Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep M. Campabadal Castellví
SR. JOSEP M. CAMPABADAL CASTELLVÍ.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP M. CAMPABADAL CASTELLVÍ. OL·LEGI DE MEDIADORS D’ASSEGURANCES TITULATS DE TARRAGONA

Obra:

Text del 2002

Els mediadors són intermediaris entre les entitats asseguradores i els consumidors.

El món de les assegurances és força desconegut per a la majoria de la població. Mentre que en altres països europeus, i sobretot als EUA, contractar una assegurança és un fet habitual i se’n reconeixen els avantatges, a l’Estat espanyol diferents aspectes motiven la dèbil presència de mentalitat i cultura asseguradores dins la societat. No obstant això, Catalunya té una llarga història en el camp de les empreses asseguradores, sobretot de caràcter mutual. Josep M. Campabadal és el president del Col·legi de mediadors d’assegurances titulats de Tarragona, que s’encarrega de defensar i  donar serveis als professionals del sector i d’assegurar la bona feina dels seus col·legiats: “Un dels objectius és donar a conèixer la nostra tasca a la societat. Gairebé tothom sap què és una assegurança, però molta gent desconeix el funcionament del sector i l’existència dels mediadors, intermediaris entre les entitats asseguradores i els consumidors.”

El Col·legi va néixer el 1958 de mans de diferents professionals que van considerar necessària la tasca de crear-ne un: “Darrere de la creació de l’entitat no hi havia una reivindicació, sinó una voluntat d’associacionisme. Avui, en canvi, el Col·legi té un caràcter més reivindicatiu. Defensem la professió des del punt de vista legislatiu: qualsevol maniobra legislativa que pugui afectar negativament el nostre col·lectiu la rebatem i en parlem amb les diferents administracions.”

D’altra banda, el Col·legi fa una important labor formativa: “Organitzem cursos d’introducció a la professió, és a dir, per obtenir la titulació, i de reciclatge. La formació continuada és important en el nostre sector, molt dinàmic i que evoluciona de forma ràpida i progressiva. Això lògicament implica que la formació dels nostres col·legiats ha de ser la més adient d’acord amb el mercat.”

El Col·legi realitza assessorament jurídic, fiscal, laboral i informàtic al col·legiat, és a dir, tasques que afecten el desenvolupament diari de la professió. El 1992 entrava en vigor la llei de mediació que transformava els col·legis i l’afiliació, que va deixar de ser obligatòria per convertir-se en voluntària. Només es poden col·legiar els mediadors titulats, títol que atorga el Ministeri d’economia i finances. La no-obligatorietat, però, comporta riscos: “L’intrusisme és un perill. Si s’obligués tothom a col·legiar-se, el control seria més efectiu, perquè en un mercat liberalitzat ens trobem amb pseudoprofessionals que assessoren el consumidor incor­rectament. Caldria establir unes mínimes lleis que asseguressin un assessorament solvent. És difícil, però, que s’obligui de nou a col·legiar-se: en el marc europeu hi ha un corrent important que aposta per la descol·legiació. Els que defensem l’existència dels col·legis tenim clar que és una forma de controlar els professionals; també entenem que és un grup de pressió. La dicotomia entre la defensa del consumidor i de la professió és complicada.”

Als Col·legis es pot donar la formació per aconseguir el títol acreditatiu de mediador d’assegurances: “L’aprovació legal la dóna la Direcció general d’assegurances, que s’encarrega de la convocatòria anual per obtenir el títol.”

Per poder accedir a la titulació cal tenir més de divuit anys i passar per un període de formació de 500 hores lectives, que es pot finalitzar en un o dos anys: “El nivell de formació és alt. De fet, en els darrers vint anys la professió ha tingut una evolució positiva, sobretot a Catalunya, on hi ha entre el 22% i el 23% dels col·legiats espanyols. El professional ha passat de ser un venedor a ser un empresari.”

A Catalunya hi ha una tradició en el sector de les assegurances. Els corredors d’avui pertanyen a famílies amb tradició asseguradora de dues o tres generacions. A la resta de l’Estat no s’ha donat tant aquesta situació i la professió és més nova. El col·lectiu català està acostumat a conviure amb competidors europeus. “I és que el nostre nivell professional és igual que el dels nostres homòlegs d’Europa.”

La societat actual està canviant i adaptant-se al procés globalitzador. El col·lectiu assegurador també haurà de readaptar-se a una nova situació: “En un futur proper veurem com s’aniran redefinint facetes de la professió. Hi haurà el mediador d’assegurances petit, que desenvoluparà la professió en una àrea geogràfica reduïda: assessorarà un client-amic que coneixerà bé i amb qui mantindrà un tracte proper. De l’altra, es formaran grans empreses més fortes, fruit de la fusió entre corredories d’assegurances. L’Administració catalana està molt interessada en aquest tipus d’unió entre petites empreses catalanes perquè creixin i es puguin internacionalitzar. Així, hi haurà una convivència entre el professional proper al client i el de les grans empreses asseguradores.”

En l’actualitat, queda una sola companyia totalment catalana al mercat espanyol, la resta han estat absorbides per multinacionals. En canvi, sí que hi ha moltes mútues, i Catalunya té una gran tradició en aquest sector. L’assegurança és un producte que necessita conèixer el conjunt de la societat: “El corredor ha d’analitzar les necessitats del consumidor –no tothom té les mateixes ni la capacitat econòmica per pagar les primes– i proposar-li un producte assegurador adient. Després que el consumidor signi el contracte, hi ha d’haver un assessorament continu. Si hi ha un sinistre, si el client té un dubte o quan canvien les seves necessitats, l’assegurador ha d’estar atent al consumidor.”

Però també cal tenir present que es poden produir conflictes entre mediadors, entitats asse­­gu­radores i consumidors: “La labor de mediació és fonamental. Escoltem les parts enfrontades i intentem arribar a una solució no conflictiva; defensem els interessos de la veritat. Apliquem el sentit comú, però quan això no funciona derivem el tema a un organisme superior, la Comissió de conciliació. Si allà no se soluciona, cal recórrer a la justícia ordinària. Sovint els conflictes se solucionen per la via dels usos i costums i no tant per la via judicial.”

Sens dubte, el mercat ha anat evolucionant. Catalunya té una mentalitat asseguradora important en comparació amb la de la resta de l’Estat espanyol: “Els EUA, França o el Regne Unit tenen una gran tradició asseguradora. Són estats no proteccionistes on el nivell de seguretat social és baix. Han hagut de crear les seves asseguradores privades. El futur apunta cap a la desaparició de l’estat del benestar proteccionista i el creixement del mercat de l’assegurança.”