Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep Anton Grau i Dra. Josefina Puig
SR. JOSEP ANTON GRAU, DRA. JOSEFINA PUIG.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP ANTON GRAU, DRA. JOSEFINA PUIG. HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

Obra:

Texto del 2003

Caminem cap a un hospital del segle xxi amb unes característiques totalment diferents de les dels altres hospitals catalans.

La història de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és la història de la sanitat catalana, és una història de sis-cents anys que ha convertit aquest centre en un dels grans hospitals de referència de Catalunya i també de fora, perquè grans metges hi han treballat i milers de pacients hi han estat tractats. Actualment podem parlar d’unes trenta-cinc mil altes hospitalàries a l’any, de més de cent quaranta mil consultes externes, o d’unes cent cinquanta mil urgències i dotze mil intervencions quirúrgiques, unes xifres impressionants que han portat el Sant Pau a ser un mirall per a molts d’altres hospitals de l’Estat espanyol.

El senyor Josep Anton Grau, director general, i la doctora Josefina Puig, gerent de la divisió hospitalària, ens expliquen quina és la realitat d’avui i com es planteja el futur una institució amb tanta història. Abans, però, ens parlen de la situació de la medicina catalana en aquests començaments del segle xxi: “Jo diria que en els darrers vint anys la medicina catalana ha estat en un nivell molt alt, i no parlo només de tecnologia, sinó de la sanitat catalana en conjunt, que contempla des dels grans hospitals fins a l’atenció primària bàsica, passant per l’atenció a la salut mental i la xarxa sociosanitària. A grans trets sóc del parer que el creixement d’aquests àmbits ha posat l’atenció sanitària a un nivell molt competent.”

Els hospitals catalans ja fa temps que estan entre els més valorats de l’Estat, ens ho diu el fet que dels vint millors n’hi hagi tretze de catalans, i les grans intervencions que s’hi fan són clau per al desenvolupament de la medicina a Espanya i també a Europa: “Això és cert, però deixi que insisteixi en el fet que tan importants són les grans intervencions quirúrgiques i els processos complexos, com els trasplantaments o el tractament del càncer posem per cas, com treballar en aspectes bàsics que influeixen molt en la qualitat de vida, des de la prevenció fins a la medicina pal·liativa, que sovint oblidem i que són fonamentals.”

En aquests moments, precisament, l’Hospital de Sant Pau està endegant un projecte de futur molt ambiciós que mantindrà l’hospital com un dels centres pioners del món en l’atenció als pacients i en la recerca i docència biomèdiques: “Sis-cents anys d’història han significat tres seus per al nostre hospital, una en el casc antic, que va ser l’Hospital de la Santa Creu; la segona és la seu actual, construïda per Domènech i Montaner, i la tercera, que ja funciona parcialment, és un hospital pensat per fer front als reptes del segle xxi. Però el més important és que aquests canvis de seus s’han fet sempre tenint en compte criteris mèdics, és a dir, quan Domènech i Montaner projectà l’hospital el 1900, l’important era treure el centre del casc antic de la ciutat per problemes d’higiene. A més, l’estructura en pavellons independents reflecteix el desenvolupament de les especialitats mèdiques, que tot just començaven a perfilar-se, i l’entorn enjardinat contribueix a la dignificació del pacient.”

Tot pensat, doncs, per donar una millor atenció a l’usuari, i això és també el que vol tenir en compte el nou centre hospitalari de Sant Pau: “Ara les especialitats mèdiques han de treballar en equips multidisciplinaris, i per això els espais del nou edifici són integradors i polivalents. A més, mantindrem el concepte de parc continuant amb aquesta filosofia de Domènech i Montaner, però a més l’obrirem al ciutadà perquè el Sant Pau ha de continuar essent aquest hospital diferent que ha estat sempre.”

El projecte del Sant Pau, doncs, és un projecte global que integra les ciències de la salut i la recuperació del patrimoni cultural; un projecte que tracta per damunt de tot d’unir-se a la ciutat: “És obvi que els hospitals estem encara molt tancats a la societat, però ho estem per moltes raons, des de les purament arquitectòniques fins a l’accessibilitat o l’actuació dels mateixos professionals del centre. Pensem que hem d’anar-lo obrint i treballar des d’un altre punt de vista. Volem que el Sant Pau es converteixi en un parc del coneixement i per això estem treballant en la divulgació de les ciències de la salut. Quan el nou hospital estigui acabat i els setze pavellons Patrimoni de la Humanitat de la Unesco quedin lliures, acolliran activitats de divulgació i, sobretot, activitats de docència i de recerca perquè un gran hospital com el nostre ha de continuar fent recerca com ho ha fet fins ara, i encara més si pot ser.”

El Sant Pau defensa un model en què l’atenció al pacient està íntimament lligada als programes de recerca i docència del centre, i inclou aspectes com l’educació, la prevenció i el control de per vida de malalties cròniques, “l’única forma de garantir la qualitat de l’assistència sanitària actualment.”

Totes aquestes innovacions van adreçades a consolidar el Sant Pau com a hospital de referència: “Alguns dels nostres professionals ja estan treballant per fer l’atenció especialitzada en un centre d’atenció primària, perquè pensem que aquesta col·laboració entre els diferents nivells de la xarxa sanitària és fonamental. Els hospitals han de tenir, com més va més, llits d’aguts, però de molt aguts. És a dir, el lloc on un pacient està més bé és casa seva, i si se li pot oferir un hospital de dia, on ve a fer el tractament i torna a casa un cop s’ha recuperat, si li podem donar atenció domiciliària o fer una intervenció ambulatòria, molt millor. Tot això dóna més qualitat de vida al pacient i la seva família, i té menys cost per a la sanitat.”

És evident, però, que per aconseguir això calen molts recursos: “La nostra filosofia és que s’ha d’entendre que manquen recursos per a la sanitat pública i que els governs ho tenen difícil per arribar a tot arreu, per això hem de fer el que sabem fer molt bé i deixar que els altres facin el que també saben fer molt bé. M’explico: nosaltres entenem que si altres centres fan una activitat millor que nosaltres, el millor és que la facin ells i nosaltres podrem dedicar els recursos a allò en què ja som excel·lents. Pensem que és així com hem de col·laborar i coordinar-nos amb la resta del sistema sanitari, es tracta que l’usuari no noti aquestes diferències, però que hi hagi una coordinació sobre com reparteixes l’atenció en la nostra societat.”

Les noves tecnologies formen part ja de l’hospital del present i continuaran essent fonamentals en el del futur: “A banda de les grans inversions en aparells tècnics que ajudin els nostres professionals en la seva tasca, també hi ha tot un sistema de gestió informatitzat que és importantíssim. La digitalització de les històries clíniques comença a ser un fet i ja tenim actualment nou sales en què les infermeres fan la programació del malalt amb un programa dissenyat per fer-ho. Realment, hem fet una aposta de futur en aquest sentit.” Igual que també s’ha fet per donar les millors eines als professionals del centre per fer que continuïn estimant-se el Sant Pau com ho han fet generacions i generacions de metges i infermeres catalans.