Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. José Román López, Sra. Sor M. Jesús Beortegui Arrondo
SR. JOSÉ ROMÁN LÓPEZ, SRA. SOR M. JESÚS BEORTEGUI ARRONDO.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSÉ ROMÁN LÓPEZ, SRA. SOR M. JESÚS BEORTEGUI ARRONDO. PSICOCLÍNICA NUESTRA SEÑORA DE LA MERCED

Obra:

Text del 2003

La història de les nostres institucions és la crònica d’una adaptació constant a les circumstàncies de l’entorn.

La cura i l’atenció dels malalts psiquiàtrics i geriàtrics han recaigut tradicionalment sobre les congregacions religioses. La desvinculació d’aquests serveis del concepte cristià de caritat, per tal d’esdevenir un deure de l’Estat amb els ciutadans i un camp empresarial més per al sector privat, ha transformat substancialment les activitats, les tasques i l’estil de gestió d’aquests centres, però no pas la seva titularitat. D’altra banda, els ordes religiosos titulars també han participat en el procés de canvi intern de l’Església, de manera que aquests establiments n’han patit les conseqüències. La Psicoclínica Nuestra Señora de la Merced, de la Congregació de les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús, n’és un exemple: “S’ha reduït la presència de germanes als centres, per la qual cosa han estat substituïdes per personal seglar, això sí, seguint amb el nostre esperit de servei, hospitalitat i acolliment. Per a nosaltres, les persones ateses han de rebre en tot moment un servei individualitzat i de qualitat.” “La història de les nostres institucions és la crònica d’una adaptació constant a les circumstàncies de l’entorn. Sota la perspectiva mèdica, hi ha un abans i un després de l’aparició dels psicofàrmacs. Fins els anys 50, els banys de relaxació, la trementina, la fe i la compassió, eren els únics mètodes de què disposàvem. En aquesta dècada, l’aparició de nous fàrmacs va obrir una porta d’esperança al tractament dels malalts i va reduir la duresa de la nostra tasca.”

Un altre gran canvi ha estat conseqüència dels fons econòmics públics: “Els últims anys hem establert diferents concerts econòmics amb la Generalitat de Catalunya. Aquest fet ens ha permès poder oferir un millor servei. El 65% de la nostra despesa és en concepte de salaris dels treballadors. És a dir, com més milloren aquests concerts, millor atenció individualitzada podrem oferir als nostres pacients.”

El ventall de serveis que la Psicoclínica Nuestra Señora de la Merced ofereix és molt variat i s’estructura a partir de la divisió entre salut mental i psicogeriatria. Pel que fa a la salut mental, el centre d’internament acull “tant malalts aguts com subaguts.”

El 2002 l’establiment va allotjar 537 malalts. Paral·lelament, les atencions es complementen amb el Centre de Salut Mental de Gràcia, on el mateix any es van realitzar més de 12.000 consultes, i amb un Hospital de Dia, “un servei de caràcter rehabilitador que té com a objectiu el tractament durant els dies laborables dels malalts en fase intermitja.”

El servei ofertat a psicogeriatria disposa d’un espai amb quaranta llits per a malalts de llarga estada i vuit per a malalts convalescents, dos hospitals de dia amb capacitat de 55 places que atén una mitjana anual de 150 pacients, un equip d’atenció domiciliària de suport a l’atenció primària en contacte amb la xarxa pública per a malalts oncològics i terminals del districte d’Horta-Guinardó, anomenat PADES, que atengué 290 pacients el 2002, i un servei de diagnòstic, valoració i seguiment de la demència, denominat UFISS, que n’atengué 450. De les característiques i serveis esmentats, n’hem de destacar el PADES i l’UFISS. “El PADES és un servei d’atenció domiciliària especialitzada desenvolupat per un equip d’atenció multidisciplinari composat per un metge, tres infermeres i una treballadora social. La seva filosofia d’actuació és l’atenció integral en tots els vessants: sanitari, social, psicològic i espiritual. La família és un altre dels objectius primaris d’aquest equip. Per això, davant la peculiaritat tant tècnica com humana d’aquest servei, es requereix que els professionals disposin d’un alt grau d’especialització, una gran capacitat de treball i una gran sensibilitat humana en el tracte al malalt i als seus familiars. En el procés d’atenció hi ha tota una metodologia: la programació de la primera visita, on s’estableix un diagnòstic global de les àrees socials i sanitàries, un pronòstic de la situació i l’establiment del pla d’atenció i visites domiciliàries, així com la coordinació amb els altres recursos sanitaris i socials, i, si la situació ho requereix, l’ingrés. Malauradament, cada vegada són més les actuacions que realitza aquest equip, les quals s’han de dirigir, a més de a l’atenció sanitària, a resoldre situacions d’abandó social i familiar de persones grans amb pluripatologia i amb absència de familiars directes que puguin assumir-ne les necessitats i el suport afectiu i emocional que tota persona necessita. Seguint amb la mateixa línia, dia a dia es comprova l’existència de focus de marginalitat en els nostres ancians. Elements com la soledat, les barreres arquitectòniques, l’individualisme de la societat, el ritme frenètic de la vida, la desestructuració de les famílies, etc, ens obliguen a fer una crida a la consciència col·lectiva d’aquesta societat.” D’altre banda, les UFISS són les unitats interdisciplinàries per a la detecció i control ambulatori dels trastorns cognitius (demència senil, vascular, alzheimer…). Patologies que estan creixent els darrers anys, fins al punt que han originat la creació o ampliació de serveis específics, com llits hospitalaris destinats a convalescència, és a dir, a malalts que presenten un d’aquests trastorns en fase aguda, i també a malalts que requereixen llits de llarga durada quan la situació no s’estabilitza i els familiars no se’n poden fer càrrec.”

La importància de serveis com el PADES rau en el fet que estan obrint noves vies de tractament i atenció força més humanes i càlides per als malalts en fase terminal o amb patologies cròniques que requereixen un seguiment permanent. Aquestes vies, però, demanen més esforços econòmics per part de l’Administració. Com més elevat sigui el pressupost en matèria de benestar social, més alt serà el nivell de vida de tots els col·lectius que formen el nostre país. Paral·lelament, centres com la Psicoclínica Nuestra Señora de la Merced han viscut una reconversió que els ha conduït a ampliar el nombre de serveis des de la salut mental estricta cap a l’atenció de les persones amb trastorns cognitius i malalties terminals. Són conscients que “l’augment de l’esperança de vida no ha comportat sempre de manera proporcional un augment de la qualitat de vida. En allargar-se la vida de les persones, estan apareixent noves incidències mèdiques, moltes relacionades amb l’àrea psiquiàtrica. Des de l’Administració i la societat s’ha de fer un esforç per integrar aquesta nova realitat a la nostra existència quotidiana, perquè en el futur las demandes socials amb més pes demogràfic poden pertànyer a les generacions més envellides. S’han de buscar els mitjans –i posar-los a l’abast de tots els ciutadans– perquè les persones grans, amb o sense un trastorn cognitiu o mental, puguin gaudir d’una vellesa atesa i social. Evidentment, l’Estat no podrà assolir tot el cost econòmic i social que això comporta, però sí que podrà promoure la conscienciació i implicació de la societat civil en una atenció col·lectiva a la gent gran que permeti desarrelar unes cures basades en l’atenció ambulatòria i domiciliària, deixant l’internament per a quan sigui veritablement imprescindible.”