Testimonios para la historia, S.L. Editora. Avda. Diagonal, 612 6º 4ª y 5ª Barcelona 08021. Télefono: 930 18 16 16 Contacta
Sr. Josep M. Cullell Nadal
SR. JOSEP M. CULLELL NADAL.
Fotografia: Àngel Font

SR. JOSEP M. CULLELL NADAL. FUNDACIÓ NENS AUTISTES MAS CASA DE VALL i FUNDACIÓ HOSPITALITAT DE LA MARE DE DÉU

Obra:

Text del 2002

La qualitat d’un país i d’un govern es demostra pel fet d’atendre aquells que no poden cridar perquè no disposen d’una veu prou alta

L’exconseller d’Economia Josep M. Cullell presideix actualment la Fun­da­ció Nens Autistes Mas Casadevall i la Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes. La primera va néixer per la iniciativa dels pares d’un afec­tat: “Va ser l’acte d’amor d’uns pares que no es resignaren al tracta­ment amb què la ciència oficial condemnava el seu fill a l’aïllament i la so­li­tud. Aquests pares se m’adreçaren perquè, havent tingut no­tí­cies d’una teràpia que incrementava la qualitat de vida, en per­me­tre els afec­tats viure en llibertat en un ambient natural, se’ls presentava l’avi­­­nen­te­sa de comprar una finca a la vora de Banyoles, el Mas Casade- vall, per a la qual cosa els calia suport econòmic. Vaig explicar el cas al pre­sident Pujol, que sempre ha estat un home  solidari i molt re­cep­tiu en aquestes qüestions, i l’Administració els va concedir una sub­ven­ció anual per convertir el Mas en una residència concertada.” Fou lla­vors quan es constituí la Fundació. El seu primer president fou el Pare Cassià Just, aleshores Abat de Montserrat. Després que es retirà de la vida po­lítica, Josep Maria Cullell s’hi pogué abocar de ple: “L’any 1996-1997 en vaig assumir la presidència.” Els resultats de l’experiència han estat molt positius: “Actualment allotgem 25 malalts al Mas, que disposa fins i tot d’un restaurant on els hostes són atesos per nois i noies autistes. Al­tres residents conreen i venen els productes de la granja al mercat de Banyo­les i n’hi ha que viuen independentment en un apartament al po­ble sota la supervisió d’un monitor.” El programa d’activitats i els trac­ta­ments realitzats són supervisats per “la càtedra de Psicologia de la Uni­ver­sitat de Girona amb la qual tenim signat un conveni de col·la­bo­ra­ció i que també s’encarrega de dur a terme investigacions per establir qui­nes són les causes de la malaltia”, que de moment no han pogut ser concretades: “Cada vegada es detecten i diagnostiquen més casos, pe­rò de moment no podem precisar per què un nen neix o esdevé au­tis­ta. No sabem si és a causa de factors genètics o físics.” El trac­ta­ment al Mas es basa en la tasca dels monitors i és sempre progressiu i ex­tre­madament delicat: “Des d’aquestes línies hem de retre homenatge als monitors, perquè la seva activitat és molt dura. Es tracta d’in­tro­duir de forma contínua els pacients en les normes de convivència.” Per a cadascun és necessària la tasca de dos o tres monitors, de manera que “a l’esforç individual cal afegir el cost econòmic. Per això, no n’hi ha prou amb la subvenció de la Generalitat i hem de recórrer a les do­na­cions particulars i a les aportacions dels pares, que sempre són pro­porcionals als seus ingressos per decisió d’ells mateixos.”

Tot i els bons resultats aconseguits, són conscients que queda molt per fer: “Fo­­ra dels nuclis urbans encara hi ha casos d’autistes amagats i re­clo­sos. Per això pretenem de mica en mica anar estenent l’obra del Mas Casadevall arreu del país.” I aquest no és el seu únic projecte: “Volem construir una petita masia dins del mateix Mas perquè hi ro­man­guin els pacients durant les crisis, les quals es perllonguen al voltant d’un mes o un mes i mig.”

