300 membres i actualment en congreguem un miler. I estem convençuts que aquesta xifra augmentarà en el futur.”

Per dur a terme la seva obra religiosa i social, José García s’ha rodejat d’un equip de vint col·laboradors, que s’encarrega de la infraestructura, organitza les activitats d’aquest grup religiós i que porta una vida de comunitat. Per desenvolupar la tasca solidària de l’entitat, José Garcia sempre ha tingut present que “no es pot predicar i fer creure persones que estiguin patint una situació personal crítica si abans no s’ha solucionat, tot i que només sigui parcialment, la seva problemàtica. És per això i perquè som seguidors de Crist i, per tant, del camí de l’amor que hem desenvolupat una important tasca social de rehabilitació d’alcohòlics, drogoaddictes, prostitutes, delinqüents, etc.”

Samaria, en l’espaiós local de 1.500 m2 de què disposa, organitza tot tipus d’activitats socials i culturals: “Tallers de dansa, de teatre, un cor, format per 150 persones i dirigit per la meva filla Cèlia, etc. Ens sentim especialment satisfets de l’agrupació coral perquè a través de la música Gospel el jovent i la resta de feligresos poden donar gràcies a Déu i lloar-lo alhora que gaudeixen del seu temps de lleure d’una manera saludable.”

Al contrari que en altres congregacions, inclosa la catòlica, el nombre de fidels joves “és molt considerable, i viuen molt implicats en les activitats i funcionament de l’Església.”

De fet, els membres de l’Església Samaria es reuneixen tres cops per setmana en el seu espai per tal de lloar Déu i compartir experiències. No existeix cap celebració semblant a la missa catòlica per una raó molt simple: “La institució de la celebració de la missa és posterior a la mort de Jesucrist. En la nostra Església hem volgut eliminar qualsevol rastre de legalisme i de prohibicions, i rescatar el vertader missatge atemporal de Jesús.”

Cal afegir que la lectura de la Bíblia esdevé l’eix central de les reunions. És per això que totes les esglésies evangèliques posen una especial cura en la traducció i revisió del text original, fet que es produeix cada deu anys. Això explica que existeixin diferències entre les creences d’evangelistes, catòlics, i altres creences de caire cristià: “Crist va ser home i com a tal va tenir set germans”, la qual cosa no ens ha de sobtar si tenim en compte l’existència dels evangelis apòcrifs i si considerem que l’elecció i fixació dels evangelis va ser un procés lent que no va concloure fins a l’Edat Mitjana.

Conscient dels canvis socials i tecnològics dels darrers anys i sabent que Crist també hauria utilitzat tots els avenços al seu abast per transmetre el seu missatge, l’Església Samaria emet per a tot el món les seves predicacions i celebracions a través de la plataforma Via Digital en els canals Enlace-TBN, dels quals José García és conseller de Enlace-TBN Europa: “Les nostres emissions arriben a punts tant diferents del globus com són l’Amèrica del Sud, on tenim molt més seguidors que a Europa, l’Amèrica del Nord, l’Orient Mitjà, i Europa.”