Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep Antoni Bombí Latorre et alia
SR. JOSEP ANTONI BOMBÍ LATORRE.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP ANTONI BOMBÍ LATORRE. ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES DE CATALUNYA I DE BALEARS

Obra:

Text del 2002

L’Acadèmia continua participant activament en la defensa dels valors de la cultura catalana, ja que forma part de la vocació altruista de la nostra institució.

Per a Josep A. Bombí, president de la centenària Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (ACMCB), “l’associacionisme és un fet diferencial de Catalunya en relació amb la resta de les comunitats autònomes de l’Estat espanyol. La societat civil catalana és molt rica en iniciatives de tipus social paral·leles a les accions dels governs. Aquest impuls privat permet dur a terme i fer realitat molts projectes que d’altra manera –només amb els recursos públics existents– no es podrien materialitzar.”

Dins d’aquest corrent social, l’ACMCB és una institució amb una llarga trajectòria –130 anys– que és el resultat de la fusió de dues societats, la Societat Mèdica El Laboratori, creada el 1872, i l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, fundada el 1876. La seva instauració va estar fomentada per la inquietud de grups d’estudiants de medicina que desitjaven constituir grups de treball per millorar la seva formació amb un vessant més pràctic i més científic. Després, amb l’evolució de la medicina, “s’han anat constituint altres societats agrupades en especialitats (en aquest moment l’Acadèmia n’agrupa 77 i té 22 filials arreu dels Països Catalans). En l’actualitat, té més de 19.000 socis voluntaris que pertanyen a les diverses branques sanitàries: metges, farmacèutics, psicòlegs, infermers, fisioterapeutes, biòlegs, químics, gestors, etc.”

Els objectius de l’ACMCB són fonamentalment treballar en la formació continuada en l’àmbit de les ciències de la salut i contribuir a la millora del país, en especial de la seva cultura mèdica. La labor desenvolupada per l’Acadèmia al voltant de la medicina i de totes les altres ciències que s’encarreguen de vetllar per la salut i el benestar dels catalans, es pot resumir en les paraules següents, pronunciades pel doctor Alsina i Bofill, un dels seus membres més destacats, l’any 1975: “L’Acadèmia ha compartit sempre totes les inquietuds, totes les aspiracions, totes les realitats del nostre país. Ha sentit la joia de les hores alegres i ha sentit el dolor de les hores adverses. Ha contribuït des de fa 103 anys –aleshores– a edificar el país a través de la medicina.”

Les paraules anteriors demostren que “l’Acadèmia ha participat i continua participant activament en la defensa dels valors de la cultura catalana” més enllà de l’estricte camp sanitari. I tota aquesta labor és portada a terme sempre d’una forma totalment desinteressada pels seus membres, “ja que forma part de la vocació altruista que té la nostra institució.”

L’entrada en aquesta institució és possible presentant una sol·licitud que ha d’anar avalada per dos socis. Aquesta candidatura s’estudia i el professional pot ser acceptat o rebutjat. El principal objectiu de l’Acadèmia continua sent la formació i el perfeccionament dels coneixements dels professionals de les ciències de la salut i els seus estudiants. Aquest reciclatge es vertebra “a través de les diferents societats i filials que formen l’Acadèmia, les quals fan activitats com a mínim un cop al mes. Les trobades tenen lloc a les nostres instal·lacions, les quals, a més a més, estan obertes per a l’organització de congressos, conferències, etc.”

D’altra banda, també s’ha de destacar que “la pertinença a la nostra institució confereix, sens dubte, un cert prestigi als seus membres pel reconeixement que té arreu del país.”

L’Acadèmia manté uns estrets lligams amb cadascun dels col·legis professionals que conformen les branques sanitàries, que són molt forts principalment amb els col·legis de metges i especialment amb el Col·legi de Metges de Barcelona, ja que “la nostra seu social està ubicada en el mateix edifici que allotja aquest col·lectiu. Tanmateix, avui dia tots els professionals que treballem en un mateix sector hem de mantenir una relació estreta i fluida per tal de millorar la tasca global.”

A més a més, l’Acadèmia rep el suport de moltes institucions públiques i privades que reforcen la seva missió. Els professionals de les ciències de la salut tenen una característica co-muna: “El seu desig de superar-se i d’adaptar els seus coneixements a les necessitats del moment. En els professionals de les ciències mèdiques és freqüent una tendència a l’autocrítica amb vista a millorar, perquè la ciència evoluciona a un ritme molt accelerat. Mitjans i tractaments considerats com a consolidats fa cinc anys han quedat ara obsolets, la qual cosa fa que els professionals n’hagin d’aprendre de nous.”

Aquesta transformació que ha patit la branca sanitària determina que “s’hagi de treballar a partir d’equips multidisciplinaris al capdavant dels quals hi ha d’haver una persona que no ha de manar a la manera de fa uns anys, sinó que ha de propiciar la cooperació i l’especialització de cada un dels seus membres.”

La recerca és el gran tema pendent en el nostre país: “Requereix un elevat finançament, uns professionals idonis i unes idees escaients. A nosaltres només ens manca el primer component, perquè de les nostres universitats i els hospitals ja surten professionals de primer nivell. La falta de mitjans obliga molts dels nostres investigadors a marxar a l’estranger per fer la seva tasca. Aquestes persones fan país des de l’exterior, però és una llàstima que el nostre pressupost per a la investigació sigui un dels pitjors d’Europa, malgrat els esforços de l’Administració.”

Tot i així, els nostres professionals destaquen en molts camps: “En oftalmologia, urologia, cardiologia, cirurgia, hepatologia, etc., i fan que el sistema sanitari del nostre país sigui de molt bona qualitat.”

Tot i que en referir-nos a les ciències mèdiques és inevitable pensar en primer lloc en els metges, hem de tenir en compte que les altres professions del sector tenen un pes cada cop més important en l’actuació sanitària, i també en l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques. Aquesta participació i aquest protagonisme s’incrementaran de segur en els propers anys: “Els col·lectius dels farmacèutics, psicòlegs, infermers i fisioterapeutes són grups molt actius. Pel que fa als biòlegs, químics, físics o economistes, com que es tracta de col·lectius que s’han incorporat més recentment a les ciències de la salut, el seu nombre és molt petit encara.”

Aquesta és la història i l’esperit d’una institució que ha fet país –i sobretot cultura médica– durant els seus anys d´història, alguns dels quals molt intensos. El futur possiblement estarà determinat per la importància creixent del treball cooperatiu i interdisciplinari dels diferents professionals de la salut i per l’increment del ritme, encara més, i la intensitat de la seva feina, la qual esdevindrà més i més exigent: “Tradicionalment, s’ha considerat els metges com aquelles persones que no poden parar mai d’estudiar, perquè s’han de reciclar contínuament. Això cada vegada és més cert i necessari en tots els professionals de les ciències de la salut.”