Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep M. BERTRAN SOLER
SR. JOSEP M. BERTRAN SOLER.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP M. BERTRAN SOLER. COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

Obra:

Text del 2002

Una de les principals funcions dels col·legis de met­ges és garantir a la societat l’acció impecable i assenyada dels profes­sio­nals.

La labor dels quatre col·legis pro­­fessionals de metges de Ca­­talunya ha estat signifi­ca­ti­va al llarg dels darrers anys. La defensa i la representació dels seus integrants davant la so­cietat i les institucions ha ro­màs el poder impulsor d’un col·­­lectiu que ha aconseguit aplegar –malgrat les incon­ve­nièn­cies conjunturals– els in­te­ressos comuns dels pro­fes­sio­nals, per assolir un reco­nei­xe­ment social indispensable i un pes rellevant, inviable amb una lluita individualista i dis­gre­gada. El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona és un exem­ple punter: “L’any 1999 vam ser capdavanters a mo­dificar els estatuts, amb el fi de fer prevaler el manteniment i la millora de la competència pro­fes­sio­nal i l’exercici de la bona praxi. Som els precursors a Catalunya, i a la Unió Europea, a incorporar funcions específiques que ens diferencien.”

Segons Josep M. Bertran –president del Col·legi, metge vocacional, ciu­tadà compromès amb el poble català per la seva tasca política desen­vo­lu­pa­da durant vuit anys com a senador per Convergència i Unió a Madrid, pe­rò sobretot, home de discerniment positiu i de discurs veraç–, “és un fet irre­fu­table pugnar per la qualitat de la prestació de l’exercici pro­fes­sio­nal. La primera qüestió diferencial del Col·legi de Tarragona consisteix a iden­ti­ficar en els nostres estatuts una fórmula amb la qual realitzem, en col·la­­boració amb el Col·legi, les societats científiques i la universitat com a ens creditors, una avaluació de l’actualització dels coneixements i de les habilitats dels llicenciats en medicina i cirurgia que volen col·legiar-s’hi, per tal de facultar-los per a la pràctica professional de la medicina. La iniciativa es fonamenta en la necessitat dels metges de perpetuar i dig­nificar la competència per mitjà de la formació continuada, i respon a la velocitat vertiginosa amb què es mouen els esdeveniments en l’ac­tua­litat.”

Una segona qüestió innovadora de la institució tarragonina és la in­cor­poració d’un sistema de reconeixement periòdic de competència lligat a la col·legiació, “perquè una de les principals funcions dels col·legis de met­ges és garantir a la societat l’acció impecable i assenyada dels profes­sio­nals. No n’hi ha prou amb registrar-los, hem de vigilar l’ètica professional a través de la nostra comissió deontològica, creada i elegida per tots els col·legiats i reconeguda per tota la societat tarragonina amb equa­ni­­mi­tat i imparcialitat, per tal d’analitzar els temes que ens arriben.”

Tant les de­núncies de ciutadans contra metges negligents com els conflictes laborals entre els propis professionals es dirimeixen per mitjà d’aquesta comissió que ac­tua amb rigor i seriositat, “però no és la nostra intenció tenir un ca­ràc­ter san­cionador o punitiu.”

Aquestes actuacions tenen una gran rellevància en el present, perquè la imatge del metge pateix els efectes de­vas­ta­dors d’un trac­tament mediàtic injust: “Travessem moments delicats. S’em­fasitzen només els escassos errors mèdics, incomparables als nom­bro­sos re­sultats reeixits, dels quals no es parla perquè no són notícia. Per sort, la relació de confiança metge-pacient continua funcionant.”

El Col·legi ha definit competència professional magníficament: “La ma­ni­fes­tem com el conjunt de saber, la qual cosa significa mantenir ac­tualitzats els co­nei­xe­ments científics; saber fer, que indica portar actualitzades les ha­bilitats i la tecnologia; voler fer, que és l’actitud positiva de l’exercici professional; in­­corporar criteris d’eficiència, que suposa aconseguir els millors re­sul­­tats amb el me­nor cost econòmic; criteris d’efectivitat, és a dir, acon­se­guir re­sultats en el menor termini, i empatia, que implica generar con­fian­ça en l’entorn.”

Emparar els drets i les obligacions del metge és una tasca del Col·legi, tot i que el receptor dels serveis mèdics és contemplat com el catalitzador de la pràc­tica efectiva i honorable de la professió: “Defensem els interessos con­fluents de la societat i dels professionals de la medicina. Allò que de­sit­gen el pacient i el metge és el mateix, però ens comuniquem poc.”

Ca­ta­lunya ha avançat considerablement, tot i que el teixit social s’ha d’impregnar “de més coordinació i acció per poder determinar les grans línies mes­tres de les polítiques de cada sector. Llavors, evitarem in­su­ficiències. El ritme dels esdeveniments, de les necessitats de la so­cietat va més rà­pid que la capacitat normativa de la política de les ins­titucions.”

Cata­lu­nya va ser la impulsora del traspàs de competències en matèria de sanitat a les autonomies. La caracteritza un model sanitari avançat fixat pel govern de la Generalitat, però amb un pressupost irrisori. “No encaixa el fet que Tar­ra­gona compti amb aquest excel·lent patró, però amb un dels nivells de retribució més baixos de tot l’Estat.”

El Col·legi es mostra preocupat i crític davant el desajustament explícit entre la societat civil i les forces polítiques: “L’allunyament entre les necessitats de la societat i les directrius de la política no correspon a la pauta so­cial que ens interessa a tots. Avançaran millor aquelles civilitzacions que donin més im­por­tància a l’ensenyament i la sanitat, a la formació i la salut, els dos eixos bàsics de qualsevol patró social fructífer. Caldria fer, però, un esforç més contundent amb sanitat i en­senyament.”

El pro­to­tipus seguit pels quatre col·legis de Catalunya va més enllà d’una ten­dèn­cia al compromís i a la conciliació. Tot i respectant la territorialitat geogràfica del principat, “és essencial implantar un model que harmonitzi els cri­te­ris, amb el benentès que establim unes sinergies preponderants, que ens impliquem i ajuntem els esforços amb uns objectius consensuats que afavoreixin l’espargiment de serveis vers els col·legiats de Cata­lu­nya”, per recolzar-los en la seva labor professional i ajudar-los a consolidar-se en el present i a prosperar cap a un avenir gràvid de canvis socials i de rep­tes tecnològics i científics que milloraran el rendiment de la recerca i la se­va aplicació. “Tot això marcarà una diferència en l’exercici de la me­di­ci­na en el nou segle xxi, al llarg del qual el sector públic mundial haurà de fer la reflexió de com mantenir uns equilibris que permetin que la so­cie­tat del benestar sigui una realitat.”

Correspon a les potències po­lí­ti­ques adoptar una postura valenta, i als educadors conscienciar les gene­ra­cions jo­ves, per facilitar una promoció de la salut.