L’ Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes es creà el 1910 com una asso­cia­ció de fidels cristians depenent del Bisbat de Barcelona amb l’objectiu d’a­companyar els malalts als peregrinatges a Lourdes. En els anys noranta es va considerar que “havia arribat l’hora d’augmentar el nombre d’ob­jec­tius sense oblidar l’original. Per això es va constituir una fundació privada, fet que permet un estructura més àgil, i s’ampliaren els ob­jec­tius. Aquests objectius es materialitzen a través de diverses inici­a­ti­ves, entre les quals destaca la creació de centres de dia per a les per­so­nes discapacitades, que permeten als seus familiars continuar des­en­volupant la seva activitat laboral. Aquests centres reben un ajut eco­nòmic de la Generalitat i també es financen a través de donacions vo­luntàries i de les aportacions dels pares per cobrir el cost dels àpats. La demanda d’aquest tipus de centres és molt elevada i espe­rem obrir-ne més per tota la ciutat.” Aquesta primera tasca d’assistència es com­ple­menta amb d’altres com “l’organització de colònies i cam­pa­ments, sen­se bar­re­res arquitectòniques, adaptades als condi­cio­na­ments dels seus usu­aris, assessorament jurídic al col·lectiu de mi­nus­và­lids de ca­ra a re­clamar la pensió d’invalidesa que els correspon le­gal­ment…” Ac­­tu­al­ment la Fundació disposa de l’ajut de més de 700 vo­lun­ta­ris que donen su­port a un col·lectiu que pot oscil·lar entre les 1.500 i les 1.700 persones. Al­tres serveis projectats per la Fundació són: “Una coo­pe­ra­ti­va de crèdit, gestionada pels afectats, que s’en­carregarà de concedir crè­dits tous per eliminar les barreres ar­qui­tec­tòniques del do­micili o per fer front a la compra de material or­to­pè­dic no finançat per l’Admi­ni­s­tra­ció.”

Però el que vertaderament diferencia la Fundació Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes d’altres institucions similars és “que els afectats no són objecte de la nostra caritat, sinó subjectes actius del projecte, i entre tots plegats treballem per crear un món millor, més habitable i més just.” Aquesta és la raó de la importància de les activitats socials, que s’a­dre­cen a tota la ciutadania, sense exclusions: “Cada Nadal organitzem un dinar amb la típica escudella i carn d’olla que aplega, apro­xi­ma­da­ment, unes 1.500 persones, entre minusvàlids, malalts i voluntaris. Tam­bé cada 23 d’abril es regala una rosa als nostres amics com a mostra de la nostra estimació.”

La labor que desenvolupen les dues fundacions presidides per Josep M. Cullell ens mostra l’obra tan important que “l’associacionisme assis­ten­cial duu a terme a Catalunya, perquè a més del benefici econòmic que re­pre­senta per a la resta de la societat –els nostres serveis són més ba­rats que els que presta l’Administració–, també té un elevat pro­fit so­cial. Els sistemes d’atenció pública són més impersonals i difí­cil­ment poden aportar el grau d’humanitat i caliu que l’atenció d’a­questes ins­ti­tucions de la societat civil ofereixen. D’altra banda, sóc dels con­ven­çuts que, al capvespre, només ens examinaran de l’amor.” La fei­na que aquestes dues fundacions desenvolupen ennobleix tant els seus pro­motors, com el govern i el poble que les fa possibles per mitjà de les seves con­tri­bu­cions econòmiques i personals: “La qualitat d’un país i d’un go­vern es de­mostra no pel fet d’escoltar els col·lectius que te­nen més re­per­cus­sió mediàtica i social, sinó, sobretot, pel fet d’atendre aquells que no po­den cridar perquè no disposen d’una veu prou alta. Aquesta ca­pacitat evi­dencia que s’està cons­truint un país de qualitat i amb uns ferms va­lors democràtics, que res­pec­ta i defensa els estaments més des­val­guts de la societat i que apos­ta per fórmules públiques i pri­va­des que fan pos­­sible gaudir d’un ni­vell de vida més satisfactori a tots els ciu­ta­dans.” Aquest és l’exemple d’hu­manitat que ens atorguen aques­tes dues Fun­­da­cions i el seu president, Josep M. Cullell, expolític i econo­mis­ta home de bé.