Sr. José Lloria Sáez
Sr. José Lloria Sáez
PC, 13è VOLUM. Associacions professionals

SR. JOSÉ LLORIA SÁEZ

CENTRO ESPAÑOL DE PLÁSTICOS

Text del 2002

En els darrers anys s’ha aconseguit que el ciutadà comenci a valorar el material plàstic.

Catalunya compta amb una im­­portant indústria del sector dels plàstics. El Centro Es­pa­ñol de Plásticos (CEP) agrupa una gran part de les em­pre­ses catalanes i espa­nyoles d’a­quest sector. Un dels objectius principals del CEP és la pro­mo­ció, el des­envolupament i el bon ús dels plàstics. L’asso­cia­ció es va cre­ar l’any 1953 a Barcelona i, de l’àmbit estatal i dels plàs­tics, és la més anti­ga de l’Estat espanyol. El senyor Josep Lloria ha estat durant 22 anys el pre­sident d’aquesta entitat, càrrec que ocupa ara Albert Moreno, però continua vin­culat a l’as­soci­ació com a pre­sident d’ho­nor. Sens dubte, coneix a bastament la història i l’evolució del CEP, que ha tingut un paper rellevant en la consolidació de la indústria dels plàstics a Espanya. “A Catalunya va haver-hi un grup d’em­pre­saris, d’esperit emprenedor, que es va adonar de la neces­sitat d’as­so­ciar-se per tal de defensar els seus in­te­ressos. El 1953 aquest grup d’empre­saris del sector dels plàstics, que llavors encara era molt inci­pient, va crear el Centro Español de Plásticos.”

Les primeres empreses eren metal·lúrgiques i més endavant van derivar en empreses del plàstic. La unió dels empresaris del sector era important per portar endavant la indústria transformadora dels materials plàstics i fer-la conèixer a la societat. “Tenim 480 associats entre matèries primeres, transformadors, recicla­dors, maquinària, motlles i usuaris. Durant un llarg període de temps, ha estat un sector molt atomitzat. En els darrers anys han tingut lloc processos de fusió, absorció, etc. que han fet dis­­minuïr el nombre d’empreses del sector. Avui a Catalunya hi ha al voltant de mil empreses. El 40% de les empreses trans­formadores del plàs­tic espanyoles són catalanes. Pel que fa a la producció de matèries primeres, cobrim entre el 85% i el 90% del mercat espanyol.”

El sector dels plàstics ha tingut una forta expansió en els darrers 50 anys. Mentre que el 1955 les estadístiques econòmiques informaven d’una pro­ducció de 6.500 tones de material plàstic amb un volum d’importació de 2.500, l’any 2000 les xifres palesen l’espectacular augment de la producció: “S’ha passat a produir 4.200.000 tones de material plàstic, la qual cosa significa un consum per càpita de 105 kg per persona i any que contrasta amb els 310 g del 1955.”

Precisament, entre les accions que es duen a terme des del CEP hi ha l’edició d’un llibre d’estadístiques on es realitza un estudi de 14 subsectors del plàstic. “Cadascun va a un ritme diferent pel que fa a augment de producció o situació dins del mercat. Hi ha sec­tors més brillants que altres, per exemple, el d’envasos i em­balatges, que és el primer consumidor de plàstics de l’Estat espanyol; el segueixen la construcció, amb un consum del 13%, l’automoció i l’agri­cultura.”

És una evolució positiva que deriva de les millores aplicades al sector i del fet de donar a conèixer el producte a una societat inicialment poc receptiva: “El plàstic ha hagut de lluitar contra la presència d’uns materials tradi­cio­nals, com la fusta, la pell o el ferro, molt ben assentats en el mercat en aquella època. Ja fa alguns anys que els plàstics tenen una presència important dins de la societat. Nombrosos sectors han apli­cat el plàstic als seus productes i en part ha estat gràcies a la im­plan­tació de les noves tecnologies. En el sector de l’automoció, el plàs­tic ha tingut moltes aplicacions i ha portat molts avantatges: amb la intro­ducció del plàstic per a determinats components de l’automòbil se n’ha pogut re­bai­xar el pes i, per tant, reduir el consum de carburant.”

Les noves tecnologies es troben totalment implantades en les empreses trans­formadores de plàstics: “La reconversió ha estat neces­sà­ria. S’ha pas­sat d’unes màquines d’injecció i de premsat manual on la força la feia l’home, a uns aparells automatitzats controlats per complexos sis­temes informàtics que han aportat grans avantatges, sobretot la mi­llora de la productivitat i l’acabat de les peces. Avui, la robòtica i la in­formà­ti­ca són uns engranatges essencials del sector.”

El plàstic prové fonamentalment del petroli, el preu del qual incideix en el del primer. D’aquesta primera matèria es fabriquen materials que estan al nivell dels denominats tradicionals. “En els darrers anys s’ha aconseguit que el ciutadà comenci a valorar el material plàstic.”

I aquesta sofisticació del pro­ducte s’ha assolit gràcies a la pre­sència de personal preparat i qualificat dins del sector: “No obstant això, cal dir que durant anys hi ha hagut manca de personal especialitzat. El CEP, des dels seus inicis, ha dut a terme cursos de formació per a professionals. Es necessiten més tèc­nics i més especialistes. S’ha creat el Centre Català del Plàstic, del qual sóc vicepresident, que és un consorci constituït per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Terrassa i la UPC junt amb associacions pro­fessionals dels plàstics per dinamitzar la formació i crear la diplo­matura d’enginyer tècnic mecànic especialitzat en plàstics.”

Aquest sector ha estat titllat sovint de contaminant i poc ecològic. “Quan algú veu una ampolla de plàstic enmig del bosc, diu que con­tamina. No és cert, no contamina, en tot cas genera una impressió anti­estètica, fa mal als ulls. Des del CEP, a través de la Comissió de Medi Ambient, tre­ba­llem per fer un bon ús del plàstic perquè no sobre­passi les neces­si­tats socials i pugui ser recuperat. La in­dús­tria trans­formadora de plàstics tampoc no és conta­minant. Un altre dels nostres ob­jectius és informar la so­cietat sobre els plàstics i les se­ves bondats.”

Es trobaran noves aplicacions per als materials plàstics i continuaran tenint un paper im­portant en el segle xxi. “Podem afirmar que el plàs­tic és un material noble. Abans era subs­­­titutiu, però avui té igual o més impor­tàn­cia que els tradicionals. El plàstic no va néixer per subs­tituir altres mate­rials sinó per aportar més prestacions a l’ús.”

El Centre Español de Plásticos du a terme moltes accions a favor dels seus associats i de la soci­e­tat en general: atén unes 20.000 consultes al cap de l’any, orga­nitza simpòsiums, jornades tèc­niques, missions empresarials amb el suport del COPCA (Consorci de Promoció Comercial de Catalunya), fires i ocupa la vicepresidència d’Equiplast.