Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep Costa Dalmau
SR. JOSEP COSTA DALMAU.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP COSTA DALMAU. FUNDACIÓ ESPORTIVA FIGUERES

Obra:

Text del 2002

Els joves jugadors han de competir, però dins d’un ordre que passa per observar sempre un comportament cívic; el nostre lema es: Educa’t amb l’esport 

Tot i que Catalunya ha avançat força en matèria esportiva pel que fa a les in­­­fraestructures i a la formació de les noves generacions d’esportistes des de l’ar­ribada de la democràcia a l’Estat espanyol, el cert és que en el cas de les comarques les mancances continuen sent moltes i greus, en part per­què al nos­tre país s’ha imposat una mena de centralisme barceloní, que des­cuida les zones perifèriques com Figueres en les quals els projectes esportius s’han desenvolupat majoritàriament d’una forma un tant incon­ne­xa i sense con­­fi­gu­rar un veritable projecte de futur tant en els mitjans com en les persones.

En aquest context, la Fundació Esportiva Figueres va néixer “l’any 1996” per intentar pal·liar aquest dèficit: “Partint de la base que la Unió Es­por­ti­va Figueres és un equip de futbol emblemàtic a la comarca de l’Alt Em­pordà, es va plantejar la necessitat de constituir un projecte de fu­tur per a la formació de les noves generacions d’esportistes, no tan sols des del vessant estrictament esportiu, sinó també des de la for­ma­ció en els valors ètics i socials.” L’elecció d’una fundació com a for­ma d’organització en comptes de qualsevol altre tipus d’institució va res­pon­dre al desig “de perdurar en el temps i que el projecte sobrevisqués a la participació dels seus fundadors. Es desitjava desenvolupar un pla formatiu amb nens a partir dels sis anys per tal que poguessin pro­gres­sar com a persones i esportistes dins del club fins a accedir, si es donava el cas, a les files del primer equip de la Unió Esportiva o arri­bar a la disciplina d’altres clubs de reconegut prestigi en el país. En aquest sentit, primerament es va signar un conveni de col·laboració amb el Futbol Club Barcelona, i en aquests moments hi ha incor­po­rats als seus equips jugadors provinents de la pedrera. Actualment, hi ha establert un acord amb l’Espanyol i properament s’incor­po­ra­ran a aquest club altres jugadors. I tot això, tenint present la relació i els lli­gams de la Fundació amb la Unió Esportiva Figueres i la voluntat per part d’aquesta entitat de cooperar amb l’equip en tot moment, sem­pre però amb una plena independència administrativa i de funcionament.”

El Patronat de la Fundació està constituït per vuit membres, a més de tres re­presentants de les institucions altempordaneses. Són els següents: Jo­sep Costa i Dalmau, el seu president, Josep Miquel i Ballart, Ramon Mi­quel i Ballart, Ramon Miquel i Vilanova, el seu vicepresident, Albert Do­mín­guez i Vila, Antoni Conesa i Gibert, Aureli Teixidor i Calvet, Joan Arman­gué i Ribas, alcalde de Figueres en representació de l’Ajuntament d’aquesta ciu­tat, Jordi Cabezas i Llobet, president del Consell Comarcal de l’Alt Empor­dà, en representació d’aquesta entitat, i Josep Company i Molar, repre­sen­tant de la Unió Esportiva Figueres SAD.

A la Fundació, els valors ètics, esportius i socials dels joves que s’integren dins del seu projecte esportiu sempre han estat tant o més importants que els seus èxits professionals. Això explica la importància concedida al Re­gla­ment intern i normes de conducta que els integrants han de respectar i, especialment, el fet que, per a la Fundació, un bon esportista, fins i tot un es­portista d’elit, format en la seva escola que no hagi assolit aquests va­lors representi un exemple poc adequat per a la resta de membres del pro­jecte: “Per a la Fundació és molt important que els nens puguin fer com­patibles els seus estudis amb l’esport i, de fet, dels sis als 10 anys s’integren en l’Escola de l’Esport, on el més important és l’aspecte lú­dic i no pas l’esportiu. En aquest moment, tots els alumnes juguen i participen, tot i els seus diferents nivells. Els entrenadors no es fixen en els seus valors esportius, sinó que aquests infants de­sen­volupin una activitat física agradable i reforcin determinades habi­li­tats i ca­rac­terístiques necessàries, com ara la psicomotricitat. A par­tir dels 10 anys, comença l’etapa del futbol base, que després deri­va­rà cap a la de futbol amateur, la qual, al seu torn, pot conduir aquest jovent cap a la pràctica del futbol professional. En aquesta segona eta­pa es fa una selecció en relació amb els valors esportius dels juga­dors, però sempre atenent la seva formació com a persones abans que no pas com a esportistes.” Per formar-los esportivament, la Fundació dis­posa de tot un equip d’entrenadors professionals encarregats de la seva preparació des de l’Escola de l’Esport. Durant aquesta primera etapa, els ju­gadors entrenen dos cops per setmana i disputen els encontres el cap de setmana. En les categories amateurs, s’entrena un cop més per set­ma­na i s’apuja el nivell d’exigència i rendiment fins a assolir les carac­te­rís­tiques del futbol professional.

En l’actualitat més de 300 jugadors s’apleguen al voltant d’aquesta ori­gi­nal i necessària “filosofia formativa”, tan poc freqüent en el món de l’es­port on cada cop més s’imposa la manipulació mediàtica dels esportistes, que els converteix en ídols de masses sense cap rerefons humanístic: “L’es­port té una cultura darrere fonamental, i si s’està perdent és per culpa de l’adulteració externa.” Per a la Fundació Esportiva Figueres l’es­port sempre ha de contraposar-se a la violència, i és per això que “quan un jugador comet un acte violent, la Fundació sempre dobla la san­ció que l’esportista rep de la Federació.” El rebuig a la violència i a les for­mes poc esportives de competitivitat no significa la negació d’aquest ele­ment: “Els joves jugadors han de competir, però dins d’un ordre que passa per observar sempre un comportament cívic.”

De fet, els valors humanístics promoguts des de la Fundació es con­tra­po­sen sovint amb les exigències dels pares, més competitius del que cal­dria a l’hora d’observar els progressos dels seus fills i les seves actu­a­cions es­portives: “Al començament de la temporada, tots, teòri­ca­ment, ente­nen que els seus fills han de respectar les normes espor­ti­ves i que han d’educar-se en l’esperit esportiu, per la qual cosa ells han de ser el primer referent. Després, a la pràctica, l’exemple que donen no sem­pre és el més desitjable. A més, a alguns pares els costa enten­dre que per practicar el futbol cal una formació global que integri as­pectes ètics i que inclogui activitats com la redacció, el dibuix, etc.”, encaminades cap a la reflexió i l’aprofundiment en aspectes com la com­pa­nyonia, la cooperació, la generositat, el valor del lleure, etc. En aquest sentit, una de les iniciatives que més mostren el tarannà de la Fundació i el seu objectiu d’integració de l’esport en un projecte educatiu més am­bi­ciós és “la integració dels alumnes del col·legi Mare de Déu del Mont –nens afectats per disminucions psíquiques– en els programes de formació que desenvolupem.”

De cara al futur, tot i que ara per ara se centren exclusivament en la pe­drera futbolística, pretenen crear “una oferta esportiva que vagi més en­llà del futbol”, ja que consideren que la seva importància “s’ha mag­ni­fi­cat fonamentalment pels mitjans de comunicació” i que hi ha moltes vies, disciplines, de materialitzar l’esperit esportiu.