Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep M. Cabané Rabasa
SR. JOSEP M. CABANÉ RABASA.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP M. CABANÉ RABASA. OLYMPUS ESPAÑA, SA

Obra:

Text del 2003

Les noves tecnologies en endoscòpia que s’estan estudiant segueixen la línia de facilitar un treball més còmode al professional mèdic i una intervenció menys traumàtica al pacient.

Fins no fa gaires anys, un diagnòstic es feia amb l’ajuda de la radiografia, la palpació, l’auscultació o l’anàlisi clínica. D’un temps ençà, noves tecnologies de la imatge com l’ecografia, l’endoscòpia, l’escànner o la ressonància magnètica han irromput en l’àmbit de la diagnosi mèdica tan eficaçment que s’han estès amb gran rapidesa pels centres mèdics de diferents nivells, fet que implica una relació directa entre els professionals de la medicina i els comercials d’aquests aparells d’exploració mèdica. Josep M. Cabané i Rabasa és director comercial del departament d’endoscòpia d’Olympus España, amb una experiència de 38 anys en aquest àmbit que li ha permès formar-se una opinió sobre la realitat de la medicina a Catalunya: “els nostres metges són bons professionals de l’endoscòpia, però no difonen tant la seva tasca com els americans, escriuen poc i treballen molt.”

Durant aquests anys de treball també ha vist els orígens i evolució d’aquesta tècnica: “L’endoscòpia és una tècnica que consisteix en introduïr en el cos humà un instrument amb òptica, a través de conductes naturals o bé practicant petits orificis. És la videoendoscòpia, un gran avenç respecte als primers endoscopis, en què només una persona veia la imatge. La visualització a través del monitor permet l’observació de la intervenció a més d’una persona i és ideal per a la docència. Afegeix la possibilitat d’emmagatzemar documentació amb la captació d’imatges de les intervencions.”

El gran avantatge d’aquesta tècnica és que, a banda del diagnòstic, permet fer intervencions quirúrgiques: “Cada vegada s’utilitza més. L’endoscòpia ja no es fa servir només per fer la diagnosi, sinó també per practicar una biòpsia o altres tractaments”, afirma, i detalla com es realitza una intervenció amb endoscòpia: “En un sistema cruent és practiquen tres o quatre orificis al cos, segons la intervenció, pels quals s’insufla aire per introduir l’òptica, unes pinces, un bisturí o altres instruments.”

L’eficàcia de la intervenció quirúrgica amb endoscopi radica en els resultats: “El més important és que la intervenció no és tan traumàtica per al pacient, no li deixa grans cicatrius en el cos i es recupera més ràpidament. El temps d’estada hospitalària es redueix i en algunes intervencions se suprimeix.”

L’endoscopi s’adapta a les necessitats de cada especialitat mèdica a què va destinat, amb la qual cosa hi ha diferents gammes de producte: ginecologia, cirurgia, traumatologia o urologia. La gamma més coneguda és la de gastroenterologia, amb els gastroscopis, “que s’introdueixen per orificis naturals per diagnosticar patologies de l’esòfag, l’estómac o el duodè. Els primers aparells eren del 1960 i se’ls anomenava gastrocàmares, perquè duien una càmera fotogràfica a l’extrem, amb un rodet molt prim, que s’enviava a Alemanya per revelar-lo. Després van haver-hi els gastroscopis de fibra òptica que només permetien mirar a través de l’òptica. Els darrers ja donen visió per pantalla.”

Dins de l’endoscòpia digestiva cal destacar l’ecoendoscòpia, que incorpora la tècnica de l’ecografia, l’obtenció d’imatge a través d’ultrasons, per la qual cosa “no dóna una imatge real, sinó ecogràfica. Permet diagnosticar l’extensió d’un càncer i decidir si cal intervenir-lo.”

En la mateixa gamma de producte també hi ha el colonoscopi i el duodenoscopi, que, com el seus noms indiquen, són especialment dissenyats per tractar el còlon o el duodè, respectivament: “amb un duodenoscopi es poden treure càlculs del conducte biliar a través de la papil·la, únic conducte que connecta els intestins amb la vesícula.”

Pel que fa a les especialitats d’urologia o de pneumologia, l’endoscopi també s’introdueix per orificis naturals. Com a bon coneixedor del desenvolupament d’aquesta tècnica, Josep M. Cabané explica que “en l’especialitat d’urologia es van practicar les endoscòpies més antigues per tractar patologies de la pròstata, en què el bisturí de l’endoscopi entra i surt tallant-la de mica en mica i aspirant-la.”

De l’especialitat de pneumologia destaca la broncoscòpia: “L’aparell s’introdueix pel nas i arriba als bronquis subsegmentals més petits per fer-hi una biòpsia o un tractament. En aquesta gamma també llançarem un ecoendoscopi, per fer ecografies dels tumors als bronquis. Ja se n’han fet proves.”

Una altra especialitat que utilitza l’endoscòpia per operar és la de traumatologia: “l’endoscòpia és rígida, i presenta una òptica més petita per a les intervencions de genoll o de canell”, de què se’n deriva que, com a d’altres especialitats, “l’aparell s’adapta a cada part que intervé, presenta un camp de treball o un canal de biòpsia diferent, segons el cas.”

En tots els tipus d’endoscopis la tecnologia ha evolucionat vertiginosament en pocs anys i ha creat aparells de darrera generació que, segons Josep M. Cabané, un cop hagin superat la fase de prova es comercialitzaran en un futur no gaire llunyà. A Olympus la investigació en endoscòpia és constant i amb dedicació gairebé exclusiva: “Al Japó hi ha fàbriques senceres dedicades íntegrament a la recerca en aquesta tècnica.”

Una investigació que compaginen amb la fabricació d’aparells, “que en un 90% es concentra al Japó. També tenim fàbriques de producte a Alemanya.”

Aquesta ingent tasca de producció i recerca ja està llançant productes altament sofisticats com l’anomenat “quiròfan intel·ligent, amb tecnologia automatitzada. Avui encara és necessària la mà mestra del cirurgià, però aquesta tècnica li permetrà manipular uns instruments que fins ara li proporciona el personal auxiliar. A través d’una pantalla tàctil podrà girar la làmpada, tallar amb el bisturí o utilitzar l’aspirador.”

Les noves tecnologies en endoscòpia que s’estan estudiant segueixen la línia de facilitar un treball més còmode al professional mèdic i una intervenció menys traumàtica al pacient, i algunes ja les difonen els mitjans de comunicació, com les endoscòpies virtuals: “és cert que estalviaran la introducció del endoscopi, però només permeten veure, i en un estat força desenvolupat, un tumor qualsevol.”

Un altre avenç en estudi que Josep M. Cabané veu més factible en el futur “és la càpsula que duu una videocàmera amb un microxip i recull imatges del seu pas pels intestins, que reprodueix en un monitor i, a més, permet fer fotografies. És una tècnica de gran utilitat per accedir a llocs difícils com l’intestí prim. Però encara té limitacions perquè només dóna imatge, no permet practicar biòpsies. S’està estudiant fer una càpsula dirigida que permetrà fer tractaments.”

La investigació en tecnologies de la imatge per a la medicina sembla inesgotable: “Un altra tècnica que ja s’aplica és la que permet fer intervencions a través de videoconferència. Cada vegada juguem més amb la imatge, la podem analitzar, veure, transportar.”

La recerca continuada en noves tecnologies de la imatge per a la medicina fa de la marca Olympus “la número u, sobretot pel que fa a l’endoscòpia flexible. És un referent de tecnologia punta i de qualitat.”