Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep Espona i Bayés
SR. JOSEP ESPONA I BAYÉS.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP ESPONA I BAYÉS. FUNDACIÓ GALLIFA

Obra:

Text del 2002

La història de la Fundació Gallifa es remunta a l’any 1968, quan la Sra. Dolors Ga­llifa i Coronas decidí ator­gar testament. La seva vo­luntat era que es creés una funda­ció privada sense à­nim de lucre amb objectius benèfics, docents i cultu­rals que es desenvo­lu­pa­rien a la Plana de Vic, pre­fe­­rentment als mu­ni­cipis de Sant Hipòlit de Vol­tre­gà i Masies de Voltregà. Fi­nalment, el 1970 es va cons­­tituir la Fundació Gallifa, do­tant-la amb tots els béns relic­tes, “excepte una par­cel­·la de terreny que l’Ins­titut de Germanes Terci­à­ries Domi­ni­ques de l’Anun­ciata va re­bre amb la condició que es destinés a finalitats docents”, explica l’actual president i portaveu, l’ad­vo­cat Josep Espona i Bayés.

La figura de la fundadora és molt representativa dins i fora de la Fundació: “Membre de la família Gallifa de Masies de Voltregà, va esdevenir hereva substituta a la mort del seu germà gran i de la seva germana. Casada amb l’hereu del cavaller del Vidrà, en enviduar tornà a la ca­sa pairal Mas Gallifa. Era una persona senzilla i profundament cre­ient. D’una manera genèrica, deia que la Fundació Gallifa havia de ‘fer el bé’. Hem intentat ser fidels al seu esperit i a l’acompli­ment de les finalitats fundacionals basades en els ajuts, les sub­vencions i les donacions destinades a les persones necessitades. Ha estat el nos­tre compromís, i sobretot la nostra satisfacció.”

El primer Patronat estava format per Joaquim Puigserinanell i Abadal com a president, Marià Vila d’Abadal i Vilaplana com a vicepresident i Josep Espona i Bayés com a secretari. Quan morí el president, Marià Vila d’Aba­dal ocupà el càrrec de president i Joan Riera i Rius fou nomenat vicepre­si­dent. La mort de Marià Vila d’Abadal va suposar els nomenaments de Josep Espona com a president i de Joan Riera com a vicepresident i l’entra­da d’un nou patró, Josep M. Vila d’Abadal i Serra que prendria la respon­sa­bi­litat de secretari. A la mort de Joan Riera i Rius es va confor­mar el Patronat actual amb Josep Espona, com a president, Josep M. Vila d’Aba­dal com a vicepresident, i Miquel Riera i Pujol com a secretari. La Fundació Gallifa ha anat complint les seves fites mitjançant ajuts i subvencions: “Seguint les indicacions de la fundadora, tant les unes com les altres han estat destinades a les parròquies de Sant Hipòlit de Voltregà, de Masies de Voltregà, de La Gleva, de Vinyoles i d’Orís. Tam­­bé s’han donat subvencions a institucions benèfiques, docents i assistencials (Càritas, Llar Juvenil, Agrupació Prosubnormals, Banc de Sang, Cooperativa Calandra, Fundació Centre Mèdic Psicopeda­gò­gic, Germanetes dels Pobres, Hospital de Sant Jaume, etc.), subven­cions amb finalitats culturals i beques per a estudiants universitaris.”

Els béns dotacionals de la fundadora eren principalment finques rústiques. Als anys 70, a través d’uns préstecs, la Fundació va a­conseguir que els ma­so­vers que havien conreat les terres tota la vida esdevinguessin propietaris; en contrapartida, el capital obtingut va permetre augmentar les subvencions i les ajudes a diverses persones físiques i juridiques. “Per altra banda, els Ajuntaments de Sant Hipòlit i de Masies de Voltregà van rebre terrenys que serien destinats a camps de futbol; també es va efectuar la dona­ció d’uns terrenys que va possibilitar a l’Ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà l’adquisició del pavelló municipal d’esports on ara realitza la seva activitat el Club d’Hoquei sobre Patins Voltregà; l’Ajuntament de Sant Hipòlit va ser el beneficiari d’una altra parcel·la on es construiria la residència d’avis Fundació Gallifa i la llar del jubilat Fundació Galli­fa; també una altra parcel·la on s’ha construït el Centre d’Assistència Primària de sant Hipòlit de Voltregà.”

Cal destacar dos convenis: “Un amb la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic, per al projecte de remodelació de dues plantes per a la ubicació de la Unitat de Llarga Durada i la Unitat de Convalescència, i un altre de col·laboració entre la Fundació Gallifa i la Fundació Hospital de la Santa Creu de Vic per assolir el bon fun­cionament de la residència.”

A principis dels anys 80, es va crear la nova Llei de fundacions privades de Catalunya. Josep Espona no dubta en avaluar-la de positiva: “Va per­me­tre canalitzar moltes activitats d’entitats sense ànim de lucre. La se­va eficàcia ha estat manifesta en l’activitat econòmica de Catalunya i sobretot ha estat molt constructiva per al futur del país. La nova Llei re­centment aprovada que modifica l’anterior és també força signifi­cativa.”

Tot i així, creu fermament que caldria rectificar el tractament fiscal que continua sent poc beneficiós per a les fundacions. La Fundació Gallifa ha estat gestionant satisfactòriament el seu patrimoni: “Per evitar l’erosió dels béns, es va posar en marxa el conveni amb la Funda­ció Hospital de la Santa Creu de Vic. És evident que les funda­cions no podem córrer riscos. Un capital dinerari pateix les envestides de la inflació i la seva rendibilitat cada cop és més baixa. En conse­qüèn­cia, vam decidir solidàriament unir esforços per potenciar les fina­litats de la senyora Gallifa de cobrir les necessitats de la gent gran.”

La fundació entesa com a impulsora de l’obra benèfica i social segueix viva en l’actualitat. “La funció de suplència de les fundacions és important. El fet que hi hagi gent com la nostra fundadora que doni part o la totalitat dels seus béns per uns fins determinats sense ànim de lucre és força interessant per a la nostra societat. Les fundacions privades desenvolupen una gran tasca, però, insisteixo, cal millorar el seu tractament fiscal.”

Actualment hi ha creades al voltant de 1.800 fundacions arreu de Catalunya. Per a Josep Espona representa un honor i un orgull haver format part del Patronat de la Fundació Gallifa des dels inicis: “La satisfacció que m’ha donat la vida professional arriba quan es pot fer un bé als altres i quan es pot intervenir en entitats com aquesta.”