Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep Lamiel Vallvé et alia
SR. JOSEP LAMIEL VALLVÉ, SRA. MONTSERRAT RIVAS FAJARDO, SRA. ANTÒNIA JAURES VALLALTA, SRA. ANNA ROMAGOSA MELER.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP LAMIEL VALLVÉ, SRA. MONTSERRAT RIVAS FAJARDO, SRA. ANTÒNIA JAURES VALLALTA, SRA. ANNA ROMAGOSA MELER. TALLER-ESCOLA “VOL I BOIXET”

Obra:

Text del 2002

Hem recuperat la tradició de les puntes de coixí, que sense les nostres accions i les d’altres entitats potser s’hagués perdut.

El món de la punta de coixí viu ara un època de ressorgiment i de nova vitalitat a Catalunya. Aquesta activitat ja es realitzava el segle xviii a diferents localitats de Catalunya, però de forma destacada a l’Arboç (Baix Penedès) i a Arenys de Munt i Arenys de Mar (Maresme). El seu origen, però, no és clar. La recuperació d’aquesta antiga labor s’ha produït gràcies a l’esforç d’entitats com el Taller-Escola “Vol i Boixet” de Barcelona, que és fins ara l’únic taller-escola d’aquesta especialitat existent tant a la nació catalana com a l’Estat espanyol. Amb l’ajuda de puntaires hereves de la tradició, està donant a conèixer les puntes de coixí i ensenyant a fer-les. Fundada per Raimon Gombau, avui es troba a l’Oficina de Benestar i Família, de la Generalitat de Catalunya, al número 46 del carrer Sant Pau de Barcelona, on encara s’imparteixen cursos regulars, els dimarts, amb caràcter gratuït i amb finalitat divulgativa. Montserrat Rivas és la presidenta d’aquesta associació que en pocs anys ha despertat l’interès per l’art de les puntes de moltes persones de Catalunya. “Pretenem popularitzar les puntes de coixí i fer que les persones que n’aprenen gaudeixin de la labor. Comptem amb la col·laboració de senyores que van aprendre a fer-ne quan eren petites; després ho van deixar per recuperar-ho fa uns anys. Elles són el nostre punt de referència. A les classes que fem hi assisteixen nois i noies que han començat a fer puntes de coixí des de zero. N’hi ha de totes les edats. També ensenyem a fer puntes a l’agulla, frivolité, brodat, disseny, picat de patrons per a punts de coixí i dibuix. Realitzem monogràfics d’especialització de punts i podem atorgar una titulació oficial optativa de puntes i brodats. Hem recuperat una tradició que potser sense les nostres accions i les d’altres entitats s’hagués perdut.”

La funció real del Taller-Escola és crear un arxiu de puntes històric que a­bastarà des dels inicis de la punta fins a l’actualitat. “Volem guardar els patrons originals o les seves còpies perquè estiguin a l’abast de qualsevol que vulgui estudiar-los. Totes les puntes que arriben s’enumeren, es classifiquen i s’ordenen en uns calaixos. Cada disseny està fet amb una qua­drí­cula determinada que té un número de fil i que indica la manera de començar la labor, les variacions de punts i els acabaments. Estem reunint puntes geomètriques, Ret fi català (o puntes d’Arenys) i fantasies de l’Arboç. Són diferents tipus de puntes catalanes amb molts trets distintius.”

Arenys i l’Arboç són els bressols  de les puntes a Ca­ta­lunya. “També existeix la punta de Barcelona, barreja de punta feta amb boixet i punt d’agulla, i la punta bordana, que és brodada però no de boixet.”

Antònia Jaures i Anna Romagosa són dues artistes d’aquesta labor encarregades d’ensenyar les tècniques de punt de coixí. Antònia Jaures és d’Arenys de Munt i és una especialista en la blonda denominada de Ret fi. “He estat molts anys sense fer-ne, tot i que de petita vaig anar durant vuit anys a una escola de la Sección Femenina a aprendre’n. Tinc una base de moltes hores. Arenys de Munt es va anar industrialitzant, les dones van començar a treballar i les puntes van deixar de fer-se. Les puntaires van començar a desaparèixer els anys 50. Arenys havia sigut un poble agrícola on les famílies es treien un sobresou amb les puntes que realitzaven les dones i, sovint, també els homes.”

