Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep M. Borràs Andrés
SR. JOSEP M. BORRÀS ANDRÉS.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP M. BORRÀS ANDRÉS. INSTITUT CATALÀ D’ONCOLOGIA

Obra:

Text del 2003

Procurem apropar el lloc del tractament al de residència del malalt tant com sigui possible, mantenint la mateixa qualitat.

L’Institut Català d’Oncologia és una organització pública del Servei Català de la Salut que té tres grans objectius: en primer lloc, donar assistència oncològica als pacients diagnosticats de càncer de tres regions sanitàries de Catalunya, que representen el 40% de la població. El segon punt bàsic és la recerca, sobretot aplicada a l’àmbit clínic i a tots els factors que poden estar relacionats amb el tractament del càncer per donar una millor qualitat de vida als pacients. I, finalment, el tercer objectiu és analitzar les tendències de la població catalana envers el càncer, és a dir, saber si augmenta la mortalitat o si s’estabilitza, i establir mesures preventives.

Tal com explica el Sr. Josep M. Borràs Andrés, director de l’Institut, durant els darrers anys a l’ICO s’estan tractant entre vuit i nou mil nous casos de càncer, i als pacients afectats se’ls ofereix la tecnologia més actual de tot Europa en el tractament d’aquesta malaltia: “Un dels problemes que té el càncer és que en el tractament normalment han de participar entre cinc i set especialistes, és a dir, és una labor complexa i de llarga duració; en el cas d’un càncer de mama per exemple, parlem d’entre sis i vuit mesos, i tothom hi ha d’intervenir en funció de la necessitat de cada cas.”

Aquesta és la filosofia de l’Institut i és així com es treballa: “A banda d’això, però, també cal tenir present que es treballa enviant oncòlegs a diferents hospitals de Catalunya, de manera que per rebre tractament de quimioteràpia no sigui necessari que el pacient es traslladi a una gran ciutat. Procurem, doncs, apropar el lloc del tractament al de residència del malalt tant com sigui possible, mantenint la mateixa qualitat.”

Així, l’esperit de cooperació entre els professionals que tracten la malaltia és una realitat: “S’ha de distingir, òbviament, entre els diferents tractaments que s’utilitzen en funció de cada tipus de càncer; n’hi ha molts que estan protocolitzats perquè són freqüents i es poden realitzar en qualsevol hospital de la xarxa comarcal, però hi ha casos menys habituals i que requereixen tecnologies més complexes i professionals molt especialitzats, tot i que el percentatge és molt més baix cal realitzar-los en determinades instal·lacions.”

I el doctor Josep M. Borràs encara afegeix: “La major quantitat de casos de càncer són els de mama, de pulmó i de còlon, i aquests tenen un tractament molt concret; tumors cerebrals, limfomes i determinades leucèmies representen únicament entre el 5 i el 10% dels casos, però són tumors que solen afectar gent més jove i, d’alguna manera, l’impacte personal i familiar que produeixen és molt més gran.”

En els últims quinze anys han canviat molt els tractaments del càncer, i també la percepció que en té la societat: “Ara la gent parla de la malaltia amb més llibertat que fa uns anys, un 80% dels malalts coneixen el seu diagnòstic i estem aconseguint tractaments que els pacients poden resistir millor, i això la gent també ho sap. Sovint, les persones a qui es diagnostica un càncer una vegada han aguantat el cop de saber que tenen la malaltia comencen a patir pel tractament i les seves conseqüències, sobretot estètiques, perquè mirar-s’ho des de fora és molt senzill però des de dintre és impossible no preguntar-se per la  pèrdua d’un pit, o dels cabells…”

Les estadístiques situen Catalunya, pel que fa a supervivència, en el tercer o quart lloc d’Europa i això significa que s’està treballant bé des de l’àmbit mèdic, però no vol dir que estigui tot solucionat: “El càncer és molt dur i, encara ara, la meitat dels pacients que el pateixen es moren per causa de la malaltia en un termini de cinc anys. No obstant això, també és cert que fa cent anys es moria tothom, i que en fa cinquanta només sobrevivia un 15%. Estem avançant, i a més, treballem perquè els pacients tinguin una millor qualitat de vida.” Actualment a Catalunya, el 70% de casos de càncer de mama es tracten sense necessitat de fer mastectomia, la qual cosa significa que l’impacte en la vida de la dona és molt menor.

De tota manera, les xifres indiquen que el nombre de casos de càncer creix en relació, sobretot, als factors de risc com el tabac o els canvis dietètics: “Deixant de banda el progressiu envelliment de la població catalana, que explica en gran manera aquest augment, la malaltia creix i el perfil canvia. Fa uns anys el càncer de pulmó en les dones era extraordinàriament rar, en canvi ara comença a ser freqüent. És cert que n’apareixen quatre-cents casos anualment i que entre els homes ja en podem comptar tres mil, però no deixa de ser preocupant.”

També creix el càncer de pròstata, producte de l’envelliment; mentre que disminueix el d’estómac; i ja s’ha aconseguit que no es produeixi gairebé cap mort per càncer de testicle. Pel que fa a la prevenció, el doctor Borràs explica: “Hi ha una sèrie de mesures que poden ajudar a disminuir el risc de patir la malaltia, i la més important és no fumar, perquè gairebé el 40% dels casos de càncer estan relacionats amb el tabaquisme; seguir una dieta equilibrada, la famosa dieta mediterrània; i fer exercici de forma moderada.”

A part d’això és important aplicar les mesures de prevenció general: “Les dones de més de cinquanta anys s’haurien de fer una mamografia cada dos anys, i des dels vint o vint-i-cinc una citologia de Papanicolau periòdicament. Pel que fa als homes, el càncer de pròstata sol aparèixer en persones d’edat avançada i els casos tenen un comportament biològic molt diferent, la qual cosa que ja s’està estudiant. El cert és que no hi ha proves de detecció precoç efectiva perquè la malaltia pot tenir un creixement molt ràpid.”

Quant a la recerca que es practica a l’Institut Català d’Oncologia, el doctor Josep M. Borràs està convençut que, per avançar en el coneixement de la malaltia, aquesta és fonamental: “Tenim diversos grups de recerca; un d’ells està treballant en la relació entre el càncer i la infecció per virus; i un altre en la influència de la dieta en el càncer. També estem treballant en estratègies de prevenció del tabaquisme, en la identificació dels fumadors passius i en com es pot aplicar la prevenció en el sector sanitari o en l’administració.”

D’altra banda, l’Institut també tracta de desenvolupar tècniques per identificar factors pronòstics del càncer en subgrups de pacients: “Es tracta de veure si determinats pacients tenen un millor o pitjor pronòstic per respondre a la quimioteràpia o a la radioteràpia, i estem tractant de desenvolupar estratègies de teràpia gènica.”

Els assaigs amb nous fàrmacs, en cas de tumors molt avançats i sempre amb pacients que volen participar en aquests processos experimentals, es també es realitzen a l’Institut: “Sempre ho fem baix la supervisió de consells d’ètica, perquè no es tracta de jugar amb l’esperança de la gent i el cert és que les circumstàncies són molt difícils i tothom intenta aferrar-se a qualsevol solució.”