Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. José Luis Magro González
SR. JOSÉ LUIS MAGRO GONZÁLEZ.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSÉ LUIS MAGRO GONZÁLEZ. SERVITAXI

Obra:

Text del 2002

El taxista ha de gaudir de la conducció i del tracte amb el públic. 

Unión de Industriales del Taxi de Barcelona, Servitaxi, va ser constituïda el 3 de gener del 1978 per tal d’acollir “els pro­fessionals del món del ta­xi amb l’objectiu de com­pe­tir amb altres empreses del sector com a associ­a­ció. Actualment, tenim 370 membres, cada un dels quals és propietari d’una par­­ti­cipació del capital so­ci­­al de l’entitat, la qual es ges­­ti­ona a través d’una Jun­ta de direcció que es renova cada qua­tre anys, tot i que els seus membres poden pre­sen­tar-se a més d’una legis­latura.”

En a­quests mo­­ments, la Junta es­tà for­mada per José L. Magro, presi­dent; Miguel A. Sán­chez, vi­­ce­president; Elias Moya, secretari; Antonio González, tresorer, i Jo­sé Roman i J. Miguel Masdeu, vo­cals. Les atribucions del pre­si­­dent són: “Marcar les directrius de funcionament i competitivitat de l’As­­so­ciació. Tanmateix, però, hem de pensar que cada membre de la Jun­­ta té unes funcions concretes i que la nostra responsabilitat és con­­junta.”

Tots els membres d’aquest organisme són taxistes en actiu, per la qual cosa “han d’invertir part del seu temps de lleure i de la seva jor­na­­da laboral en l’Associació.”

Els clients pertanyen als diferents estaments de la societat catalana: “D’una ban­da, administracions públiques i grans empreses del país que tenen sig­nats convenis de col·laboració amb nosaltres i per als quals operem ha­bitualment i, d’una altra, els usuaris esporàdics que, al seu torn, po­den procedir de trucades telefòniques o ser clients que sol·liciten un ser­vei des del carrer. Nosaltres tractem amb preferència els clients que sig­­nen contractes de serveis amb nosaltres, però atenem tan bé com sa­­bem tots els clients, tant del carrer o de domicilis com d’empreses.”

Aquesta especialització és resultat del fet d’haver nascut com una radio­e­missora, és a dir, els clients truquen a una centraleta, i aquesta avisa el ta­xista més proper al client perquè el passi a buscar on l’ha citat: “Els nos­tres clients desitgen gaudir de la comoditat que representa ser recollits a la porta de casa seva o al lloc de partida.”

Aquesta és l’única es­pe­­ci­fi­citat d’un servei que persegueix “atendre el gros de la població. Tot i que pugui semblar el contrari, l’usuari de taxi acostuma a ser una per­so­na que necessita moure’s per la ciutat ràpidament. Això explica que, tot i ser cert que hi ha persones d’un determinat estatus social que uti­lit­zen els nostres serveis quotidianament a fi de moure’s per l’àrea me­tro­politana, tots els ciutadans opten per aquest mitjà de transport quan els cal arribar veloçment al seu lloc de destinació.”

L’ús de la ràdio com a sistema de comunicació permet un contacte directe entre els membres de l’as­sociació i l’oficina que coordina els seus trajectes, però obliga a una cons­tant adequació dels equipaments: “Per a nosaltres, la despesa en moder­nit­zació de les eines informàtiques i sistemes de comunicació és una par­tida més que assumida en tant que és indispensable per poder pres­tar un bon servei als nostres clients. En aquests mo­ments, estem pen­sant en la incorporació dels sistemes per sa­tèl·lit i de navegació GPS, que permetrien conèixer la ubicació exacta dels cotxes des de l’ofi­ci­na de coordinació, sense haver-se de posar en contacte amb els xo­fers i interrompre’ls com ara passa. El cert és que, tecnològicament, les nostres eines de feina han canviat força.”

Aquest canvi no ha estat, però, l’únic. Els vehicles s’han modernitzat i han acurat el seu confort d’una manera gairebé increïble i els taxistes han viscut un canvi generacional que, per força, farà esborrar molts dels tòpics que han existit al seu voltant: “Els xofers més joves disposen d’un nivell cultural més elevat perquè han de superar un examen de coneixement metro­po­lità que avalua la seva capacitat d’orientació i ubicació en la ciutat –la qual cosa comporta conèixer-la en profunditat– i que també conté pro­ves de història, català, anglès, etc.”

Així, doncs, a més dels exàmens de conducció, aquests conductors professionals han de demostrar uns conei­xe­ments intel·lectuals i, sobretot, “el taxista ha de gaudir de la conducció i del tracte amb el públic. Hem de pensar que els trajectes mitjans per ciu­tat tenen una durada aproximada de quinze minuts i que, per tant, durant el dia podem tractar amb gent molt diversa, sense oblidar mai que en­tre les quatre portes del taxi poden ocórrer coses impressionants i que el conductor pot escoltar històries i testimonis personals molt impac­tants, perquè els clients aprofiten, a vegades, aquella estona per expli­car problemes que només con­ta­rien a persones molt properes, si ho fessin.”

La coneixença i el contacte amb altres persones deixa sempre “ex­­pe­riències inesbor­ra­bles, perquè la conversa amb determinats in­di­­vi­dus o les anècdotes que hi has viscut fan que creixis indi­vi­du­al­ment i que valoris les situacions i el món que t’envolta de manera di­fe­rent, ja que el comprens millor.”

Però, si dedicar-se al sector del taxi comporta poder enriquir-te a través del ca­liu humà i “disposar de llibertat d’horaris i planificar-te el temps de lleu­re tal com desitgis”, també significa “haver de de­dicar moltes hores de la teva vida a la feina, perquè amb una jornada de vuit ho­res, els in­gres­sos són insuficients.”

A aquest problema s’afegeix un altre que, so­vint, els usuaris no es plantegen: “Barcelona és una de les ciutats més ca­­res d’Europa i, tanmateix, les tarifes del servei del taxi són unes de les més barates. A més a més, estan prefixades per l’Administració, la qual, però, no in­tervé en el preu dels carburants, assegurances, etc.”

Fi­nal­ment, un altre dels inconvenients del seu treball és l’estrès que com­por­ta la conducció per ciutat i la possibilitat que tenen de patir un accident, deri­va­da d’aquesta pressió i de la gran quantitat d’hores que passen treballant. Per aquest motiu, l’associació, que “està oberta a tots els professionals del sector, disposa d’un fons assistencial que co­breix les despeses ocasi­o­­nades pels accidents. Tot i així, vigilem que els nostres con­duc­tors siguin persones responsables al volant, pel bé dels clients i de l’as­­sociació, ja que el nostre fons assistencial està pensat per ser utilit­zat en situacions excecionals, i no podem convertir l’excepció en norma.”