Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep Flores Vallcorba
SR. JOSEP FLORES VALLCORBA.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP FLORES VALLCORBA. FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS

Obra:

Text del 2002

Quan una persona aprèn a jugar a escacs, és difícil que deixi de practicar-lo perquè és un joc que apassiona.

A Catalunya la pràctica esportiva i lúdica dels escacs és present des de fa molts anys. Les primeres competicions es van iniciar a principis del segle xx. A mesura que anava creixent l’interès per aquesta pràctica, hi havia més clubs esportius que instauraven una secció d’escacs. Els primers apassionats d’aquest joc van contribuir decisivament a la seva popularització i al naixement d’un organisme que regularia les competicions d’àmbit català, la Federació Catalana d’Escacs. Creada el 1925, la Federació és la degana de totes les federacions espanyoles. La seva antiguitat i perdurabilitat en el temps és una mostra del suport que troba en la societat catalana. Josep Flores n’és el president i un gran amant d’aquest joc originari, segons sembla, de l’Índia. “Es creu que va néixer a l’Índia cap al segle iv aC. Es tractava d’un tauler dividit en 64 caselles i amb 32 peces en joc. A Europa es va introduir cap al 700 dC amb la conquesta musulmana de la península. A Espanya el va introduir Alfons X.” Es jugava seguint les normes àrabs segons les quals la reina i l’alfil eren peces relativament dèbils que sols podien avançar una casella cada vegada. Als segles xvi i xvii, els escacs van evolucionar i la reina esdevingué la peça més poderosa. Més endavant, es va introduir la norma al pas i el concepte de l’enroc. Si bé durant anys va ser l’esport preferit per la noblesa i l’aristocràcia –se l’anomenava ludus regis, o joc de reis– a poc a poc va anar popularitzant-se i introduint-se en cafès i universitats. El 1924 es va fundar a París la Federació Internacional d’Escacs que agrupa totes les federacions nacionals i estableix el reglament de les competicions i les categories dels jugadors. És l’encarregada d’organitzar els campionats mundials. La Federació Catalana va entrar a formar-ne part el 1925. La repercussió social d’aquest esport va fer que en determinades poblacions catalanes, sobretot les de la Plana de Vic, hi nasquessin petites empreses familiars dedicades a l’elaboració dels taulers i de les peces de fusta. Durant més de 200 anys va ser la font d’ingressos de moltes famílies de Sant Pere de Torelló i Torelló que confeccionaven els jocs amb fusta de boix que extreien de les muntanyes de la zona.

Avui la Federació Catalana d’Escacs aglutina 248 clubs i el seu principal objectiu és el foment d’aquest esport. “Promovem que els clubs associats es regeixin per les normatives oficials establertes. Organitzem els campionats de Catalunya. El nostre país és molt ric en organització de competicions que tradicionalment han tingut lloc durant les festes majors dels pobles. La resta de competicions les organitzen la Federació i els clubs. Des de la secretaria tècnica de la Federació es creen i modifiquen els reglaments de les competicions catalanes adaptant-les a la normativa de la Federació Internacional. Regulem i mirem de coordinar totes les competicions d’àmbit comarcal.”

La Federació Catalana va més enllà d’aquestes responsabilitats i ha volgut avançar-se a la Federació Internacional introduint un nou tipus de partida d’escacs: “Les partides d’escacs actius, de 15-25 minuts de durada per adversari. També hem patentat un joc català d’escacs.”

La Federació ha lliurat més de 7.000 llicències, xifra que posa de manifest el seguiment que té aquest esport a Catalunya. “Una partida d’escacs és enriquidora però ho és més la competició. Persones de totes les edats estan convidades a prendre-hi part. En realitat, el col·lectiu de gent que hi juga és molt més ampli: sols com a afeccionats poden haver-hi més de 50.000 persones. La nostra federació és capdavantera a l’Estat espanyol: representa el 50% del nombre de clubs i el 35% de llicències.”

Un dels col·lectius entre els quals ha generat més interès és el de la gent gran: “Els metges recomanen aquest esport; ajuda a mantenir el cervell actiu i a preservar la memòria. Es denomina esport perquè hi ha un desgast energètic important durant la partida. La gent gran que el practica té un base de coneixement de l’esport que va adquirir durant la joventut. Els joves és més difícil que s’hi interessin; hi ha altres esports que els capten més l’atenció, com el futbol o el bàsquet. Els escacs és un esport adequat per fer exercici memorístic. S’ha comprovat que els nens i nenes que el juguen de petits tenen molta facilitat per muntar plans estratègics. I és que els escacs és un gran joc d’estratègia. Quan una persona aprèn a jugar-hi és difícil que deixi de practicar-lo perquè és un joc que apassiona.”

Aquest esport intel·lectual no ha aconseguit atreure l’atenció dels mitjans de comunicació. Malgrat això, la societat reconeix els valors intrínsecs de practicar-lo, ja sigui com a professional o com a afeccionat. “Es calcula que un 80% de la població sap bellugar les peces del tauler.”

Les institucions públiques han donat suport al món dels escacs a través de subvencions, però “han sorgit entrebancs en el futur d’aquest joc, sobretot pel que fa als espais on es pot practicar. Els clubs d’escacs han estat tradicionalment ubicats en petits locals, molts dels quals estan abocats a tancar per la pressió tributària marcada per l’Impost de societats. Aquells clubs ubicats en societats culturals són els que tenen més possibilitats de continuar endavant.”

Els escacs són joc olímpic. La selecció espanyola d’escacs està integrada bàsicament per jugadors catalans. “Malgrat la nostra llarga tradició esportiva, no hem aconseguit que els nostres jugadors se situïn en els primers llocs en les competicions olímpiques. Hem de donar més suport als nostres jugadors i fer que puguin professionalitzar-se.”

Una altra aspiració de la Federació és la de tenir representació davant de la Federació Internacional: “La Federació Catalana ja havia estat membre de la Internacional abans que es creés la Federació Espanyola. Si ens acollissin tindríem opcions de jugar competicions com a selecció catalana. La intenció no és desvincular-nos de la federació espanyola sinó beneficiar els nostres jugadors fent que tinguin més possibilitats de jugar a nivell internacional.”

El col·lectiu d’àrbitres d’escacs es troba integrat dins de la Federació Catalana. No és un grup gaire nombrós i això fa que moltes competicions es juguin sense arbitratge: “El campionat per equips de Catalunya belluga més de 5.000 persones durant nou caps de setmana i en cap dels encontres hi ha àrbitre. Hi ha qui diu que som un exemple de competició no arbitrada amb molts jugadors involucrats. Aquesta realitat és possible gràcies a la bona organització i al civisme dels competidors. De totes maneres, sí que es formen àrbitres regionals, nacionals i internacionals que actuen en la resta de competicions.”

Un aspecte que preocupa a la Federació és la manca de monitors. “N’hi ha una gran demanda que no es pot cobrir perquè no hi ha professionals que vulguin dedicar-s’hi. Nosaltres fem les proves per obtenir el títol de monitor català d’escacs. Ens agradaria que hi hagués monitors que ensenyessin aquest joc als alumnes en horaris lectius. Fa alguns anys els consells escolars preparaven els seus propis monitors que avui han de seguir la reglamentació que determina la Federació.”

Tot plegat posa de manifest que avui encara no es pot viure d’ensenyar aquest esport ni d’altres. “Esperem que aquesta situació pugui canviar en els propers anys.”