A l’Arboç també s’ha realitzat molta artesania amb les puntes de coixí. Fins la segona meitat del segle xix donaven feina a la majoria de les noies i dones de la població. Anna Romagosa és filla d’aquesta localitat catalana on va aprendre la blonda típica de l’Arboç, “que s’ha transmès de generació en generació. Les dones realitzaven l’aixovar, la dot de la núvia, on hi era molt present la punta de coixí. La finor i delicadesa de les peces feia que les blondes tinguessin un gran renom entre les cases de comerç de Barcelona que distribuïen aquesta artesania.”

Hi ha pocs llocs on sàpiguen fer puntes de coixí com les d’Arenys i les de l’Arboç, explica Josep Lamiel, tresorer de l’entitat. “També són les més complicades. Hi ha puntes més senzilles. La diferència està en els dibuixos i en posar i treure boixets per fer els dibuixos. En la punta senzilla cada forat és un cordó, i cada cordó són dos boixets. És matemàtic. La punta té uns nivells: el primer és el geomètric o matemàtic que és fàcil d’aprendre. El nivell més alt és la blonda.”

La que es confecciona a Arenys de Munt i a Arenys de Mar va sorgir el segle xviii com a alternativa a la que ja existia i que es feia amb seda per ornamentar vestits i roba de gent adinerada. “A les esglésies s’hi va introduir molt la punta però la de seda no anava bé. Les peces de roba d’església s’han de rentar molt i calia fer una punta més resistent. Es va provar de fer amb cotó o lli. Per fer-la bonica van estudiar una blonda fina que fos lleugera però complicada. En va sorgir la blonda de ret fi.”

La il·lusió del puntaire és arribar a fer blonda. Però no és senzill “perquè és força complexa. Aquesta es pot aplicar a mocadors, punts de llibre, escuts, flors de solapa, vestits, roba per esglésies, cases senyorials, ornamentació, làmpades, aplicacions per quadres i fins i tot escultures, arracades, braçalets…”

Avui també s’elaboren blondes a màquina encara que la qualitat i el treball no és el mateix. “Per a llenceria fina es fa molta blonda, però elàstica, que només es pot fer a màquina. La punta de coixí ha de ser de cotó o de seda.”

La blonda es confecciona a molts països del món i té molta fama la belga: “S’assimila amb la de ret fi i se suposa que té una relació amb les exportacions que es feien des d’Arenys cap a Anglaterra i Bèlgica. Hi ha peces d’art que s’han catalogat com a confeccionades amb punta belga sense que s’hagi pogut demostrar, quan segur que són fetes a Arenys.”

Precisament, l’Escola ha organitzat una sortida cultural a Bruixes (Bèlgica) “on intercanviarem tècniques d’estils puntaires. Veurem com les professores belgues treballen el coixí rodó i nosaltres els ensenyarem la nostra labor amb el coixí llarg.”

I afegeixen: “En aquells països colonitzats per l’Estat espanyol s’hi troben puntes de coixí que parteixen de les nostres. A Àfrica, Portugal i Llatinoamèrica hi trobem el mateix coixí que s’utilitza a l’Estat espanyol.”

Cada any el Taller-Escola “Vol i Boixet” organitza una trobada de puntaires que té lloc a Barcelona. El 2003 s’hi van reunir 552 puntaires: “És una exhibició de puntes de coixí que cada any té més èxit. Encara és més nombrosa, pel que fa a participants, la trobada de puntaires de tot l’Estat espanyol que en l’última edició va superar les 4.000 persones. Tothom qui observa les puntes catalanes es queda meravellat de la dificultat de la nostra labor i de la seva bellesa.”

Actualment les tècniques de punt clàssiques com la de l’Arboç i la d’Arenys s’han unit per donar lloc a la punta contemporània. “És una nova direcció que permet barrejar materials diferents. Les puntes clàssiques que es feien amb lli, cotó o seda, de qualitat molt prima, ara es barregen amb aspar i amb fils de diferents gruixos i colors.” Avui, més que mai, les puntes de coixí s’han convertit en un art que cada dia té més adeptes al territori català que ajuden a mantenir i difondre aquesta bella tradició. Des d’aquí un agraïment molt especial a la Generalitat de Catalunya, al Departament de Benestar i Família i a l’empresa Coats & Fabra.